Diumenge, 28 de març de 2021
Fa poc més de tres anys baixava de fer un dels primers tasts a la Via del Quatre al Serrat Alt. Encara comentant els matisos d'aquesta clàssica de nova fornada, trobo als Cacharritos a la pista del Cap del Ras lloant les sensacions que els estava deparant un itinerari tan lògic que els semblava impossible que no estès obert. La pròpia paret dibuixava una línia orquestrada pel traç ferm d'unes fissures infal·libles.
Un parell de mesos més tard la ruta ja té nom, Esperando el Parche de Morfina, semblava bona! I ara puc afirmar que és bona, molt bona, et fa vibrar. Aventurar-se a l'espai sempre canviant dels seus diedres, xemeneies i bavareses ens obliga a improvisar passos que s'adaptin a l'arquitectura esbiaixada de la muralla.
Encaixos atrevits de resultat veraç un cop n'endevines la saviesa ja que la roca ens brinda tot el que necessitem, cantells certs i franquesa per equipar. Explorem sense pressa aquest terreny on es percep el pols de la roca sense amansir, amatents al que ens depara la darrera tirada. Veritable meravella d'aire i cristall, diedre roig primigeni amb una força que fa perfecta la seva execució i t'aboca a l'alegria salvatge del cim.
Notes d’interès vertical: Clàssica de nova fornada capaç de descobrir terreny encara verge al pany principal del Cap del Ras conservant l’essència de diedres i fissures. Vies que parlen del bon fer dels oberturistes amb un recorregut que va molt més enllà del grau. Itinerari variat, plaques, diedres, bavaresa, breus desploms i fins i tot un offwitch.
Escalada tradicional, el seu equipament ho delata, la norma és fissures netes i equipar tan sols on no es pot protegir amb algun bolt, pitons i ponts de roca. Cal reforçar alguna reunió, però en totes hi trobem com a mínim un bolt, llevat de l’última que es munta en una savina. Fa falta ferralla, 16 cintes, joc tòtems, friends fins núm.4 repetint del 0,75 al 3 i tascons.
Esperando el Parche de Morfina discorre propera a l’esperó per on s’enfila la clàssica Fanal Nocturn, uns vint metres a la dreta de l’Alba Artigas. Comença després de remuntar unes grades pedregoses per un petit diedre diagonal (bolt visible) a l’esquerra de la Delgada Linea de la Vida.
Aproximació evident, des de la pista de Cap del Ras tan sols hem de localitzar a mitja paret la vigorosa fissura/diedre que articula la via i buscar el corriol que remunti fins la seva base (20min). Grau correcte i roca bona en conjunt, però la via és obligada i la dificultat sostinguda (6a+/A1 oblig).
Primer llarg bonic i senzill, tràmit. Segona tirada per entrar en matèria, placa d’escalar concentrat i llegir bé, darrer tram decididament vertical, pas per entrar-hi des de la feixeta delicat. Tercer llarg de pur instint, fissura que es converteix en offwitch, lògic i compromès amb una pintoresca i arbòria arribada a reunió.
Quarta tirada amb ambient de gran paret, el culpable un fotogènic flanqueig que voreja la barrera de sostres i en surt remuntant una placa tècnica de cantell menut i gest. Ignorem una reunió de dos pitons i seguim amunt per un atractiu diedre/bavaresa de manual, gairebé net i canto excel·lent, un plaer escalar-lo. Cinqué llarg comú amb La Delgada Linea de la Vida, dificultat concentrada en un bombo rabiós, però no obligat.
Canvi de reunió caminant per la feixa, la via segueix uns quaranta metres a la dreta per un espectacular diedre desplomat. Roca taronja quallada de cristalls, tallant al tacte i d’una adherència impossible de raonar. Tirada superba, culminada per una règia bavaresa invertida ferotge fins el darrer esforç.
Descens, anem a la dreta (est) arran de paret fins trobar el pas (fites dobles) que dóna accés a la feixa que amb alguna desgrimpada porta a la gran canal de baixada (40 min). La via té ambient, bellesa i potència un còctel que funciona. Sabor tradicional i lògica de bons artesans.
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada