***** Finlandia (125m, 6b), Torre Grande (Cima Nord, 2.361m), Cinque Torri, Dolomites

Diumenge, 4 d’agost de 2024

Hi ha vies que són miraculoses, no abunden, però quan les escales la sensació d'admiració és absoluta. La Finlandia n'és una. La seva popularitat es reserva a un públic selecte, però la recomanació d'un amic i les ganes de pujar la Cima Nord de la més gran de les Cinque Torri la situen en primera línia.

Mentre aprox1imem no puc apartar la mentde la poderosa imatge del diedre inicial, en els vertiginosos flanquejos dels següents llargs prefereixo no pensar-hi. A peu de via l'estètica del primer llarg aclapara, d'una verticalitat que no enganya és senzillament esplèndid. A partir d'ara la via serpenteja amb astúcia temerària entre sostres i desploms i nosaltres amb ella, presos al fil d'un buit impactant.

Però l'escalada és tan al·lucinant que no hi ha neguit, tan sols ganes infinites d'aquesta roca fantàstica. Exigent fins el cim, la línia està concebuda per ser atrevida fins el darrer pas. Traçat visionari que frega la perfecció, massa audaç per ser una clàssica de 1959. Fa temps que no escalava una via tan bona. Emocionant, és de les que perduren.

Notes d’interès vertical: Finlandia (ressenya HokusPokus), la interpretació perfecta de la línia. Itinerari breu, però particularment intens, on la bellesa salvatge del diedre inicial es suma al buit resolutiu de les plaques. Atlètica i gratificant, en aquestes parets si aspirem al groc la verticalitat serà severa i sempre elegant. Oberta de forma impecable per W. Gstrein i M. Jokinen l’any 1959.

- Semi-equipada amb certa generositat pel que fa als cànons tradicionals. A les tirades trobem pitons, bolts i algun pont de roca concentrats majoritàriament als dos llargs de placa centrals (ressenya amb assegurances indicades). El llarg de diedre dóna joc als flotants, però la cinquena tirada demana navegar assumint “alejes” a tenir en compte. Reunions de bolts i rapelables.

- De material necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2), tascons i tricams. - Roca, dolomia fantàstica d’un groc que mossega i que tendeix al desplom de forma constant. Compacta i de tacte exquisit, ens fa treballar a partir de regletes o petits forats essencials en les plaques. Diedre del segon llarg de manual, obliga a esforçar-se en tècnica de fissura. Mur final gris, de relleus contundents i bona adherència.

- Grau que demana un plus, la dificultat és homogènia i sostinguda. Llevat del primer llarg de tràmit, la resta són majoritàriament verticals o desplomats, exigents i tècnics no permet distraccions (6a+ oblig).

- Compromís mitjà, els flanquejos sumen ambient i obliguen als integrants de la cordada per igual. Descens que s’ha de saber trobar.

- Orientació est, el matí li és òptim.

- Traçat brillant, demostra intel·ligència i valentia a part iguals. De concepció clàssica incorpora les debilitats de la paret al recorregut i les converteix en creadores d’elegància i estil. Diedre del segon llarg brutal i esgotador, d’una estètica que subjuga i escalada rotunda. Tercera i quarta tirades sorprenents, serpentegen entre sostres i desploms en travessies d’impressions fortes i lògica aclaparadora que només trobes quan hi ets immers. Cinquè llarg que ens farà rumiar més de l’esperat.

- Accés, des del Passo de Falzarego prenem la carretera SR48 que baixa en direcció a Cortinad’Ampezzo, aproximadament als cinc quilòmetres i migaparquem en un pàrquing situat a mà esquerra, just abans del pont Rio Branco (enllaç maps).

- Aproximació, pel sender núm. 419 fins el refugi de Cinque Torri (450m de desnivell, 1h). Per agafar el sender, des de l’aparcament baixem uns metres per la carretera principal i anem a buscar l’estreta carretera que surt a mà dreta i va al refugi. La carretereta travessa un pla, creua un rierol i comença a pujar, el sender comença uns metres més amunt a la dreta (rètol)

Un cop al refugi en quinze minuts som a la base de la cara sud de la Torre Grande, voregem cap a la seva dreta per anar a buscar el vessant est de la Cima Nord, evident (croquis blog DolomitiSkiRock). La Finlandia comença en un pedestal gris a la dreta del marcadíssim diedre. El primer llarg aprofita un bolt de la via Clarissa, escala un breu mur i flanqueja per la vira a buscar la base del diedre (croquis Rockfax).

La carretera que porta al refugi de Cinque Torri està tancada al trànsit de l’1 de juliol al 15 de setembre, tan sols hi pot circular amb vehicle la gent allotjada al refugi. Si no volem caminar, hi ha l’opció d’agafar un petit bus que funciona a l’agost (10€/trajecte) o bé pujar amb el telefèric que ens deixa a l’extrem oest de les torres Seggiovia Cinque Torri (enllaç). Des de l’estació final del telefèric tenim vint minuts a peu de via.

- Descens on cal certa dosi de precaució. Recorrem el cim en direcció oest fins l’extrem on localitzem una instal·lació de ràpel (anella cimentada) que ens permetrà el descens pel profund corredor/xemeneia entre els cims nord i sud. Instal·lacions intermèdies permeten fer ràpels curt fins plataforma enmig corredor on busquem un passamà d’acer que ens guiarà fins una mena de coll entre torres de roca.

Una curta desgrimpada des d’una roca planaens permet seguir cap el oest fins que una paret ens barra el pas. Baixem cap al nord (dreta) per una canal desgrimpant uns metres atents a les fites (senzill). Trobem una nova instal·lació al costat oest de la canal, un ràpel de 30m ens deixa a la base de la cara nord de la Torre Sud. La voregem cap al sud i en deu minuts som de nou al refugi.

La Finlandia dóna una nova visió de les rutes clàssiques. Emocionant i dinàmica demostra que les bones escalades tan sols necessiten de la simple elegància de la verticalitat per ser completes. Esplèndida en concepció i execució.

companydeviatgeiatzars:Lau

π