**** Triple Directa (280m, 6b), Mascarat (Agulla Inferior), Alacant

Dimarts, 21 de novembre de 2023

En el fred d'aquest matí totes les línies fugen amunt. Immersos com estem al fons del barranc no tenim altra opció que alçar la vista i topem amb una perspectiva capgirada on els ponts sustenten el cel. Queda clar que Mascarat té el seu propi horitzó. La sensació és contradictòria, un pressentiment fugaç de vertigen invers que crea nous camins.

N'escollim el més selecte, la Triple Directa. Atrevida combinació de tres itineraris que condensen en una sola línia la millor verticalitat del barranc. Escalada de la vella escola que no se n'està de res, diligents alternem placa, diedre, fissura i desplom i en tots hi trobem gest exquisit i una intensitat que mossega. Equilibri sincer de força i una elegància brusca que neix de l'encert del traçat.

Roca que fa treballar, com més amunt més salvatges les fissures. Bellesa nua que no necessita arguments pels qui entenen de clàssica. Indagant camí recuperem les alçades i amb elles el mar. Les vies aquí al Mascarat tenen un caràcter que m'agrada, exotisme llevantí que convenç.

Notes d’interès vertical: Triple Directa (ressenya blog Nezkas), admirable combinació de tres itineraris amb nom propi a l’Agulla Inferior del Mascarat. La tria dels llargs es centra en bellesa, caràcter clàssic i dificultat compartida, el resultat, un conjunt que suma. Una via engrescadora que demana pols i seguretat en la navegació, emmarcada en un escenari que la fa diferent.

La Triple Directa s’inicia amb els dos primers llargs de l’Aurora, la primera via que va escalar l’Agulla Inferior des de la base, segueix per la Botella-Montesinos, oberta als anys 70 per R Botella i J. Montesinos i acaba per la magnífica Boulder Terminal oberta als anys 80 per J. Motes, M. García, E. Barberá i E. López.

Centrant-nos en la Triple Directa, és una via semi-equipada amb austeritat i diversitat de material, pitons vells i nous, ponts de roca, espits i bolts (alguns amb força rovell). Cal completar sempre les tirades i els dos darrers llargs són els més nets amb diferència, tot i que el poc material fixe que tenen queda compensat per una fissura d’escàndol. Diversitat de reunions (espits, bolts, càncams i algun pitó), no cal reforçar-ne cap. De material s’ha d’anar ben proveït, setze cintes, tricams i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3) i repetir mitjans (C0.75 a C2). Estrep i tascons opcionals.

Roca, calcari d’ampli ventall. Inici de tacte incert que ràpidament vira al gris on l’adherència és de bon gestionar. A la part superior de la via domini del taronja que com sempre demana precaució i acumula alguns passos polits. En el conjunt de la via, llevat de trams puntuals, la roca és bona i amb varietat de cantells, per norma les fissures són les qui porten la batuta.

Grau clàssic i ben posat (6a+ obligat), tirades mantingudes i amb geni despert, totes tenen el punt de pebre. Compromís mitjà lligat a l’equipament que completa el caràcter ferm de l’escalada. La via comença pel vessant sud-oest de l’Agulla Inferior, però a la meitat del recorregut un flanqueig porta plenament cap a orientació oest, estarem a resguard del sol fins migdia.

El traçat combina amb encert les millors tirades de tres vies de referència al Mascarat (fotografia blog Maniobras de Escapismo). Encetem l’escalada per les esveltes plaques de l’Aurora, fent una travessa en diagonal a l’esquerra per una petita vira (pitons i bolts/espits visibles). NO fer cas d’una línia de ponts de roca situada a l’esquerra de la vira que puja pel dret. Placa tècnica, vertical i amb passos que cal saber llegir, és intensa. R1, un espit, un càncam i un pitó.

Segon llarg curt, on destaca una panxa de geni concentrat que cal prendre pel lloc correcte, el truc és anar a l’esquerra, però no us penseu que se li endolceix massa el caràcter. R2, dos espits gegants amb cadena de ràpel i un bolt. És possible enllaçar aquestes dues tirades en una de sola (55m). Deixem l’Aurora, en el tercer llarg ja tastem la Botella-Montesinos i el tarannà canvia. Descarat gir a la clàssica, diedre mana i amb ell fissura de la bona, escalada de passos menuts i concentració. R3, un càncam i dos bolts.

Quarta tirada de placa on cal investigar, regletes tallants i verticalitat que juga amb l’esperó. R4, un bolt, un càncam i un espit. Cinquè llarg bonic i aeri, flanqueig senzill que quan es posa dret impressiona tant com les seves bústies, potència sobre el buit. Ignorem una primera reunió que correspon a la GEDE i continuem per terreny senzill fins la base d’un formidable diedre taronja. R5, dos bolts nous i una mena de cable d’acer en un pont de roca sicat.

Canviem ara a la Boulder Terminal, gir radical cap a l’escalada més tradicional, diedre perfecte el sisè llarg i fissura desplomada el setè, salvatges, intensos i fanàtics, dels millors llargs d’autoprotecció del Mascarat. Un final espectacular. R6, un bolt i tres espits sicats, R7 d’un parell d’expansions.

Acabada la via fem una tirada més fins el capdamunt de l’aresta (III/IV+, passos V) i crestegem aprofitant les reunions que ens surten al pas per assegurar fins un petit coll on s’acaben les dificultats. També podem evitar els trams més drets grimpant per una feixa diagonal fins al coll. Accés, per la urbanització Villa Mascarats Hills d’Altea. Entrem pel carrer principal (carrer Freu) i després de creuar per davant de l’entrada del Barranc del Mascarat (rètol) seguim per Avinguda Ronda de la Marina i agafem el primer carrer a l’esquerra que trobem on aparquem (enllaç maps).

Aproximació, reculem pels carrers de la urbanització fins l’entrada del barranc on comença el sender (rètol). Avancem pel fons del barranc i quan el camí s’enfila a la dreta cal estar atents a localitzar l’inici de la via en la gran placa que està a tocar dels pilars de l’antic pont de la carretera (15min). Un curiós cargol de ferro gegant dóna la pista, la Triple Directa comença uns metres a la seva esquerra per una petita vira diagonal on veiem pitons i bolts.

Descens, des del coll resseguim l’aresta cada cop més ample i senzilla fins l’ampli llom del cim de l’Agulla Inferior del Mascarat coronat per un singular monòlit. En el cim trobem un sender que en pocs minuts ens deixa a la part alta de la urbanització. Retornem pels seus carrers a l’aparcament (20min).

Les combinacions a vegades són arriscades, però en la Triple Directa s’encaixen per quadrar un itinerari que sembla fet d’una peça. Sòlid i ben argumentat acaba adoptant la identitat pròpia d’una gran via. Escalar al Mascarat és revolució vertical.

conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

π

Ogassa, parets de tardor

Diumenge, 12 de novembre de 2023

Des d'Ogassa la tardor es veu més bonica!

Quines ganes que en tenia d'aquestes regletes. No me l'esperava tan bona la retrobada.

Estimar és un lloc, i sempre hi ha una cosa

que m'ho desvela 

(Joan Margarit) 

*** Tuaregs (120m, 6a+), Roca de la Palleta, Montserrat

Diumenge, 29 d’octubre de 2023

La saviesa popular afirma que a la Palleta trobem la millor roca del vessant sud de Montserrat, no calen més arguments per anar-hi. Tan sols m'hi he atansat un parell de cops i els dos n'he sortit impressionada a la par que encantada pel salvatge atractiu de les seves plaques.

Un mur perfecte sense fissures que trenquin la sòlida hegemonia del seu perfil. Torno a la Tuaregs, l'única de la paret amb caràcter amable. L'aproximació ja et posa a to, m'agrada. En aquesta raconada, ets sents aïllat, reclòs en una òrbita on tot mira amunt. Sentim la seva influència.

Quina delícia de roca, passat el cop de gas dels primers metres fluïm. Un pany perfecte on totes les preses semblen estar ben posades, això sí, les has de trobar. El traçat s'amaga rere un ventall de còdols que són legió, però aquí no cal tenir fe, tocar aquest rocam excepcional és creure en la seva ingravidesa. Si escalar en placa és dansar, en aquesta línia la coreografia és impecable.

Notes d’interès vertical: Tuaregs (ressenya blog Rocaineu), intel·ligent i directa, troba el punt on la paret suavitza caràcter sense perdre intriga ni elegància. La seva és una escalada on el tacte ho és tot, clau de pas i guia de navegació. Clàssica moderna en petit format, però complerta en ambient i bellesa.

Va ser oberta el novembre del 2006 per Joan Vidal, Edu Torrent i Joan Alvarez. Es tracta d’una via equipada amb bolts, algun pont de roca i un pitó anecdòtic al penúltim llarg. Reunions rapelables (bolts amb anella). Els dos primers llargs estan ben equipats, assegurances on toca, no cal afegir peces. A la tercera tirada la dificultat baixa i corre aire entre seguros, cal afinar la vista per trobar-los. Al quart llarg la tònica és la mateixa, on baixa el grau les assegurances s’esvaeixen.

De material necessitem catorze cintes i friends petits (de tòtem negre a C0.5), tricams opcionals. Pel que fa a la roca em remeto a l‘opinió general, el millor conglomerat de la cara sud de Montserrat, hi concordo plenament. Domini absolut de la placa amb tots els atributs que la fan desitjable, varietat de preses, precisió i tacte aspre que tant agrada. Escalar en aquest pany de paret és un autèntic plaer, qualitat garantida.

Grau conservador, sense sorpreses (V+/6a obligat). Correctament equipada i rapelable, el compromís és moderat tan sols per la llunyania de l’entorn. Orientació est, però a l’estar endinsats dins el torrent la base de la Palleta no rep el sol fins gairebé migdia.

Traçat on la verticalitat fa acte de presència des del primer metre. Placa que dóna poques pistes, l’evidencia de la línia cal fer-la sorgir des del tacte. Les distàncies curtes són les que fan aflorar la lògica del recorregut, perquè en té i molta. Llargs ben resolts i amb el punt just de navegació per mantenir interès i compromís.

Dues primeres tirades franques, sostingudes i amb una elegància que sorgeix amb naturalitat. Primers metres de la via picants (6a), apretada inicial que t’agafa en fred. Al tercer llarg la dificultat cedeix i les assegurances passen a ser anecdòtiques, la navegació manté la intensitat de la tirada. Al darrer llarg, panxa amb sortida explosiva, però no obligada, breu i d’una verticalitat que cal gestionar amb bon fer.

Accés, des del poble del Bruc anem a la urbanització del Bruc Residencial on agafem la pista que porta a l’aparcament de la Vinya Nova (enllaç maps). Aproximació, per la pista principal en direcció a Collbató, als pocs minuts passem per davant d’una porta d’obra que queda a mà dreta i tot seguit per davant d’una porta metàl·lica. A la seva alçada, a l’esquerra trobem uns pals de fusta per impedir el pas de vehicles al camí que puja cap el Torrent de l’Artiga Alta. Seguim per aquest camí (marques vermelles) que avança primer per bosc i després comença a remuntar la canal, moment en que hem d’estar atents a trobar una bifurcació a l’esquerra on neix un sender amb marques verdes molt tènues que s’endinsa de ple al torrent entre el Pollegó Est i la Roca de la Palleta.

La bifurcació està en un punt on el camí amb marques vermelles s’enfila per unes lloses rocoses i acaba portant a la ferrada de les Dames. El sender amb marques verdes puja sempre pel llit del torrent amb breus grimpades. Quan deixem enrere la paret oest del Pollegó Est el torrent s’estreny, trobem una corda fixa en un ressalt i un cop el superem les parets del torrent es tanquen. Abans d’arribar a l’estretament final, a l’esquerra veiem les cordes fixes i cadenes per les que pujarem a la vira colgada que dóna accés al fantàstic mur del vessant est de la Palleta (50min). La Tuaregs és la línia situada més a la dreta de la paret (bolts daurats i més amunt un pont de roca).

Descens, en dos ràpels per la mateixa via. De R4 a R2 (50m) i de R2 al terra (60m, amb el xicle s’arriba just, però sense entrebancs). Regulacions, des 1 de gener al 31 de juny està prohibit escalar a la Roca de la Palleta per nidificació.

La Tuaregs és la se’ns dubte la via més assequible de la Palleta, sense l’aura de les seves veïnes, però un atractiu viatge per aquest mur insigne. Repetir-la catorze anys més tard (enllaç aventureta blog) ha estat un plaer degustat a consciència.

companydeviatgeiatzars:Lau

π