" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Esportiva íntima, Os de Balaguer

Dijous i dilluns, 10 i 14 de desembre de 2020


Racons petits, estranyament serens on refugiar-se del món. A Os de Balaguer s'hi arriba des de la calma, tot al seu voltant dorm. Compàs d'espera que percebem mentre creuem la nuesa d'un paisatge fet d'ocres i fum. Ens endinsem al barranc i les parets ens acullen oferint-nos ullades d'un sol que defuig la gelor de les valls.



Alço la vista, torres imperfectes; passejo els dits, teixit d'escates; escalem i tot flueix. Fascina la bella complexitat d'aquests contraforts reclosos en si mateixos. A Os el detall pren protagonisme, cal deixar espai per la sorpresa!




Notes d’interès vertical: Discret congost que l’escalada dimensiona en vertical oferint-nos itineraris d’una longitud i varietat inesperada donat el reduït espai que el configura. Parets orientades a sud o nord el que el converteix en bona opció per qualsevol època de l’any, tot i que a les tardes d’hivern el sol marxa aviat dels murs del barranc.



Predomini clar de les plaques, però la roca adopta formes tan curioses que esborra qualsevol esbós de monotonia, el que més sorprèn és la peculiar trama de llastres encavalcades que trobem a la primera meitat d’alguns dels seus pilars. Calcari de tacte diferent, farcit d’un bon desplegament de regletes, forats i romos que en té prou entretinguts. Alguna fissura ben posada dóna el toc alpí.



El barranc allotja una quarantena de vies, llargues i ben equipades, us en podeu descarregar les ressenyes en aquest enllaç. L’accés és per Os de Balaguer, un cop a l’entrada del poble girem a la dreta seguint les indicacions de Cova dels Vilars, tot just sobrepassem les darreres cases els rètols en fan trencar a l’esquerra.



Seguim per una pista asfaltada que a la que creua el riu passa a ser de terra. La pista en bon estat puja suau entre camps de cultiu en tendència a l’esquerra i després d’una curta pujada més pronunciada acaba en una petita explanada enlairada davant del barranc al que dóna entrada la Cova dels Vilars (pintures rupestres).


Aproximació curta i còmoda (10min), des de l’explanada prenem un sender que surt pel marge dret del camp inferior i poc abans de la cova prenem un corriol a l’esquerra que primer baixa i en un moment ens endinsa al barranc.


Escalada d’una elegància que t’agafa per sorpresa, impregnats com estem pel tarannà rural de l’indret. Hi percebem la fermesa de caràcter que ha mantingut els homes arrelats a aquesta terra generosa quan la comprens.


companydeviatgeiatzars:Lau

**** Esportiva des del desig, Solarium, Camarasa

Dissabte i diumenge, 5-6 de desembre de 2020


Solarium, contrafort salvatge que t'empeny amunt amb energia ferotge, un autèntic festí de roca, golós més enllà de la sacietat. Ressenya en mà degustem les vies amb la mirada i anticipem sensacions. Com nens anhelem tocar-ho tot, petits golafres de la vertical. Expectativa que ens fa ignorar el fred que s'ha instal·lat en aquesta tardor de dies breus i lluminosos.




Escalem i entenem perquè tothom hi vol tornar. Línies de pur moviment, plenes d'una potència continguda que es va desplegant amb calculada intensitat. Costa sintetitzar per parlar d'elles: belles, complexes, diferents, despietades, certeres, vibrants, intel·ligents. El denominador comú, però és clar: execució exquisida i roca magnífica. Tant de bo en sabés més d'escalar per tastar-les totes!




Notes d’interès vertical: Esplèndid sector d’hivern on totes les vies són bones. La seva fama el precedeix, tothom en parla meravelles i acaba esdevenint visita obligada per descobrir on rau la fascinació que desferma de forma incondicional. Muralla orientada a sud de verticalitat constant i roca de compacta solidesa, però capaç d’oferir-nos un ampli ventall de línies variades en la tècnica i traçat.




Quan els murs són grisos la textura és increïble, regletes manen, però quan el taronja pren el relleu caldrà investigar com fer bons els cantells i treure el màxim profit de fissures i bústies. Trobem línies que s’expressen per si soles i d’altres intrigants, però totes encaixades amb naturalitat als contraforts.



Una vuitantena llarga de vies que saben trobar el seu propi espai bastint recorreguts amb caràcter. Rutes llargues (25-35m), equipades correctament i pel que fa al grau, poca cosa trobareu per sota del 6b, en canvi el ventall és ampli fins el setè. L’accés és des de l’aparcament que hi ha just passat els túnels de l’embassament de Camarasa.



Deixem el cotxe i tornem enrere caminant per la carretera (C13), un cop sortim del primer dels túnels a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca de les cingleres. El camí ens deixa al peu dels murs del Solarium (20min), en funció del sector que vulguem anar prenem un o altre dels corriols que hi menen, un cop a la base la podem recórrer sencera.


La bellesa del paratge és el darrer element de seducció, però no deixeu que us distregui, així que centreu la vista en l’espadat i cediu a l’instint, escalar. Vies sofisticades, capaces de crear adeptes!





companydeviatgeiatzars:Lau

Paisatges d’aire (Cubells)...

Divendres, 4 de desembre de 2020


Quan el cel és territori del vent els núvols fan festa. 
Escalar... mera anècdota.




El fred guanya el pols i cedim a l'impuls de la contemplació. 
Paisatges d'aire. 




 La roca de Cubells hiverna, avui no la destorbarem!


companydeviatgeiatzars:Lau

*** Esportiva d’un sol fil, Crestes del Conill, Camarasa

Dijous, 3 de desembre de 2020


Hi ha racons que sempre m'han encuriosit. Espais petits que veus de lluny.
Fragments de paisatge que tan sols s'enduen una ullada ràpida al passar, però tenen un algo que t'obliga a fixar la mirada cada cop que els intueixes a la volta del camí.


Els esperes, els anticipes.
Les crestes del Conill s'alcen a l'altre costat del Segre i des de la carretera se n'endevina una esveltesa singular.



Una perspectiva constituïda per un únic pla, el vertical.
Perfecte, l'escalarem. 
Avui no hi ha hagut distància, únicament roca teixida de forats i tardor. La curiositat, però ha conquerit espais nous!


Notes d’interès vertical: Espadat irreprotxable de fil esmolat i roca excel·lent que convida a indagar que s’amaga rere la seva simetria unidimensional. La cresta es desplega d’oest a est, pel que ostenta dualitat d’orientació oferint sol o ombra a escollir. Donades les dates, ens centrem a la cara sud on trobem una trentena de vies, algunes prou llargues (15-30m) i amb rotund predomini dels sisens (6a-6b).


Verticalitat sostinguda i escalada tècnica és la que ens ofereix aquest calcari abrasiu i d’una adherència millor del que permet suposar a primer cop d’ull. Panys en els que cal negociar amb gotes d’aigua, llastres concises, forats de totes mides i alguna fissura decidida que aporta varietat a la placa. Equipament correcte, però que no et deixa baixar la guàrdia. Poc freqüentat, solitud i tranquil·litat són els altres trets distintius que defineixen el sector.


Per arribar-hi poc abans de Camarasa (C13) trenquem a l’esquerra cap a Sant Llorenç de Montgai (LV9047) i tot just passar el pont sobre el Segre prenem una pista en bon estat a la dreta que discorre planera entre camps en paral·lel al riu. Conduïm poc més de quilòmetre i mig i ja quan la pista empitjora trobem una petita explanada amb un rètol de pàrquing on aparquem.


Aproximació senzilla i evident (20min) per un sender que primer voreja prop del riu i després s’enfila direcció les crestes del Conill perfectament visibles al nostre davant (cartells indicadors). Per anar a la cara sud, poc abans de les crestes deixem el sender principal i pugem a esquerra per un corriol que s’adreça a la base de la paret i la recorre sencera.


Escalada elegant, perfecte per als que agrada la col·locació i el gest, amb un valor afegit gens menyspreable, la pau de l’indret. Curiós paratge que et fa sentir a prop de tot i al mateix temps aïllat dins la teva bombolla vertical.


companydeviatgeiatzars:Lau