***** Rei Artù (280m, 6c), Punta Lastoi (2.657m) - Lastoni de Formin, Passo Giau, Dolomites

Dimecres, 21 d’agost de 2024

Re Artù, impressionant, ens havien dit que era bona, però és quedaven curts, la via és magnífica. Amagada en la paret sud de la Punta Lastoi de Formin resulta impossible de veure des del Passo Giau. Toca caminar, però la bellesa intacta de la vall és el marc perfecte per l'escalada.

Les cordades que tenim al darrera donen fe de la popularitat de la via. Per sort som els primers i això ens permet preservar el plaer i neguit d'endevinar-ne el traçat. Clàssica de nova fornada, comença trempada, escollint sempre el pas més vertical de la mà d'una roca feta per a passos contundents.

Tot i no ser una línia de fissures no desaprofita les que sumen lògica i bellesa al recorregut. D'intensitat creixent, com més amunt més bons els llargs i més durs. Et deixa encès, però no vols que acabi. Intel·ligent i atrevida crea tendència.

I per si l'escalada no fos prou plena el cim, colgat de cel i núvols li suma grandesa. T'hi quedaries hores. Però la baixada és prou llarga i avui som una bona colla amb molt a celebrar.

Notes d’interès vertical: Rei Artù (ressenya final post), aires nous arriben a Dolomites i amb ells una nova forma de concebre les vies, forjada per ser directa i resolutiva, té el do de l’esveltesa. Manté la visió clàssica del recorregut i li suma la potència d’una verticalitat magníficament gestionada. Una línia poderosa on tot encaixa.

- Oberta en solitari per Mario Dibona (Moro) l’any 2009.

- Via de caràcter esportiu ben equipada amb bolts i alguns pitons. Generosa en assegurances, però col·locades per fer escalar. Tan sols als trams més senzills demanen alguns flotants. La majoria de reunions equipades amb un bolt amb anella i algunes amb dos.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tricams.

- Roca fantàstica que només sap ser vertical, dolomia groga de cantell sempre present i tacte convincent. Predomini de la placa amb trams de desplom o breus sostres. Poques fissures, però de bellesa i lògica rotunda. Malgrat l’aspecte compacta, tan sols als trams senzills i a la part final cal vigilar amb blocs solts i roca trencada.

- Grau amb classe, escalada sostinguda i atlètica, demana resistència i tècnica per igual. Sisè grau en tot el seu esplendor i exigència, cinquens que impressionen per igual (6a oblig).

- Compromís baix/mitjà, via ben equipada i roca que juga al nostre favor, tan sols l’entorn alpí és el factor a tenir en compte.

- Orientació sud, sol que no arriba abans de les deu del matí, però que hi colpeja de ple.

- Traçat que desperta admiració per astúcia, atreviment i lògica, sap i fa navegar la paret (foto final post). Línia directa i ferma que aprofita la peculiar morfologia de la roca per aportar varietat i verticalitat contínua al recorregut. Ambient de desplom i bons agarres, un espectacle orquestrat en deu tirades.

Primer llarg que ja et posa a to i deixa clar que tot i l’equipament cal bellugar-se bé per sostenir tanta verticalitat. Segon llarg que fa màgic el desplom. Cinquena tirada destaca per elegància, diedre de línia perfecta. Sisè, setè i vuitè llargs de gest prodigiós, rabiosament aeris i sostinguts. Escalada desbordant.

- Accés, des del Passo Giau, 2.236m (enllaç maps). Situat a uns setze quilòmetres de Cortina d’Ampezzo, és un dels passos més alts de les Dolomites i garanteix unes vistes impressionants del Monte Pelmo en primer pla, seguit de la Civetta i Marmolada. Venint de Cortina per la carretera SP638 un centenar de metres abans del pas trobem explanades on deixar el cotxe si l’aparcament de dalt és ple.

- Aproximació, llarga, però en un entorn fantàstic d’alta muntanya (1h). Des del Passo Giau prenem el sender núm. 436 en direcció sud-est, cap a la Forcella Giau (2.360m). Un cop al coll anem a l’esquerra, cap a la base de la gran torre que és la paret sud de la Punta Lastoi. Al centre de la paret, una inscripció mig esborrada amb el nom de la via marca l’inici, el primer bolt està a la vertical a uns 5-6m del terra. Com a referència la via Love my dog (ressenya Planet Mountain) comença uns cinc metres a la dreta.

- Descens, des de la gran explanada del cim seguim fites en direcció nord-est cap a la Forcella Rossa, evident pel color que li dóna nom. Des de la Forcella baixem cap a la dreta (est) pel sender número 435. Arribem a una nova vall on prenem el sender número 436 per retornar a la Forcella Giau i d’aquí per terreny ja conegut desfem camí fins el Passo Giau (2:30h). Baixada sense cap dificultat tècnica i de gran bellesa, però llarga i amb un tram de pujada per retornar a la Forcella Giau que es fa dur.

Tenim com alternativa una segona opció de descens rapelant per una canal descomposta. Més ràpida i menys cansada, però exposada si hi ha vàries cordades rapelant per la mala qualitat de la roca. Des del cim anem a la dreta (nord-est) en busca d’un marcat barranc on trobem una primera instal·lació de ràpel (marca vermella i inscripció 3x25) que amb tres ràpels de 25-30m ens deixa a la base de la paret. Retornem al punt on hem iniciat l’escalada i desfem camí fins el Passo Giau (1:30h).

Escalada sempre vertical i ambient de gran paret. Grandiosa. Hi ha vies en les que només es pot mirar amunt.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya llibre Dolomiti New Age

foto blog Dolomiti SkiRock

**** Delenda Carthago (180m, 6b), Prima Torre de Sella (2.533m), Dolomites

Dimarts, 20 d’agost de 2024

Delenda Carthago, nom dels clàssics llatins per una via de concepció moderna i sensacions intenses que ens permet experimentar el sisè grau dolomític. Escalada sofisticada concentrada en l'esplèndid mur de la primera Torre de Sella.

Escollim un vessant sud confiant en un sol que no arriba, per sort la potència de la via manté braços calents i el cap centrat. Aquest cop comptem amb el luxe d'expansions que permeten arriscar en una verticalitat constant de moviments mai evidents. La Delenda Carthago obliga a navegar, a cercar el proper pas confiant en una roca de tacte superb.

L'elegància li és innata. Ràpida, directa i sostinguda ens permet tastar una altra versió de Sella. Ens ha encant la seva l'audàcia plena de seny. Bon comiat d'unes parets que ens han fet créixer una mica més com escaladors.

Notes d’interès vertical: Delenda Carthago (ressenya final post), esplèndida via on la placa és reina, concebuda per fer lluir el gest. Dificultat i elegància com a trets distintiu d’un itinerari que només sap ser vertical. Exhibeix una lògica moderna que amplia registres.

- Oberta l’any 2002 per R. Galvani i M. Maceri, tot i que als tres primers llargs ressegueix parcialment el traçat de l’antiga via Bruno Bertoldi oberta per R. Callegarin, L. Luchetta, L. Filippi i S. Prandini el juliol de 1977.

- Completament equipada, tan sols el primer llarg, comú amb la clàssica Schober-Kleisl, es troba semi-equipat. Ben protegida amb bolts col·locats per fer escalar, al lloc que toca en els trams més durs, però amb certa alegria quan la dificultat cedeix. Algun pitó anecdòtic sobreviu com a testimoni d’altres èpoques. Reunions equipades i rapelables.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tricams. Els flotants són pel primer llarg i per suavitzar distàncies quan la dificultat baixa i les assegurances s’espaien.

- Dolomia modèlica, robusta en tacte i cantell. Predomini absolut de la placa, murs d’elegància i verticalitat incontestable que fan navegar. Breu trams de fissura i diedre al primer llarg.

- Grau ben estructurat. Sisè sostingut, requereix tècnica i bona gestió de la potència (6a oblig).

- Compromís mitjà/baix, via ben equipada i rapelable resulta perfecte per dies en que la jornada ha de ser curta o bé la meteo és incerta. L’exposició queda reservada a la baixada, que sense ser complicada requereix atenció a les desgrimpades.

- Orientació sud, en dies freds és una bona opció per escalar al sol.

- Traçat impecable, una lliçó de navegació en paret (foto final post). La lògica de la línia sorgeix des del gest i demana recursos per interpretar correctament els passos. Ens movem en placa amb certa tendència al desplom que la via gestiona amb estil i solvència. Escalada tècnica i amb ambient, colpeja fort.

- Accés, aparcament Passo de Sella, 2.244m (enllaç maps). En el coll mateix la zona d’aparcament és escassa i sol·licitada, el millor lloc és al costat de l’Hotel Maria Flora, però sempre queda l’opció d’aparcar uns metres més avall en els laterals de la carretera SS242.

- Aproximació, curta i evident (25min). A l’aparcament just abans de l'hotel (pujant de Canazei) prop de la parada d'autobús (post) comença el camí que s'enfila per pendents d’herba cap a la Primera Torre i el Piz de Ciavazes. Arribant al vessant sud de la Primera Torre trobem un camí que deixa el principal i s’enfila fins la base de la paret.

Delenda Carthago discorre pel pany central del vessant sud, delimitat per dos imponents pilars on discorre la Tissi a l’esquerra i la Trenker a la dreta (croquis vies Sassbaloss). Els primers metres, comuns amb la Schober-Kleisl (foto), discorren per terreny indefinit per anar a buscar un evident diedre inclinat.

- Descens, per la via normal de la Primera Torre, delicat i aeri, però sense ser realment exposat. Del cim baixem cap a l’est fins el marcat coll entre la Primera i Segona Torre, aquí NO anem avall, sinó que pugem uns pocs metres per seguir el sender que en direcció est creua per sota la Segona Torre cap al Piz de Ciavazes. Trobem una marcada cruïlla (fita gran) i anem la dreta, baixant pel sòcol de les Torres per un sender que amb desgrimpades aèries, però nobles (II/III, fites) ens deixa als pendents de la base.

Poc abans del final del sòcol podem anar a l’esquerra i fer un ràpel o bé girar a la dreta, per una canal de roca trencada que amb una desgrimpada final ens deixa a peu de paret sense haver de rapelar. Un cop al peu de la paret trobem un marcat sender que vorejant la Primera Torre ens retorna a l’aparcament (50min).

Delenda Carthago, frase estrella per tancar discursos al Senat romà, fa referència a l’estratègia profunda que hi ha darrere cada pensament tàctic. Encaixa com una guant amb el tarannà de la via. L’excel·lència de la placa a la nostra disposició.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya Alpinisti Apennino

foto traçat Sumit Post