" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

***** Anglada-Cerdà, 150m, 6a/A1, La Boleta Foradada, Frares, Montserrat

Dijous, 31 de maig del 2012
Avui toca vestir-se de gala i marxar cap al vessant nord de Montserrat a fer una via recomanada absolutament per tothom que la ha gaudit. Avui ens encordarem amb en Sergi que fa molts mesos que ens te abandonats i per no decebre'l el portem a una via que recordi intensament. Ens enfilem sabent que es una bona via  i baixem convençuts que hem escalat una petita obra d'art Montserrati i com no podia ser de cap altre manera amb el segell inconfusible d'Anglada/Cerdà, que van saber culminar una fantàstica ascensió per xemeneies i diedres, rematant la jugada a la monolítica paret final, amb la darrera sensació del material mes sofisticat als anys 60s, els burils!


Curta grimpada per vegetacio i terreny descomposat, on millor encordar-se i que ens deixara al peu d'una vistosa xemeneia, allo que sembla asequible a simple vista, en poca estona ens adonarem que cal batallar per guanyar amunt cada metro que escalem, roca poc cantelluda i plena de sorreta, amb panxes que ens van escupint el cos cap al buit, pero amb fissures escandaloses que es traguem amb delit les peçes grans de Camalots. Arribada a reunio sobre terreny descompost i ja estem preparats pel festival!



Laura enfila per un evident i subtil diedre que poc a poc es va redreçan mes i mes, on l'autoproteccio no ens acaba mai de satisfer i el material fixe mes val no posar-ho a prova, a tot aixo li afegim una escalada de sang freda i finura sobre codol petit i sospitos. Quan mes apurada esta, alla a la llunyania veu brillar un parabolt i cap alla que marxa per abraçar-se a ell i donar-li petons.



Com som bons minyons, li deixem el llarg estrella de la via pel convidat, un llarg sencer de bavaresa perfecta que cada cop es va posant mes dreta, simplement el somni humit de la majoria d'escaladors! Tot i que des de la reunio s'aprecien algunes assegurances d'època, un cop les tenim davant ens adonem que tindrien mes valor a un museu que no pas a la via, pero tant es... tot el que col·loquem queda a caldo. Cal escalar sense encantar-se i fluïdesa per no inflar els avantbraços mes del compte, perquè just abans d'acabar el llarg trobem el pas clau de la via i no per difícil, si no perquè les poques forces que ens queden es neguen a obeir les ordres del cervell d'aferrar-nos a tant generos cantell.





Les vistes des del niu d'àligues que es aquesta reunio no te desperdici, balco privilegiat per gaudir de les evolucions d'una cordada alemanya pel vertical perfil del Bisbe.


Si aquest darrer llarg que ha fet en Sergi ha servit per gaudir amb majuscules de l'escalada, ara toca vibrar amb l'ambient que ens espera per sota dels pedals. Tot i no semblar-ho en cap moment, a partir d'ara aquest contrafort de l'agulla es torna un afilat i desplomat contrafort ple de fissures i just es per aqui on enfilem amunt, escalada vibrant on alternem material d'epoca amb peçes noves i on de tant en tant cal col.locar alguna peça per caçar la seguent xapa. Equipament molt facil i evident que vaig solucionar unicament amb tascons que quedavem a "cañon". En no res arribem a una penjada reunio plagada de xapes de tots els gruixos i edats.



Nomes ens resta un darrer llarg a cop de pedal per guanyar amb facilitat el pedestal de la Boleta Foradada, Nom totalment adient quan veiem que la seva base esta totalment buida i fins i tot seriem capaços de passar d'un costat a l'altre de la gran bola que corona aquesta agulla



Pocs cops baixem tant satisfets d'una escalada, avui hem gaudit de valent en una via que te de tot, Xemeneies, diedres, bavareses, artificial... Personalment una de les mes boniques ascensions de tot el massis i incomprensiblement mai ha estat una gran clàssica, sera que no enlluerna gaire la brillantor de les xapes? un cop mes l'equació: compromís  =  satisfacció, ha donat bons fruits. 


9 comentaris:

paca ha dit...

"incomprensiblement mai ha sigut una gran clàsica" (?)

...crec que volies dir: mai ha estat masificada.(que no es el mateix)

gran via! felicitats

Anònim ha dit...

jejejej com mola aixo ...anglada-cerda,es com jugar a la champions leage.innoblidable!!!sergi.

The Jose ha dit...

Preciosa... y más clásica que los balcones de madera! jaja

RATAFIAIRE ha dit...

increible!! Me l'apunto!

laura pi ha dit...

Paca, sorry pel petit "lapsus lingue", em venia a referir que perque una via sigui classica de veritat, es que sigui frecuentada frecuentada i sortosament no es el cas. Segur que aquest increible tercer llarg tingues bolts, a dia d'avui seria una pista de patinatge.

Sergi, Ho podem deixar a la copa de la UEFA? per jugar a Champions abans tenim que haver tastat les vies d'aquest parell que van obrir al Frare Gros i a l'Aeri.

The Jose, jejeje para clasicos, los tacos de madera que hay en la via!

Periku, ja veig que en tu, una imatge fa mes que mil paraules, a gaudir-la!.

salut, alegria i tapia!

Xavi ha dit...

Una via boníssima! és estrany que no sigui més freqüentada, més ara que la van arreglar una mica, perquè abans feia molt yuyu el desplom final amb l'equipament original.

Salut i roca!

Mingo ha dit...

Moltes felicitats , per mi de les més guapes de Montserrat

laura pi ha dit...

Xavi, sembla ser que en Kim Santacatalina la va restaurar amb un criteri prou encertat, certament pujar aquell tros de desplom amb les peçes originals i la roca crocanti, tenia que ser una bona manera de vibrar, sols apte per un public selecte.

Mingo, totalment d'acord, al menys de les fetes fins ara.

QUIMI ha dit...

Jo ja estic buscant company....