18, 19 i 20 d'agost del 2013
Prats inacabables, vistes lluminoses, solitud assegurada, companyia immillorable. Una passa i un altre i un altre... Aixi fins completar aquesta preciosa travessa que ha durat tres dies a traves d' aquest llarg cordal fronterer. Trepitjant l'herba i badant amb els núvols. Un estiu de poca activitat vertical. A vegades el cos i la ment necessiten també vacances per carregar piles i tornar amb mes forçes i sobre tot emplenar-nos de noves motivacions.
2 comentaris:
Si. Inacabables i monòtons en aparença, però aquesta és una bellesa només per a ànimes sensibles.
No tot és vertical a la muntanya.
Quan torneu a les parets us semblaran encara més verticals.
Ànims.
Fins i tot els deserts i els oceans amb la seva inabastable monotonia tenen una magia intriseca.
La bellesa no esta en els objectes, rau en els ulls que els miren.
Quanta rao tens... que verticals que ens estan semblant les parets retrobades.
Salut, muntanya i alegria!
Publica un comentari a l'entrada