Despres de la darrera visita a aquesta vall, ens va fixar en una timida linea propera al frecuentat sector de la Oceano que semblava no haver estat tastada encara. Ho tenia tot perque ens robes els sentits....: mixte, gel, roca i un elegant diedre directe a cim. Encara li faltava una mica per engreixar i trobar-la en condicions escalables els seus trams mes exigents. L'onada de fred ens va acabar d'excitar del tot i decidir-nos a intentar-la. Creiem que la manera mes elegant d'obrir era asolint el seu cim, pero una ximeneia de roca desplomada en els darrers llargs ens feia veure la necesitat d'algun reforç solvent per aquest tram. No teniem cap dubte a quina porta trucar... En Javi als dos minuts de conversa ja es veia alla barallant-se amb la roca verglasejada.
Al final tambe s'uneix en Ruben, un "compi" seu de mil batalles al GTA d'Arago.
Es la primera via alpina que anem a obrir amb l'intencio de deixar-la amb Rs equipades i rapelables, ja que la linea s'ho val i aixo ens fa carregar amunt, taladro, xapes i corda auxiliar, es aqui quan ser prou gent es tot un luxe. Tant punt arribem sota la vertical de la anhelada linea, s'ens cau les il.lusions als peus, la ruta esta mes aixuta que fa 10 dies, amb una visio mes a fons amb els prismatics tambe veiem llargs trams sense continuitat, pero ens decidim apropar-nos per intentar arribar fins on poguem.
En Javi, esta hipermotivat, acaba d'arribar de Xile i ha estat confinat 3 setmanes dins una tenda al campo Japones esperant una finestra de bon temps que no va arribar, per poder escalar les Torres de Paine. Es demana el primer llarg en mixte per ell i amunt que enfila... en sorpren veurel tant indecis en un terreny que hauria de pujar volant, a la que porta 40 metres gira la vista avall, demana el taladre, coloca una xapa i baixa fins nosaltres 
Diu que es impossible pujar per alla sense matar-se. Jo amb el meu mal ull clinic habitual m'ho miro i m'ho remiro i no veig tantes complicacions desde aqui. Carrego el material i enfilo amunt, pas a pas ara el que alucina soc jo, allo que sembla gel, no te mes de 3 centimetres d'espessor, en 40 metres no aconsegueixo colocar cap assegurança digne del seu nom, tot son fissures cegues en una roca granitica megacompacta. Arribo al parabolt salvador i avall que fa baixada!
Doncs ja que hi som aqui, caldra aprofitar el dia, no? i enfilem fins les properes cascades una mica capcots, pero satisfets d'haver estat aqui per intentar-ho, sense gaire miraments ens apropem a la primera que ens surt al pas, l'Espluca una encaixonada i vertical cascada que ja haviem tastat fa uns anys enrrera. En Javi va boig per picar i li deixem el pas lliure perque gaudeixi.
El segon llarg es on es talla el "bacalao" i per sorpressa meva m'adjudiquen l'honor de barallar-me sobre un gel durisim i molt trencadis que en poca estona em deixa els bessons a punt d'estallar, mentres bufo vaig recordant que a la guia aquesta ruta la marquem inclus mes facil que la seva veina Oceano Pacifico, pero m'estimo mes no riure tot sol per no perdre forçes ara que les necesito!
Un cop tots a l'incomode i penjada reunio, ningu es recorda de com ha començat el dia de tort pero marxem avall tots amb un ampli sonrriure i ja que hem vingut aqui tant carregats, aprofitem per sustituir els pitons cutres de la primera reunio per unes expansions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada