dilluns, 3 de gener del 2011
Ahir mentres baixavem de La larri, entre tots ja haviem decidit d'anar a fer roca calenta en vista de les males condicions aquest dies per escalar en gel, una trobada casual amb uns escaladors ens possen sobre la pista que la vall de Barrosa esta força generosa i Laura i jo decidim donar una darrera oportunitat a aquest extrany hivern que tenim, Maria i Pep no son tant optimistes i marxen avall per asegurar-se la jugada. Nosaltres ens aproparem fins l'arxi-classica Oceano Pacifico per enesima vegada, remuntar l'inici de la pista ja te certa emocio amb tant de gel acumulat, en poca estona ens adonem que aquest indret te un particular microclima diferent a les valls veines i en tot moment anem veien lineas noves de gel que mai abans haviem vist, just quan la pujada s'aplana a la nostre esquerra ens crida amb força unes quantes lineas que tambe desconeixiem la seva existencia i que pinta força be, sense rumiar-ho cap alla que enfilem.
Vulguis o no... quan vas a fer quelcom que desconeixes, en el teu interior sempre hia una veueta que et diu a veure si avui estas de sort, sona la flauta i es tracta d'una efimera linea verge, pero en poca estona les nostres inocents il.lusions van baixar del nuvol, unes petjades fresques davant nostre havien tingut la mateixa pensada, força logic, al cridar tant l'atencio i mes ahir siguent diumenge!
La primera linea que enfilem es una bonica i encaixonada torrentera amb alguns resalts verticals que li donen certa emocio i mes encara quan despres de la primera picada veiem que es un gel acabat de formar molt vidrios i trencadis on cal ser contundent i suau a parts iguals per poder progressar amb exit.
Son dues tirades força llargues que fan gaudir de valent i no tenen gaire a envejar a les classiques de la vall, el segon llarg ho negocia Laura, ara es un llençol glaçat mes ample que tambe es possa força dret amb una sortida molt xula pel bellmig d'un diedre.
trobem alguna instal.lacio de rapel força antiga als arbres que ens ve a dir que molt de tant en tant altres tambe han gaudit d'aquesta linea. La llengua de gel tira amunt, pero l'interes ja decau i optem en fer una llarga travessa a l'esquerra i anar a buscar un curt i intens resalt amagat que haviem observat mentres aproximavem, ara el gel li corre una mica d'aigua per sobre i fa que sigui mes plastic i aixo es d'agrair quan es posa totalment dret tal com ens trobem aqui, son pocs metres, pero que fan que ens tinguem que exprimir a fons i baixem contents, la primera pressa de contacte de la temporada amb la verticalitat ens ha donat molt bones sensacions.
Al final gairebe sense voler ha sortit una jornada molt productiva i on de nou l'esperit de la descoberta ha estat saciat. Curiosament tot i no haver gairebe neu ens trobem alguns allaus de neu pesada de curioses formes i progresio fatigosa. Al migdia ja hi som al cotxe, una bona hora per retornar a casa i al mon real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada