Benvinguts al Paradís: **** Edi Stefan (240m, 6c - 6a+oblig), Piz de Ciavazes (2.828m), Dolomites

Dissabte, 7 de setembre de 2024

La tardor s'ha instal·lat a Dolomites, una pluja que ho amaga tot rere un vel gris s'ha convertit en únic horitzó. Ens resistim a marxar, confiem en un matí radiant i fred que per fi arriba. Ens troba al peu de la feixa superior del Piz de Ciavazes, volem tastar el seu cim i la Edi Stefan és l'encarregada de portar-nos a ell.

Així doncs, el Pas de Sella s'erigeix de nou com epicentre d'escalada, tan sols que avui la perspectiva sobre les seves torres és absoluta. Verticalitat des del primer metre, la negociem amb un gest que comença a ser natural. Avancem lligats al seu buit mentre la paret es fa immensa per damunt dels nostres caps. No hi ha manera d'endevinar-li línia, però està allà, esperant les nostres passes. Navegació plena de tècnica i elegància, pensada i equipada per fer escalar.

Els núvols ja fa estona que ens han envaït i amb ells un vent glaçat, tot i així presa i brusquedat no hi tenen cabuda en aquesta via, ni tan sols en els desploms. I com era de preveure com més amunt millor l'escalada, però també més exigent. Bellesa voraç la d'aquesta ruta de dificultat obligada i intel·ligent. Avui ha sigut dur arribar al cim, però el Piz de Ciavazes és un magnífic comiat d'unes parets que ens han obert les portes d'un nou paradís.

Notes d’interès vertical: Edi Stefan (ressenya final post), magnífic exemple de com donar interès i potència a una via.

- L’itinerari original va ser obert el setembre de 1963 pel pare de Stefan Stuflesser, Edi, que la dedica al seu fill. Al 2022 és Stefan qui dóna un nou impuls a la línia obrint una variant d’entrada molt més directa i sostinguda i retro-equipant la resta del traçat amb bolts.

- Per tant estem davant una via equipada dins paràmetres moderns, tirades ben protegides (bolts intercalats puntualment amb pitons antics), però pensades per fer escalar. Totes les reunions rapelables (bolts i anella units per cadena excepte les tres darreres unides per cordino).

- De material necessitem tan sols dotze cintes, friends petits opcionals.

- Roca, dolomia d’atractiu irrefutable, sòlida en el gris i rabiosa en el groc. Verticalitat absoluta ja sigui en placa, diedre o fissura. Tot i ser de bona qualitat, estem en gran paret i com a tal trobem trams a controlar.

- Grau exigent, té la mesura ben presa. Atlètica com a denominador comú.

- Compromís mitjà/baix, via de tall esportiu i rapelable en un entorn que demana saber moure’s.

- Orientació sud, sud-oest, sol de mig matí en endavant.

- Traçat esplèndid, tirades sostingudes, molt tècniques i que obliguen a llegir bé per no sucumbir a una verticalitat que no admet cap pausa (foto final post). Com més amunt més exigent, quan la paret tomba a oest i entrem en un peculiar diedre groguenc (6a+) podem preparar-nos per començar a apretar de valent. Al final de la via topem amb una placa d’adherència on cal anar a per nota, fe i finura. En conjunt, via elegant i obligada.

- Accés, aparcament Passo de Sella, 2.244m (enllaç maps). En el coll mateix la zona d’aparcament és escassa i sol·licitada, el millor lloc és al costat de l’Hotel Maria Flora, però sempre queda l’opció d’aparcar uns metres més avall en els laterals de la carretera SS242.

- Aproximació, la via discorre per la part superior del Piz de Ciavazes, per arribar-hi hem d’accedir a la vira que recorre el mig de la paret (veure foto panoràmica final post). A l’aparcament just abans de l'hotel (pujant de Canazei) prop de la parada d'autobús (post) comença el camí que s'enfila per pendents d’herba cap a la Primera Torre i el Piz de Ciavazes. Voregem per sota el vessant sud de la Primera Torre i continuem en direcció Piz de Ciavazes, sempre pel camí principal.

Després d’un tram de cadena arribem als immensos contraforts on conflueixen el descens de la Primera i Segona Torre de Sella. Pugem per una canal situada a l’extrem dret del contrafort que correspon al camí de descens i el remuntem (passos II/III, fites abundants) fins la marcada vira horitzontal que ens permetrà anar a dreta a buscar les parets de la part superior del Piz de Ciavazes. L’Edi Stefan és de les primeres vies que trobem, el seu inici és per un mur a l’esquerra d’una petita cova (50 min).

- Descens, entretingut, cal fer sis ràpels de 30m (aconsellable no enllaçar-los), els tres primers per la mateixa via i després recte avall en direcció a l’ampla espatlla del coll entre el Piz de Ciavazes i la Segona Torre (panoràmica Sergi Ramella). Acabats els ràpels desgrimpem pel llom rocós del coll fins la plantar-nos a tocar de la paret de la Segona Torre.

El sender perd definició, seguim baixant pel vessant est de la torre prenent com a referència el marcat camí de la vira horitzontal que hem seguit al matí. Varis camins possibles, algun d’ells ens deixen en un ràpel curt muntant en un pont de roca que permet arribar directament a la vira. Un cop a la vira desfem el camí d’aproximació fins l’aparcament (1h15min).

Edi Stefan són aires nous, ens permet el plaer de la dificultat des d’una perspectiva sempre clàssica del traçat. Una línia fulgurant, que revitalitza la paret.