Dijous, 13 de maig de 2021
Espais que es fan grans dins la dimensió aèria. Naveguem la fermesa d'aquests murs que ens mantenen ancorats a la solidesa quotidiana pel sortilegi de minúsculs fermalls minerals. La Lenticularis desplega la bellesa de la simplicitat. Roca encara nova, malgrat que la via té rodatge, potser perquè el metall no hi abunda, tot i que haig d'admetre que no li reca mostrar-se generosa en passatges on les fissures fan de guia.
Arrenca amb modèstia, però a mida que guanyem metres desplega una intensitat que desperta la fam de més. Més metres, més verticalitat, més d'aquesta incertesa buida de neguits, l'única incògnita que volem resoldre és la que ens desvetlli com fer dòcil el misteri d'aquestes plaques refinades.
Connectats a la paret n'esdevenim part en intuïtiva simbiosi amb les alçades, el temps no compta, gaudim del viatge. Constatem l'encert de la restauració fins la falsa feixa i més amunt...pura meravella. Un centenar de metres impregnats de l'energia abrusada de les Bagasses, l'espai s'ha convertit en aire i nosaltres amb ell. Sadollats de buit!
Notes d’interès vertical: Lenticularis, una via que sense ser love climbing està feta per gaudir. El recent re-quipament (2019) amb l’afegit de cinc tirades fins la feixa li han donat el protagonisme que li pertoca a aquest bombonet que cal degustar amb calma per no perdre ni un dels matisos que desvetlla l’interès creixent de la seva escalada.
Dificultat homogènia amb trams puntuals més picants, roca que sembla nova al tacte i equipament en el punt just són les claus del seu encert. Semi-equipada, conserva encara un cert aire de pionera, tirades senzilles gairebé netes i plaques més tibades protegides on cal, sempre deixant espai a les fissures perquè respiri la ferralla.
Hi trobem material divers, bolts, pitons i ponts de roca, les reunions sempre són d’un parell de bolts i en general força còmodes. Encara hi queda un rastre de burins com anècdota d’altres temps. Cal completar les tirades amb un joc de tascons, friends fins el núm.2, semàfor d’aliens, una plaqueta i catorze cintes.
Aproximació curta (15min), des de l'aparcament de la Font de les Bagasses anem a buscar l’antic pont que creua el riu i pugem fins la via del tren, caminem direcció nord i un cop creuem el túnel hi pugem a sobre. Ens atansem a peu de paret, la Lenticularis comença a l’esquerra de la clàssica Supertramp, un antic burí fa de R0.
El traçat pot semblar sinuós, però en realitat fa una lectura òptima de la paret buscant els trams més espectaculars i amb millor assortit de fissures per tal de col·locar el mínim d’expansions. El resultat una ruta clàssica que ens obliga a navegar, sobretot als trams senzills, intuïció i una bona ressenya són claus, hem trobat a faltar algun pitó, així que cal anar atents.
Part inferior més fina, murs elegants de moviments felins (adherència marca de la casa) i per damunt de la falsa feixa la via es torna més atlètica immersa en una verticalitat que li dóna caràcter. Un consell, enllaceu novena i desena tirada, queda un llarg sublim.
La via finalitza a la Feixa, descens senzill i bonic per un corriol que ens porta sense pèrdua fins la carretera (40min). Fa temps que tenia ganes d’escalar la Lenticularis i puc dir que ha superat les expectatives, té bellesa i ambient un tàndem que funciona. Escalar-la resulta estimulant!
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada