En un any hi tenen cabuda moltes
escalades que ja són impossible deslligar d'amics, vivències i
ganes, moltes ganes que ens empenyen amb més força si cap vers la
següent. Però a ningú hem d'amagar que són les vies clàssiques
les que ens fan perdre la son. Itineraris en els que la lògica i la
bellesa manen i on res hi és sobrer. Són aquelles que no pots
deixar de fer, però que t'ho has de creure abans d'anar-hi. Vies on
el de menys és la ressenya i lo important és l'aventura
d'escalar-la. Aquest 2012, però, tot i ser devots dels paisatges
blancs i el fred que tot ho atura hem gastat més la sola dels gats
que no pas la fulla dels piolets i aquesta constància en roca, gens
premeditada i fins a cert punt inesperada, ens ha donat un plus de
confiança que ens ha fet més agosarats a l'hora d'enfilar-nos a les
parets, si fins i tot hem fet tres visites a Montrebei. El resultat
vies d'aquelles que t'eixamplen el cor de pura meravella per
l'elegància i atreviment del seu traçat. Itineraris que són un
somriure secret cada cop que les recordes o et fan sentir afortunat
per haver tingut la sort de que l'hivern hagi decidit tornar a ser-ho
la breu setmana en que tu eres al lloc correcte, en aquest cas
Pineta, transmutada en vidre per uns dies. La Forcanada, Montserrat,
Pirineus... fissures, diedres, granit, tècnica, compromís... tots
ells han esdevingut els nostres mestres aquest any en que també ens
ha tocat viure, per primer cop, la lliçó més amarga. Ja sabem que
la nostra passió a voltes és ferotge, però mai estàs preparat pel
buit que suposa. Tot i així, malgrat la incertesa i el dolor som
incapaços de renunciar-hi, ens dóna massa. Ens agrada escalar, és
una fugida sempre endavant que trenca la rutina i ens porta al nostre
particular paradís, els que ens heu seguit al llarg d'aquests cinc
anys ja el coneixeu i de sobres sabeu que sempre hi sou benvinguts!
Salut, tàpia i alegria companys,
per vosaltres les deu més clàssiques.
Molt segurament la cascada de gel mes estètica al vessant sud del Pirineu, pero de molt dificil formació i aquest hivern, per fi, es va obrar el miracle... Un bombonet aixi, un triple salt glaçat buscat i esperat per tant de public, va fer que aquest cap de setmana la cua per tastat-lo arribes a l'aparcament. Al final ens va sortir genial la jugada de tarda i vam assaborir-lo gairebé en total solitud.
Aprofitant l'onada de fred Sibèria vam aconseguir la quadratura del cercle en una cascada tan impressionant com efímera i que ben pocs cops s'ha arribat a escalar degut al seu cabal d'aigua i dimensions. Vam estar de molta sort, pero tambe els nostres peus i mans van patir les conseqüències del riguros fred d'aquells dies. Minim contratemps per assolir aquesta inolvidable escalada enclavada a un lloc tant majestuós com màgic.
Hi ha projectes que es van encetar fa molts anys i com passa en ocasions va quedar pendent... fins aquesta primavera quan el Tacul va decidir ser generòs amb els nostres afanys i ens va regalar amb aquesta gran clàssica que per bellesa i elegància no pot faltar al sarró d'un alpinista devot de la plenitud d'aquests cims.
Hi ha companys amb tanta empenta i energia que ho arrosseguen tot al seu pas i en aquesta ocasió va ser un plaer sumar esforços en aquest viote montrebenià. És ben sabut que en aquesta paret no regalen res i aquesta via és un bon exemple de que escalar aquí és sumar-hi un plus, però a part d'un plus de dificultat i compromís aquí també va ser-ho de sorpresa per la genialitat de l'itinerari. Cent per cent autèntic!
.JPG)
Paret mitificada i amb rao, escalada llargament esperada i on mai ens veiem a l'alçada del repte fins que un bon dia ens decidim a encaminar les nostres passes cap a la via mes "facil" de la Paret de Catalunya i ens adonem que amb determinació i il.lusio, fins i tot allo que et ve gran acaba convertint-se en una realitat.
Escalada bonica i vibrant com poques, amb el segell de dos dels mes grans escaladors clàssics de casa nostra. Plaques, xemeneies, bavareses, artificial de tot una mica i que al acabar et deixa dalt del singular cim de la Boleta Foradada amb la sensació que ha estat una escalada que difícilment oblidarem mai.
Escalada d'aventura amb majúscules a una muntanya tant espectacular com oblidada. Aqui les ressenyes valen de ben poc. Tot es relatiu... el recorregut, el grau, l'equipament, la roca. Aqui la dificultat no ve escrita a cap paper, la dificultat la porta intrínsecament l'entorn on es desenvolupa aquesta llarga excursió vertical i els nostres dubtes que creixen en aquesta solitud. Logica i bellesa perfilades en la més esbelta de les muntanyes!
Algun dia us heu despertat de cop somiant fissures perfectes de granit, llargues, simetriques, desequipades i immerses en un entorn de bellesa colpidora. Podrieu creure que ha estat un miratge, però no, segurament es que us imaginaveu solcant l'espero de Mordor. Compte, a vegades els somnis es poden fer realitat.
A qui li agraden les aproximacions comodes, suaus i amb les mans a la butxaca, a qui busqui una via comercial amb equipament CE, a qui li encantin els llocs concorreguts on fer vida social, a qui li enlluerni mes les xifres dels papers que les vistes i l'entorn. A qui li agradi tot aixo, aquesta mai sera la seva via!
Autèntica lliçó d'escalada montserratina per part d'una generació d'escaladors que mai seran prou reconeguts. Mestria traslladada a una de les més belles agulles de la cara sud de Montserrat, amb tot l'ambient dels vessants nord i una elegància que és una urpada directa als sentits. Vibrant i compromesa, deixa petja!
