" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Sueño Vertical al Talós (230m, 6a), Serrat del Poll, Alós de Balaguer

Dimecres, 8 de març de 2023


La pau d'Alòs és un reclam que sempre funciona, però a vegades necessito trencar-la per sentir plenament la seva presència. El contrast és l'ànima dels matisos. Sueño Vertical al Talós permet fugir del concepte de love climbing que ha fet tan populars aquests crestalls encavalcats.


No els hi cal, tenen bellesa de sobres perquè sorgeixin línies que ens endinsin en la seva llum. Clarobscurs que avui prenen forma en el magnífic diedre que recorre la columna central del seu pilar més atraient. Impossible passar per alt la força del seu traçat, el record del seu roig feréstec em ronda des que el vaig veure. Em fa tornar.


Així que abordem el pedestal que ens hi porta, murs de cantell generós i gris amable. Interval obligat abans del que vinc a buscar, el neguit de la ferralla a l'arnés i la franquesa directa del diedre. Meravella submergir-se en la seva verticalitat.



Sota la directriu d'una única fissura escalem, conscients de que per fer nostre l'espai que delimita hem d'entendre. Sé que tan sols hi ha una manera, tosc i primitiu aquest llenguatge demana calma perquè el gest sorgeixi des de l'instint. Roca i buit confabulats en peculiar arquitectura que reclama esforç i compromís. Refugi de clàssica, Sueño Vertical torna a convertir l'escalada en camí natural.


Notes d’interès vertical: Sueño Vertical al Talós (ressenya Luichy) el Serrat del Poll necessitava una línia com aquesta per expressar tot un potencial ocult a l’ombra dels seus pilars. Una via amb dues parts tan diferenciades que gairebé es contradiuen, placa funcional a l’inici vers l’esveltesa d’unes fissures que són tota una revolució i ens allunyen categòricament del concepte de love climbing predominant en aquest indret. Un itinerari auster, ple de sensatesa, caràcter i respecte per la roca, una via que ens obliga a estar a l’alçada del que la paret ens brinda.


Oberta el novembre de 2015 per Pepe Pueyo i Cèsar Fernàndez, inicialment no tenia bolts en les tirades de placa que porten a la gran feixa, actualment però, llueixen equipades en contrast amb les que s’enfilen pel plegament que s’han mantingut espartanes i obligades. Per tant, parlem d’una via pràcticament equipada en el tram inicial i semi-equipada (bolts i ponts de roca) en la part superior, terreny de diedre i fissures gairebé net.


Reunions amb bolts, excepte la R3 (arbre) i la R3bis a muntar en plataforma on no hi ha res. La R1 i R2 són rapelables. La majoria de ponts de roca que apareixen a la ressenya han desaparegut. De material necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (des de tòtem negre fins C4) i repetir C1 i C2.


Roca peculiar, un calcari compacte i de cantells romos als murs inicials que es converteix en vertical i fragmentari al contrafort. Bon tacte, aspre i adherent en el gris, però que fa dubtar en el taronja degut a llastretes incòmodes. És tracta d’una via amb caràcter d’aventura amb el que això suposa, fissures franques, però sense polir i trams puntuals de roca trencada (atenció meitat L5).


Grau assenyat, els magnífics diedres del contrafort són els que marquen la pauta, fissures en paral·lel atlètiques, sostingudes i amb un cert compromís (V+ oblig). Orientació sud en les plaques fent un gir a l’est quan ens situem al recer dels plegaments.


El traçat (foto Luichy) de Sueño Vertical es centra en l’evidència i s’endinsa sense miraments en la linealitat rotunda dels pilars de la part superior de la muralla. Lògica i elegància que t’atrapa des de la primera mirada, però per arribar-hi calen tres tirades gairebé equipades per un mur discontinu de franges rugoses i bon cantell.


Un cop a la feixa intermèdia flanquegem uns cinquanta metres a l’esquerra (II) fins la base dels vistosos encavalcaments. Muntem R3bis en una plataforma (breu grimpada) al peu d’un marcat diedre taronja amb la lletra C i una sageta picades a la roca (bolts visibles). A partir d’aquest punt la via fa un canvi de tarannà radical, les expansions pràcticament desapareixen i la verticalitat cotitza a l’alça.


Llevat de la darrera tirada, on una placa de romos ens torna a recordar la importància de la finor en el gest la resta de llargs són atlètics i sostinguts, cal navegar i gestionar bé el material per equipar unes fissures que no ens fallaran. A destacar la quarta tirada, se’ns dubte el llarg estrella de la via, fabulós diedre vermell de roca escamosa que no acaba mai i t’obliga a negociar cada passa, ambient de gran paret.



Compte en el sisè llarg (delicat), resulta difícil d’equipar i el recorregut no és tan clar, cal resseguir el diedre mantenint-nos en la columna adjacent ja sigui per la placa o aprofitant la fissura i al final endinsar-nos decididament a l’esquerra en busca del punt de ruptura de l’encavalcament molt a prop de la ultra clàssica Olga Frontera (croquis vies blog RocaCalenta).


Accés, des d’Artesa de Segre anem a Alòs de Balaguer, travessem el poble i en el pont que hi ha a la sortida, sense creuar-lo prenem la pista que surt al seu costat i discorre paral·lela al riu durant un parell de quilòmetres. Aparquem al final de la pista en una petita esplanada sota la paret (enllaç maps).



Aproximació, la via comença en un contrafort de murs grisos situat força a la dreta dels plegaments per on discorre la segona meitat. Per ubicar l’inici prenem com a referència una mena de torre amb un sostre vermellós, la via comença en el contrafort de la seva dreta.


Per arribar-hi des de l’aparcament creuem el bosc en diagonal ascendent a la dreta fins una tartera per la que pugem fins trobar una fita a l’esquerra que ens indica el moment de girar i avançar cap a la base de la paret. Pugem sense camí superant alguns ressalts (grimpada) fins plantar-nos a la placa del primer llarg, fletxa picada a l’inici i primer bolt visible (15min).


Descens, en el cim, des de la darrera reunió baixem uns deu metres pel vessant oposat fins un arbre on trobem una instal·lació de cordinos i maillon. Un ràpel de quaranta metres ens diposita al terra (descens clàssic de l’Olga Frontera). Baixem per una incòmoda tartera fins el riu on trobem el camí que recorre el congost de Mu. El seguim a l’esquerra creuant un pintoresc tram de passarel·les i en no res arribem a l’aparcament (30min).


Regulacions, hi ha èpoques en que poden haver-hi prohibició d’escalar per nidificació. No són períodes fixes, trobarem la pista tancada i cartells informatius al congost.



Rere l’anonimat d’aquest nom, Sueño Vertical al Talós, trobem bellesa frugal, sense filtre ni ornaments, una versió diferent del Serrat del Poll en la que el plaisir no hi té cabuda. Linealitat que conjura el vertigen, la perspectiva ha canviat!


conspiradorsdelavertical:Albert
π

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona per la via, nosaltres la tenim abandonada, fèia un fred de nassos a l'inici de la segona part i vam canviar de ruta. Per cert pensava que no es podia escalar fins l'agost, no hi vau trobar cap indicació de prohibició?

laura pi ha dit...

Bones Jaume,

el Pic de Castellàs brinda tantes combinacions que segur que trobeu el moment per tornar-hi, aquests diedres valen molt la pena, són estètica pura.
No vam trobar cap rètol indicant cap prohibició, ni regulació i la barrera d'accés que hi ha a l'inici de la pista era oberta. M'han comentat que una setmana després d'escalar-hi nosaltres sí que hi havia un cartell amb prohibicions per nidificació. Posteriorment buscant informació sobre possibles regulacions no he sabut trobar res tampoc. En fi, la via escalada i gaudida està... i els ocells segueixen tranquils al seus nius. Equilibri amb el que cal conviure!

Salut, tàpia i alegria!!!

Joan Baraldes ha dit...

Bona tarda,
Nosaltres hi vàrem anar a finals d'abril i hi havia un rètol a la zona de l'àrea de picnic7font indicant la prohibició de l'escalada fins el 30 de juny per nidificació.
Els de la caseta d'informació que hi ha al poble, no en sabien res i van trucar a l'alcalde i els hi va confirmar..... que ho havien posat els agents rurals.....

laura pi ha dit...

Bondia Joan,

merci per l'aclariment, la veritat és que nosaltres vam passar de llarg per l'àrea de la font i no ens vam fixar que hi hagués cap cartell. És bo saber-ho de cara a futures visites. No és fàcil estar al dia de les regulacions i va bé tenir informació.

Salut, tàpia i alegria