Un pensament que de tant en tant em ve al cap és d'on surt a vegades el nom d'una via, però en l'Océano la resposta és clara i meridiana, només cal veure la suggerent llengua de gel blau que es despenja de la muralla que delimita la part baixa del circ de Barrosa. Almenys aquest és el record que en tinc de quan ara fa tres anys vam estar per primer cop en aquest indret i no ens va caldré pas cap guia ni ressenya per identificar les vies. Avui la sensació aproximant és ben diferent, aquest cop no aproximem a les cinc del matí per ser els primers en entrar a les vies, sinó que són gairebé les deu del matí i la llum poc a poc ho encén tot de colors resplendents.
Avui anem amb la calma per què al no ser cap de setmana no esperem trobar gaire gent, a més duem al cap dues goulottes l'Arapahoe i el corredor Lorien que són poc freqüentades. Hi ha força neu, però la traça ja feta ens permet avançar ràpid i sense més preocupació que gaudir del paisatge. Un cop al circ constatem una teoria que ja fa temps que ens ronda pel cap: cada cop hi ha més gent que escala en gel i aquest increment s'ha notat especialment entre setmana. A totes les cascades hi ha gent, fins i tot hi ha una cordada esperant a l'entrada de l'Arapahoe.
Al primer cop d'ull descartem intentar el Lorien amb tanta neu ens arrisquem a trobar tots els ressalts tapats, això dels canvis de plans s'està convertint en un hàbit. En fi, veure quines opcions tenim. Ei, a l'Océano només hi han dues cordades, però les dues són a prop de la primera reunió! - Com ho veus? em diu en Josep. - Bé, li responc, anant per l'esquerra sortim de la línia de tir i la cascada fa goig d'escalar. - Doncs ja saps, tota per tu si vols!
Si vull, oi tant que sí! Vinga, amunt no sigui que s'ho repensi. Em planto a la base, aixeco la vista i veig que el darrer de la segona cordada es arribant a la reunió així que em llenço a picar el gel a veure si puc guanyar uns quants metres abans no comencin la segona tirada els que estan ara a la R.
El gel és a trams cobert de neu i has de temptejar per sanejar la crosta escarxada que té al damunt, però es puja bé i la inclinació és la justa per gaudir sense patir.
L'estratègia sembla que ha estat encertada i arribo a la reunió sense cap més contratemps que alguna dutxa de neu pols. Encara som gent i ens haurem d'esperar així que recupero en Josep amb la calma i inicio una de les ja habituals converses interculturals amb els veïns de reunió que, ves per on, són un parell de francesos la mar de trempats. Em miro el següent llarg i veig que ara la via traça una marcada diagonal a la dreta que fa que puguis escalar tranquil tot i tenir gent per dalt. Per tant, a la que torno a tenir en Josep instal·lat a la R, m'afanyo a encetar el llarg.
És una tirada curiosa, és prou vertical, però el gel sembla granissat i és puja de meravella, ara que alhora de col·locar un cargol has de fer gairebé un estudi d'enginyeria per trobar un pam de gel que et doni prou confiança. Per sort tinc la nostra nova i flamant adquisició que em va de meravella, un parell de cargols ben llargs!
Acabo el llarg desviant-me a la dreta per una encaixonada canal tapissada de neu endurida i que millor que un arbre per improvisar reunió, això sí ben acompanyada pel meu amic gavatxó que m'hi espera impacient. Només falta remuntar uns metres per una campa de neu amb un curt mur gelat i li deixo per en Josep. Bé, haig de confessar que em feia mandra obrir traça en aquesta neu fonda i pesada i en Josep és prou bon jan per deixar-se enredar. Això sí, tira amunt amb un somriure sorneguer, no sé ben bé per què!
Mentre asseguro a en Josep descobreixo per què m'esperava tan ansiós el francès: amb un castellà força precari, però intel·ligible posant-hi imaginació em diu ben apurat que no sap com es baixa de la via. Home, tots els mals com aquest! Com puc li faig entendre que es baixa amb un parell de ràpels per la goulotte de la dreta, l'Arapahoe, a més si tan sols han de seguir-nos! De totes formes, per si de cas i per esvair qualsevol dubte als futurs visitants d'aquests màgic indret què millor que una bona panoràmica! Així que salut i bones escalades companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada