diumenge, 19 de febrer del 2012
Si algun dia us trobeu al peu d'una cascada a un personatge disfresat de glaciarista i del seu arnes hi penjen uns pedals, uns jumars, unes ungles (i potser amagats al fons de la motxilla trobariem uns ploms), si a mes la seva cara delata cert cangueli al mirar les estructures gelades d'on es penjara d'aqui poca estona, nomes pot ser una persona, nomes pot ser en "Paca". La primavera pasada mentre feiem nit penjats a la nord de Frares Encantats, ens va comentar de passada que algun dia li agradaria tastar les sensacions de l'escalada en gel, el que no es podia imaginar es que li fariem memoria mesos mes tard.
Quin millor desti, accesible, asequible i interesant que les torrenteres glaçades del Pedraforca perque algu experimenti les seves primeres passes sobre l'efimera aigua inmovil. Hivern extrany com pocs al Prepirineu, ni un bri de neu per enlloc, pero a vesar de gel per tot arreu despres de la llarga visita del fred siberià.
Vinc amb la idea equivocada, que per on passi en "Paca" sera com el cavall d'Atila, no quedara gel ni per caipirinhas! Es nota que tants anys fent anar el martell ha desenvolupat un cop de canell que ja el voldria en Damilano per ell. Aixo si, no tot podia ser finura, es el primer escalador que conec que ha doblegat la punta dels grampons d'una patada. Millor que ho expliqui ell amb el seu sentit del humor tan personal.
Pel que vam veure, les cascades estavem força gruixudes, pero amb un gel un pel curios, humit per sobre i trencadis per dins i on no es podia abaixar la guardia en cap moment.
Aixo si..., tinc clar que dins de no gaire, el que tindra la major cara de cangueli sere jo, quan em faci el truc per fer el partit de tornada al seu terreny.
2 comentaris:
...seré igual de bebevolent com Tu ho has sigut...
gracies.
pd:els estreps m`els emporto sempre (inclòs a la discoteca)
Es fa extrany veure les columnes de gel i l'herba al costat!! cony de canvi climàtic!!
Publica un comentari a l'entrada