Cada any ens passa el mateix, no ens cal que el Corte Ingles ens digui que ja es primavera, obrir els ulls negra nit, aproximar sota la llums dels frontals, dies allargats i calorosos, nits curtes i encara fresques, la neu dura i assentada tapissa les parets i les canals, es temps d'alpinades!
Aquest cop la zona escollida es Puymorens, on sobre la seva estacio d'esqui unes superbes parets convidan a descobrir les seves goulottes, d'entre totes elles destaca el corredor N.O., una elegant i directa linea molt encaixonada, que te una mica de tot, piolet traccio, mixte i roca, pero nomes una pega.. es fa massa curta!
Arribem confiats que entre setmana estarem sols com mussols, pero en poca estona arriben dues cordades i un en solitari que marxa cap a la via del tunel, pero tots els demes anem alla mateix.Per sort som els primers d'entrar en la via i poder gaudir d'un llarg memorable, ben encaixonat i mantingut tot a piolet traccio i una mica complicat d'autoprotegir que li dona el punt picantot.
La seguent tirada la negocia Laura, es un pel mes assequible, pero que te un parell de passos molt encaixonats que cal ser finet per picar i bellugadis com una serp enmig de les seccions mes estretes. Les reunions les trobem muntades i aixo fa que anem molt per feina.
La cordada que ens precedeix, es el jefe d'aquestes contrades, L'Alfons Valls que avui fa cordada amb l'Enric Nadal i venen amb l'ideia de traçar una nova linea ( i van...), en una via tant estetica, encaixonada i directa es un crimem que la camera de fotos no tregui fum de les cordades que tenim per sota.
Quan miro per on es vol enfilar aquest home, flipo en colors! pero be... ja es grandet! al final mira, s'ho remira,li torna el seny i decideix seguir via amunt.
El tercer llarg en toca a mi, una entrada una mica tonta per superar un bloc encastrat i a partir d'aqui força metres per terreny no gaire vertical pero d'escalada mixta, o sigui...: picar poquet i ballar sobre les puntes grinyolants dels grampons. Quan veig brillar la llum calida del sol en l'aresta que ja esta a pocs metres meus, no em cuadra que la corda arribi en la seva totalitat a la propera reunio i abans de sortir a l'emsamble i trobar-me un marron amb Laura al bloc inicial i jo a una escalada sobre roca, decideixo montar una reunio de fortuna, abans del mur final de roca nua.
El proper llarg es per Laura, no es facil, pero permet colocar molts "catxarrets" i en no res es troba l'autentica tercera reunio al bellmig de l'aresta. Per sota nostre evolucionen els "mestres" i no em puc estar de gravar-ho desde tant privilegiada atalaia. una curta grimpada i ja som dalt del cim de la Punta de la Vinyola i pocs minuts mes tard, al peu de via on haviem deixat les motxilles.
l'ideia inicial es enfilar ara La Nit de Carnestoltes, l'horari i les condicions son optimes, pero Laura que gairebe ha enllaçat la sortida de la feina amb la via, no esta per gaires trotes avui i enfilem avall ben cofois per aquesta curta i encissadora via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada