** Tsering (125m, 6a/Ae), Agulla Ratpenat, Serrat de les Lluernes, Montserrat

Dissabte, 09 de juny de 2018 

Vies que fa tant de temps que tens guardades a la carpeta de les pendents que ja ni recordes com van arribar-hi. En aquest cas el nom de l’agulla em resulta impossible de passar per alt, Ratpenat. Toponímia que encurioseix i convida a indagar raconades montserratines que encara no he trepitjat, malgrat la sonoritat del seu nom. 

Així doncs és tarda de perdre’s pel Serrat de les Lluernes perquè avui l’escalada és l’excusa per vagarejar per camins, canals i corriols montserratins. Alguns reconeixen les nostres passes i en d’altres ressonen amb sonoritats noves. Sorolls suaus, esmorteïts per una boscúria densa que a estones ens deixa entrellucar la vasta muralla del nord desplegant-se plec, rere plec al nostre davant.

La nostra agulla resta discreta a l’ombra del Cavall, perfectament conscient que amb tal companyia el millor es asserenar-se i esperar els qui gusten de cims poc freqüentats. Coneixent-la, arribar-hi resulta fàcil i escalar-la més encara. La ruta triada s’ajusta fil per randa al que m’esperava, senzilla i amb panys de roca franca, d’aquells que fan elegant l’escalada per l’encert amb que s’aparien els cantells quan l’aresta es fa tibada.

Una generosa corrua de bolts ens marca el pas amb tanta decisió que acaba per diluir el caràcter de la via. Així que ens limitem a gaudir de la Tsering, una escalada distesa i amb ben poc compromís que compleix amb el seu propòsit sense dilació, portar-nos al capdamunt del Ratpenat. El per què del seu nom continua essent un misteri, però la singularitat de les vistes compensa amb escreix la infructuosa recerca semàntica. I és que per més que em miri aquesta muntanya per mi sempre serà màgica!

Reflexions sintàctiques: Via sense pretensions, de grau amable i equipada amb tal gentilesa que només necessitareu una quinzena de cintes per treure’n l’entrellat. Si no teniu ganes de tibar més del compte afegiu un estrep per superar amb més comoditat la bauma de la base de la paret (Ae) i penseu que podeu provar tots els passos sense cap mena de recança que no són gens obligats. 

Té trams ben trobats i un parell de plaques prou lluïdes, però la via resulta un xic impersonal. Love climbing en tota regla perfecte per combinar amb una travessa que arrodoneixi la jornada. Petit detall, nosaltres no vam baixar rapelant l’agulla, sinó que vam remuntar un bon tros amunt i vam flanquejar a dreta fins trobar per on desgrimpar (en el nostre cas rapelar que estava tot ben enfangat) cap a la canal del Cavall. Qui tingui ganes de fer una mica el senglar ja sap com, va ser la part més complexa de tota la jornada.