Piercing, 90m, A3, la Cara de la Moreneta, Frares Encantats

dimarts, 25 de maig del 2010
Sota la impressionant mole dels Frares Encantats hi ha una petit contrafort que gairebé sempre ens passa desapercebut degut a que la mirada ens fuig cap a les arrogants parets superiors. Aquest modest i ignorat contrafort adopta el nom de "la Cara de la Moreneta", aquesta singular denominació té tota la seva raó de ser sempre que vinguem de Santa Cecília.

Les seves parets estan solcades per cridaneres fissures, totes elles d'escalada artificial i si una línia desafia la imaginació és la Piercing que recorre tot el rostre de la verge negra des de la barbeta fins al front combinant l'artificial pur amb l'equipat. Ara fa tres anys Laura ja s'havia enfilat per aquí mateix amb en Paca fins la segona reunió i des de llavors que hi volia tornar i acabar-la. Xulu de mi, la passo a buscar al migdia per la feina i a les 4 de la tarda ja estem amb la ferreteria sobre nostre per començar a passar por. Amb un crack com el que tenia de company durant tota una jornada no va arribar fins dalt i ara va i es deixa ensarronar per un mindundi com jo per entrar a mitja tarda! bé, tant és el resultat final, el que busquem és gaudir d'una bona estona vertical.

Del material necesari no me'n parla gaire, només em recalca un i altre cop que hem de dur unes bones tissores de podar per no acabar igual de esgarrinxats que ells, que al veure'ls crèia que venien de la guerra del Vietnan! per sort acaben d'obrir una línia en lliure uns metres a l'esquerra i han fet una bona feina de jardineria per arribar-hi.

Des del peu de via el primer llarg sembla tot un bombonet, segueix una fissura que ratlla tota la paret, als primers metres fineta i a mesura que va fent travessa a esquerra es va obrint més i més fins plantar-se al inici de la barbeta. Aquí la progressió és un xic curiosa, cal alternar algun pas en lliure i en aquests primers metres la roca és força dubtosa i fràgil, sens dubte resultat dels incendis patits 15 anys enrrere.

A pesar de voler guardar les peces grosses per quan comenci el show, just a l'inici ja m'he vist obligat a col·locar-les. Entre l'espit que dóna inici a la travessa i la reunió hi han uns 10 metres que trascorren sota un llavi arrodonit que mira avall, força ampli i on només trobem un simbòlic plom a mig camí. Cal espremer la imaginació ja que aquí una retirada millor ni plantejar-se-la. Al final, en els passos més obligats, acabo optant per anar empotrant arrodonits còdols que arrenco de la paret i llaçar-los amb bagues i carinyo amb el conseqüent subidon cada cop que es belluguen i grinyolen al progressar suaument de costat. Tampoc puc deixar de mirar enrere i m'entra la risa tonta al veure totes les merdetes que he col·locat abans, per sort sense cap incidència arribo a l'aèria reunió.

El croquis a aquest llarg tan sols li otorga un suau A1 ( i una merd......!!!). A mi, sense el material necesari, em sembla en tot moment força precari, d'aquí que la graduació que proposo divergeix força de la ressenya original.

Mentre Laura s'apropa amb cura al tram més delicat, ja que a l'anar en travessa tant fotut és que caigui el primer o el segon, va i em diu:
-ostres és veritat, aquí en Paca portava un fotiment de friends i bongs grans-

Doncs res... moltes gràcies per la informació, ara que ja estic sencer a la reunió!

Com era d'esperar el rellotge va més ràpid que nosaltres i és una pena, ara toca el llarg més espectacular de tots, superar per sota l'afilada barbeta de la Moreneta un tram que, tot i estar equipat, només té un pam d'ample amb buit absolut per tot arreu. Hem estat gairebé 3 hores per fer un sol llarg, s'imposa el seny i optem per rapelar.

En resum... una tarda ben aprofitada i ara ja sabem que a la propera que enfilem per aquí tots els friends del 2 i del 3 que arrepleguem pocs seran!