Ja fa dies que tenim ganes de treure la pols als piolets, però per una cosa o altra de nou ens hem plantat a finals de desembre sense haver picat res de res. Tot i així la nostra perseverança està a l'alçada del nostre optimisme i davant la perspectiva d'uns dies de festa portem tota la setmana jugant a meteoròlegs per encertar-la. Malgrat els nostres esforços el seguiment exhaustiu de temperatures, precipitacions i isòbares té com a únic resultat unes previsions que s'ajusten més als nostres desitjos que no pas a la realitat, així que toquem de peus a terra i anem a garantir el tret: boca nord del túnel de Bielsa.
Però ja abans d'arribar-hi ens sorprèn la quantitat de gel que regalima per tot arreu, no hi ha torrentera que no s'hagi glaçat. Així doncs, quan veiem les cascades del vessant sud perfectament formades no ens podem estar i ens falta temps per plantar-nos al peu de la primera que ens surt al pas, el Sueño del Agua.
És una vella coneguda ja que va ser de les primeres cascades que vam escalar i en guardem un bon record, a més seria fer-li un lleig no aprofitar ara que està tant generosa. Així doncs, com que aquesta tarda ens esperen a Gavarnie anem per feina i en Josep surt esperitat amunt.
La primera tirada es veu prou fàcil i la idea és fer a l'ensamble tot el tros que puguem, però ja al primer replà del torrent trobem un parell de cordades i toca demanar tanda. Per sort la cascada és prou ampla i em dóna marge per seguir amunt sense gaires complicacions amb l'avantatge afegit que els esglaons de la torrentera minimitzen l'impacte dels projectils de gel inevitables en aquestes dèries.
A més no podem dir que l'escalada d'avui no sigui distreta, només cal arribar a un estretament i ja hi som tots explicant-nos batalletes mentre fem comparativa de piolets i lloem les excel·lències d'un o altre cargol.
Sense oblidar-nos mai de la sessió de fotos de rigor i més avui que les podem fer des de tots els angles possibles i som un munt de figurants.
Fet i fumut ja som al darrer ressalt, som els primers en arribar-hi i en Josep no desaprofita l'ocasió per picar a gust per on millor li sembla, és a dir pel més dret, per variar. Davant nostre el torrent s'ajeu i passa a ser una llengua de neu i glaç que llisca mandrosa paret amunt, així que localitzem el primer dels ràpels que ha de conduir-nos de nou a peu pla.
De baixada aprofitem per acomiadar-nos dels valencians que ja quasi són dalt, però no ens hi encantem que a hores d'ara la cascada té més de dutxa que no pas gel i no volem acabar amb les cordes xopes. Dit i fet, tres ràpels i en dos minuts som a la furgo.
Avui no ens podem queixar gens, hem clavat l'horari i en poc menys de tres hores hem escalat una cascada sempre agraïda i de bon fer. Perfecte per començar a escalfar motors... i és que el circ ens espera!!! 
