* Camí del Xas (40m, V) ***Camí de l’Alsina (90m, V/V+), Mirador dels Ermitans, Montserrat

Dijous, 21 de juny de 2018

La prioritat d’aquesta tarda és una via curta, ràpida i a l’ombra, aquest darrer factor innegociable i decisiu en l’elecció. Toca revisar la carpeta de vies pendents per veure quina s’ajusta a aquests requisits i el Mirador dels Ermitans pren la davantera quedant dels primers del rànquing. Fa molt que no hi escalo, gairebé des del principi de calçar-me els gats.

Per pura casualitat vaig descobrir la gentilesa de les plaques superiors del Camí de l’Alsina i de tant en tant hi peregrinava devotament per contrastar els meus avenços en la vertical. Cada cop que hi anava em mirava amb suspicàcia les línies veïnes, resistint la temptació d’indagar on anaven els bolts que enfilaven pel dret sense masses miraments. Ara amb la informació que corre per la xarxa resulta fàcil trobar ressenyes que trenquen la seva aura de tossuda dificultat.

Al final ens decantem pel Camí del Xas, em fa gràcia la coincidència de nom. Tot hi haver-ne escalat ja la primera tirada comencem on toca, pel principi, al peu del torrent. La memòria no enganya, cal enfilar una canal que es tanca en un diedre polit per l’aigua amb roca tan ingrata com el seu aspecte dóna a entendre. Un immens arbre colgat a meitat del llarg testimonia les abundants pluges d’aquesta primavera i dóna un bon ensurt als turistes que pul·lulen per les escales quan el faig anar avall sense miraments.

Em sento com una brigada de manteniment fent tasques de jardineria i el segon llarg no sembla pas millor. La ressenya indica clarament per on enfila, però no hi veiem cap assegurança i això que la via ha d’estar generosament equipada. Per sort hi ha fissura, arbres i un oportú forat per on trampejar un breu desplom de roca trencada. A aquestes alçades les dues semblem un parell d’escura-xemeneies, confiem en que les plaques superiors estiguin a l’alçada de la seva homònima.

Però per més que mirem i revisem el peu de paret pam a pam no veiem ni un bolt per on hauria d’anar la via, així que la donem per perduda i sense cap recança la liquidem del llistat de rutes escalables. Tenim ganes d’enfilar-nos per algun pany de roca decent, però amb tanta tasca de busca i manteniment se’ns ha fet tard, així que descartem la temptació de les línies més tibades i tornem a terreny conegut, almenys per mi.

Li cedeixo a la companya el gust d’iniciar la travessa per les boniques plaques del Camí de l’Alsina i aviat la secundo, impacient per contrastar sensacions i records. Exercici que a vegades pot resultar ingrat, però no aquest cop, els cantells estan tan ben posats que només cal equilibrar-se amb delicadesa perquè saps que la següent presa estarà al lloc exacte.

Escalada elegant, de passes menudes i moviments gràcils que esdevé lògica i deliciosament ingràvida. Placa, placa i més placa, amb tots els matisos del gris que la llum de tarda s’entreté a barrejar en únic reflex cendrós. Hi ha dies en que l’escalada és un plaer simple i avui no necessitem més que la senzilla elegància d’aquest plaques per sentir-nos plenes!

Guia de caminant: Del Camí del Xas poca cosa a dir, dues primeres tirades que podeu obviar sense cap mena de recança, tot i que si en teniu ganes porteu roba vella i algun friend per enfilar-vos cap on manin les fissures perquè poca cosa trobareu (pont de roca i bolt a la primera tirada, la segona neta i reunió en un arbre). Indagant a posteriori m’he assabentat que ja fa anys que van desequipar la via.

Pel que fa al Camí de l’Alsina vam escalar les tres darreres tirades, boniques, lògiques, amb un grau sempre còmode i equipades per no necessitar res més que cintes (10-12). És una via que no té res en especial, però en conjunt resulta plenament satisfactòria. No fa gens de mandra repetir-la, love climbing de manual!