Benvinguts al Paradís: ***** Rei Artù (280m, 6c), Punta Lastoi (2.657m)

Dimecres, 21 d’agost de 2024

Re Artù, impressionant, ens havien dit que era bona, però és quedaven curts, la via és magnífica. Amagada en la paret sud de la Punta Lastoi de Formin resulta impossible de veure des del Passo Giau. Toca caminar, però la bellesa intacta de la vall és el marc perfecte per l'escalada.

Les cordades que tenim al darrera donen fe de la popularitat de la via. Per sort som els primers i això ens permet preservar el plaer i neguit d'endevinar-ne el traçat. Clàssica de nova fornada, comença trempada, escollint sempre el pas més vertical de la mà d'una roca feta per a passos contundents.

Tot i no ser una línia de fissures no desaprofita les que sumen lògica i bellesa al recorregut. D'intensitat creixent, com més amunt més bons els llargs i més durs. Et deixa encès, però no vols que acabi. Intel·ligent i atrevida crea tendència.

I per si l'escalada no fos prou plena el cim, colgat de cel i núvols li suma grandesa. T'hi quedaries hores. Però la baixada és prou llarga i avui som una bona colla amb molt a celebrar.

Notes d’interès vertical: Rei Artù (ressenya final post), aires nous arriben a Dolomites i amb ells una nova forma de concebre les vies, forjada per ser directa i resolutiva, té el do de l’esveltesa. Manté la visió clàssica del recorregut i li suma la potència d’una verticalitat magníficament gestionada. Una línia poderosa on tot encaixa.

- Oberta en solitari per Mario Dibona (Moro) l’any 2009.

- Via de caràcter esportiu ben equipada amb bolts i alguns pitons. Generosa en assegurances, però col·locades per fer escalar. Tan sols als trams més senzills demanen alguns flotants. La majoria de reunions equipades amb un bolt amb anella i algunes amb dos.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tricams.

- Roca fantàstica que només sap ser vertical, dolomia groga de cantell sempre present i tacte convincent. Predomini de la placa amb trams de desplom o breus sostres. Poques fissures, però de bellesa i lògica rotunda. Malgrat l’aspecte compacta, tan sols als trams senzills i a la part final cal vigilar amb blocs solts i roca trencada.

- Grau amb classe, escalada sostinguda i atlètica, demana resistència i tècnica per igual. Sisè grau en tot el seu esplendor i exigència, cinquens que impressionen per igual (6a oblig).

- Compromís baix/mitjà, via ben equipada i roca que juga al nostre favor, tan sols l’entorn alpí és el factor a tenir en compte.

- Orientació sud, sol que no arriba abans de les deu del matí, però que hi colpeja de ple.

- Traçat que desperta admiració per astúcia, atreviment i lògica, sap i fa navegar la paret (foto final post). Línia directa i ferma que aprofita la peculiar morfologia de la roca per aportar varietat i verticalitat contínua al recorregut. Ambient de desplom i bons agarres, un espectacle orquestrat en deu tirades.

Primer llarg que ja et posa a to i deixa clar que tot i l’equipament cal bellugar-se bé per sostenir tanta verticalitat. Segon llarg que fa màgic el desplom. Cinquena tirada destaca per elegància, diedre de línia perfecta. Sisè, setè i vuitè llargs de gest prodigiós, rabiosament aeris i sostinguts. Escalada desbordant.

- Accés, des del Passo Giau, 2.236m (enllaç maps). Situat a uns setze quilòmetres de Cortina d’Ampezzo, és un dels passos més alts de les Dolomites i garanteix unes vistes impressionants del Monte Pelmo en primer pla, seguit de la Civetta i Marmolada. Venint de Cortina per la carretera SP638 un centenar de metres abans del pas trobem explanades on deixar el cotxe si l’aparcament de dalt és ple.

- Aproximació, llarga, però en un entorn fantàstic d’alta muntanya (1h). Des del Passo Giau prenem el sender núm. 436 en direcció sud-est, cap a la Forcella Giau (2.360m). Un cop al coll anem a l’esquerra, cap a la base de la gran torre que és la paret sud de la Punta Lastoi. Al centre de la paret, una inscripció mig esborrada amb el nom de la via marca l’inici, el primer bolt està a la vertical a uns 5-6m del terra. Com a referència la via Love my dog (ressenya Planet Mountain) comença uns cinc metres a la dreta.

- Descens, des de la gran explanada del cim seguim fites en direcció nord-est cap a la Forcella Rossa, evident pel color que li dóna nom. Des de la Forcella baixem cap a la dreta (est) pel sender número 435. Arribem a una nova vall on prenem el sender número 436 per retornar a la Forcella Giau i d’aquí per terreny ja conegut desfem camí fins el Passo Giau (2:30h). Baixada sense cap dificultat tècnica i de gran bellesa, però llarga i amb un tram de pujada per retornar a la Forcella Giau que es fa dur.

Tenim com alternativa una segona opció de descens rapelant per una canal descomposta. Més ràpida i menys cansada, però exposada si hi ha vàries cordades rapelant per la mala qualitat de la roca. Des del cim anem a la dreta (nord-est) en busca d’un marcat barranc on trobem una primera instal·lació de ràpel (marca vermella i inscripció 3x25) que amb tres ràpels de 25-30m ens deixa a la base de la paret. Retornem al punt on hem iniciat l’escalada i desfem camí fins el Passo Giau (1:30h).