Dilluns, 19 d’octubre de 2020
Un record, hi torno... olor a pins, roca clara que esgarrapa el cel, un únic perfil retallat a plom. És hora d'endinsar-se a la muralla de Leiva. Toques la paret, alces la vista i ja saps que la via d'avui serà dura i bella. Una línia esmolada com el fil d'un ganivet cerca fissures enmig d'una placa inexpugnable fora d'elles. Naveguem en la seva busca, presos de cantells d'adherència tallant.
Dialoguem amb la roca, gotes d'aigua, crestes minúscules, relleus certers que no volen pressa en la conversa, però qui dicta el to són les fissures. Les cerquem amb l'avidesa de qui busca refugi enmig d'aquest pany monolític, falsa esperança, la seva sobrietat no permet estar-s'hi més enllà del proper pas. Vibrem, l'escalada és intensa, ens movem sempre al límit de l'equilibri, afinant tècnica i reservant forces per la brutal esquerda que ens espera.
Vertical, desplomada, implacable, aixeques la vista i no acaba. Desapareix tota elegància, toca encaixar-s'hi decidits i avançar aprofitant les seves febleses, alegria salvatge i vertigen d'un buit que esdevé còmplice. Historia Interminable, no me l'esperava aquest retorn a Leiva!
Notes d’interès vertical: La paret sud de Leiva és un autèntic regal, dos quilòmetres de longitud per dos cents metres d’alçada de magnífic calcari de tonalitats lluminoses, terreny de joc perfecte per dies freds. Fissures i plaques es disputen el protagonisme configurant un interessant i selecte ventall de línies. Historia Interminable és una via amb un magnetisme fora de lo comú, de caire completament esportiu a mercè del seu equipament, però indiscutiblement clàssica en concepció.
Fascina descobrir com solca plaques d’aparença impenetrable enllaçant amb intel·ligència fissures i diedres fins el tall brutal del darrer llarg, veritable eix de l’itinerari. Equipada amb bolts, excepte el tercer llarg comú amb la via Eiger (espits), demana tan sols 16 cintes, però alguns friends (petits i mitjans) són útils si es va just de grau (6b obligat).
La primera tirada s’inicia franca per un evident diedre fissurat a l’esquerra d’un petit esperó (placa metàl·lica peu de via), però treu geni a mida que guanyem metres i verticalitat. Trobem una reunió intermitja que no cal fer, la R1 es munta just a l’acabar el diedre en una vira a l’esquerra. Preciosa segona tirada de fissures de dits que vas enllaçant a mida que escales, tècnica i ben trobada. La placa del tercer llarg té un tram comú amb la Eiger (espits), d’aparença compacte desvetlla petits relleus, gotes d’aigua i escletxes que permeten sortir-ne airós amb una elegància inesperada.
A mitja tirada l’Eiger va a l’esquerra cap un diedre i la nostra segueix recte (bolts) en busca de la fissura desplomada de la quarta tirada (R3 penjada). El quart llarg és el clau, una fissura de roca vermellosa sempre vertical i a trams desplomada d’escalada sostinguda, obligada i atlètica, però que requereix gest i saber llegir els passos no sempre evidents. Intensitat i emoció garantides. Cinquena tirada curta, curiosa i poc intuïtiva (6a), possible empalmar-la amb l’anterior.
L’aproximació és llarga (45min), però agradable, des de la petita explanada on aparquem el cotxe prenem la pista de la dreta (tancada amb cadena) que s’endinsa a la vall enmig de pinedes. Quan portem uns 25min (3qm) cal estar atents a la paret que ja es veu a la nostra dreta i al trobar un mur de contenció fet de pedres busquem un sender que pugi a la base de la muralla (fites). La Historia Interminable, s’enfila pel pany central de la muralla.
Descens, nosaltres vam baixar per una línia de ràpels (3x45m) situada una mica a l’esquerra de la via, des de la carena tan sols cal caminar uns pocs metres direcció oest per trobar la primera instal·lació. La via no és rapelable, reunions sense anella. També es pot baixar caminant per la carena cap a la dreta (est) fins un coll on s’obre una gran canal per la que baixem (passamans) fins la base de la paret (20min).
Apunts logístics: Situada al bell mig de la Serra de Espuña, a Leiva s’hi arriba des del poble d’Alhama de Múrcia des d’on agafem la carretera cap a Pliego (RM-515) i al cap de 2qm trobem a l’esquerra el trencant cap a Sierra de Espuña. Prenem l’estreta carretera que creua tota la serra, a uns 8qm trobem el centre d’informació i visitants, continuem carretera amunt i un quilòmetre més endavant trenquem a la dreta en un gir molt tancat a l’alçada d’un antic parc/finca de bombers.
Continuem per aquesta nova carretera més estreta encara uns 5qm. Passem per davant d’un alberg juvenil en desús i una mica més endavant trobem un trencant a l’esquerra just davant d’una àrea recreativa, l’agafem i quan portem uns 500m anem a la dreta per una pista forestal en molt bon estat i que en un parell de quilometres queda tallada per una cadena en una esplanada on hi ha l’aparcament.
Durant el recorregut de tant en tant trobem cartells indicant Barranco de Leiva o el Berro que serveixen de referència per saber que anem en la direcció correcta. Important, esta prohibit dormir a l’interior del parc, els forestals fan recorregut i multen. Es pot dormir en una aparcament just a l’inici de la carretera que entra a la serra, just abans del rètol on s’indica la prohibició de pernoctar.
Historia Interminable, una autèntica joia de via, això sí, sense polir, per no perdre ni un àpex d’autenticitat, deixant que sigui la paret qui mostri tot el seu potencial. Carismàtica, et queda al pensament durant dies!
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
