*** Aresta de la Coma de Gelis, 330m, Vº, Sant Llorenç de Montgai.

divendres, 21 de desembre del 2012

Anar a una paret que no has estat mai, per una aproximació que no tens clar per on va i a sobre entrar al migdia, just ara que les jornades de sol son les mes curtes de l'any, no es cap bona idea. Es la 1 de la tarda i estem disfressats d'escaladors i sense cap lloc on enfilar-nos. Al cap, ens ve com un flaix la conversa que vam tenir fa poques setmanes amb el "capo" d'aquestes contrades, on ens parlava d'una aresta que han rescatat de l'oblit, posant-la al dia, situada sobre el panta de Sant Llorenç. 

Opció ideal per un dia curt com tenim, anem sense cap ressenya, pero si un tipus d'escalada ens permet ser agosarats amb el recorregut, aquestes son les crestes, pel fil, sempre pel fil... Dues alternatives per arrencar del terra, pero la mes dura, també sembla prou exposada i el tacte humit de la roca que durant gran part de la nit i el mati ha estat submergida dins l'espessa boira, fa que escalem la primera meitat del recorregut amb mes compte i tensio de l'habitual.

Igual que les cascades de gel, que sempre semblen mes tombades del que acabem de ser, les crestes tambe tenen el seu "truc" òptic  el final sempre ens sembla a tocar i res mes lluny de la veritat. Escalada facil en general, amb algun punt puntual d'apretar, trams molt aeris i amb cert ambient. El generos i modèlic equipament facilita molt la progressio, fent que sigui un lloc ideal per iniciar a gent en aquestes escalades horitzontals.

Molt bona feina d'en Marmolejo i companys, gran treball en sanejar la roca, fer jardineria i equipar amb molt bon criteri, sense sucumbir a la facil temptació de foradar. En canvi s'han currat uns pitons casolans com ell ben diu: Lleida 100%, amb el preu que s'ha posat la ferralla amb normativa CE, poder no es cap mala idea anar tornant al orígens.

Arribada al cim ben aeria i amb el cos enrrere a traves d'un generos camp de patates que semblen que ens tinguin que quedar a la ma, pero no! Grans vistes des de aquest petit cim i singular visio de les parets que envolten el panta de Sant Llorenç i que mai ens cansem de gaudir-les i tastar-les.

i com diu la dita...: -Si quieres llegar a viejo, escalaras muy tranquilamente esta via del Marmolejo-