Diumenge, 5 de setembre de 2021
A una torre se li suposa fermesa, tant dóna la seva estructura, hi volem veure caràcter. Requisits que ostenta amb fèrria determinació la Torre de Villarejo. Granit ibèric de qualitat, compacte fins al límit de les nostres certeses, sabem que avui les fissures no seran la clau del camí.
Aconsellats per qui li sabem instint voraç a l'hora d'escollir via indaguem els moviments que s'amaguen rere les plaques impol·lutes de la Jack Daniels. Elegància i fe, són tan comptades les regletes que no tens més opció que creure en una adherència que exigeix a la imaginació enganyar la inviolabilitat d'aquests murs.
Funciona, l'esforç es transforma en gest que envaeix l'exquisida sobrietat amb que es defensa la torre. Passes noves que ens condueixen a un cim que té conquerits tots els núvols del cel, veritables castells d'aquestes alçades i estendards d'una llibertat que vibra en el pols de l'escalada.
Notes d’interès vertical: A l’extrem oriental de la serra de Gredos s’alça la Torre de Villarejo (1785m), a tocar del Puerto de Serranillos. Més discreta que el veí Torozo, allotja un interessant ventall d’itineraris gràcies a la qualitat del seu granit i la varietat que aporten plaques i fissures.
Aconsellats pels qui ja porten molts metres fets en aquestes parets ens decantem per la Jack Daniels. Encertem, superba via de placa que ens porta sempre un pas més enllà de l’equilibri, estratègiques regletes fan possible el miracle de l’adherència en aquests murs monolítics.
Dura i obligada, ostenta un traçat directe i incisiu capaç de descobrir camí en panys d’aparença impenetrable. L’adherència n’és la protagonista indiscutible, tot i que rotundes fissures sumen verticalitat al recorregut amb trams atlètics a la par que tècnics.
L’esplèndida placa de regletes del L2 és preludi de l’impressionant mur del L3, exigent, sostingut i interminable (55m), pura continuïtat. Darrer llarg (L4) correspon a la Directa de los Macarenos, excel·lent final. Bastant equipada, trobem espits i algun pitó a les tirades, les reunions són rapelables (bolts amb el nom de la via). De material necessitem vint cintes, un joc de totems/friends fins C3, un parell de micros i tascons, estrep útil a no ser que escalem 6c.
L’orientació sud de la paret fa que la millor època sigui tardor o primavera. Accés pel Puerto de Serranillos, venint de Sant Esteban del Valle per AV-913 trobem un petit aparcament de terra just després d’una marcada corba a dretes, uns 800m abans del port.
En la corba mateix, al costat d’un rètol amb les regulacions neix el camí (fites) que primer en pujada i després en flanqueig ens deixa davant la Torre de Villarejo, baixem a buscar la base de la paret (30min).
La Jack Daniels comença per un mur amb un petit desplom (espits visibles) a la vertical d’una zona d’imponents planxes grisoses, just després de passar unes vies d’esportiva (cadena a la R) i una placa de regulacions per nidificació (prohibit escalar de 1 de febrer a 31 de juliol a les vies de la part dreta de la Torre de Villarejo). Descens en quatre ràpels pel mateix itinerari.
Avui les nostres passes han donat forma a la sobirana elegància d’aquest granit, ens hem trobat una joia sense polir. Intensa via!
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada