" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** nova via TRABUCAIRES, 245m, 6a, Roc Cabrerola, Vallclara, Les Guilleries


Mentres obriem l'Esperó dels Lliberals la vista marxava indisimuladament cap a la gran paret de la dreta i fent rapids calculs n'endevinavem mes de 200 metres de recorregut, unes dimensions brutals per qualsevol paret situada al massis de Les Guilleries. A diferencia de l'Esperò dels Lliberals, aqui s'insinua una paret monolitica i sense fissures, tallada per diversos sostres i sense poder divisar cap linia neta dins l'espesa vegetacio que ho tapa tot dins aquesta ombrivola vall. Un bon dia ens deixem caure a fer unes fotos frontals de la paret, un cop a casa amb una mica de calma i molt de zoom li acabo de veure el color, pero no tinc clar que aquest granit arrodonit doni la talla amb suficients rugositats com per permetre l'escalada. Al final decideixo sortir de dubtes i rapelem la paret sencera. Arribo a casa emocionat, sortira una linea prou maca i agraida d'escalar, pero tambe ens adonem que no sera possible obrir-la tota per sota, hi ha llargs on les fissures, la neteja de la roca i l'autoproteccio son simplement inexistents. Al final, despres de moltes mes anades de les imaginades i volgudes, creiem que ha sortim una linea prou atractiva, que tot i que nomes necesitarem un grapat de cintes expres, que ningu es pensi que va a una via amb caracter d'esportiva. Aixo son Les Guilleries, no pas Vilanova de Meia i la vegetacio i la molsa es inherent a aquestes contrades, tot i que en cap moment mentres escalem ens fara nosa. Aixo si... el sol fet de passejar per aquest entorn perdut i feréstec amb vistes genials sobre el Collsacabra, ben val la visita.

Llarg1:
Arribem a la reunio remuntam una corda fixe situada al costat de la cova, el primer llarg es de tramit per plantar-nos sota la vertical, s'inicia per una petita aresta indefinida, i en fred ens pot costar arrencar del terra. Segueix per plaques tumbades buscant el terreny mes facil i evitant la molsa, fins arribar a un mur vertical que atravesarem de dreta a esquerra. Compte amb el doble xapatge. Arribem caminant a la comode reunio. 45m, Vº




Llarg 2:
Tirada vertical i fisica, on trobarem molt de canto. Un primer mur amb el cos enrrera que posara a prova la nostre flexibilitat, força equipat. Despres un curt diedre on la roca no es tant generosa. 30m, V+



Llarg 3:
Sortida lateral molt fina de peus i despres recte amunt buscant les debilitats de la paret, algun xapatge es exigent, al tram final, la linea recta segurament no es la mes curta. Travessa aeria per una estreta vira i muntem reunio panoramica sota un sostre caracteristic. 30m, V+




Llarg 4:
Sortida ben curiosa de la reunio "pas de penitencia" fins situar-nos sota el punt feble del sostre, la segona i tercera xapa costan de veure. Pas molt fisic, (el mes obligat de tots) seguit d'un  festival del "canto" mentres dura la verticalitat. A la reunio cal fer un rapel de 20 metres per arribar al peu de la paret veina, un cop avall hi ha instal.lada una corda fixa per evitar caure als esbarzers. 25m, V+





Llarg 5:
Sortida de reunio "divertida" per la verticalitat i la molsa, pero amb molt de cantell, tram intermig de tramit pero sense protegir que ens deixa a una llarga i fina placa d'adherencia de peus i petites regletes de dits, ben assegurada per provar-ho sense cap por. 45m, 6a (V+/A0)



Llarg 6:
Tota la dificultat d'aquest llarg esta en arribar i sortir de la primera xapa, despres va decreixent fins convertir-se en una trepada. Darrer ressalt en una exigent tibada (evitable) que ens deixa dalt d'aquest mirador privilegiat. 50m, 6a (V+/A0)




Retorn: remuntem fins la carena per un corriol fitat i un cop dalt marxem cap a l'est fins trobar el camí d'anada al poc de passar una casa en runes, La Cabrerola i d'aqui desfem el cami d'anada

Com arribar:
El millor es accedir per l'Eix Trasversal i sortir al Coll de Ravell direccio St. Hilari Sacalm, abans d'arribar trobarem la GI-541 que duu a St. Sadurní d'Osomort, ens desviem al PQ 0,9 (cabanes als arbres)




Per una pista de terra que en 10 qm ens deixa al llogarret de Vallclara (hotel Serrallonga) d'on surt una estreta pista en baixada (rotul amagat) que ens deixa a l'ermita de St. Maria de Vallclara aparquem i seguim a peu. 




Seguim baixant per la pista (podem agafar aigua al passar la riera) Als 15 minuts agafem el primer trencant a l'esquerra i quan arribem a un caracteristic arbre cremat, marxem avall, (es possible arribar fins a la propera masia de Cabrerola en un 4x4 o cotxe alt)





Primer baixem per una pista que cada cop es va posant pitjor i després seguim recte a buscar la roca propera per corriols (fites) anem resseguint la paret per un espes bosc fins la seva base (40 min).




La via comença al costat d'una curiosa cova, i al seu costat esquerra trobarem una corda fixa (juny 2014, la corda fixe ja no hi es) 



Mapa 1



Mapa 2


Mapa 3



Vista de la paret



La ressenya




Mes info d'altres vies properes:

http://www.cefarners.cat/seccions/seccio.php?id_seccio=46

8 comentaris:

en Girbén ha dit...

Com que sóc dels que s'alegren en veure que el país no està, ni de bon tros, exhaurit, només puc que felicitar-vos per la descoberta.
La meva coneixença del goig superior de disposar d'un món nou per estrenar em permet comparar les veritables obertures (com ara la vostra) amb les repeticions de torn; composició en el primer cas i interpretació en l'altre.

Per correu us envio uns cromos del darrer granit salvatge de les Guilleries; només apte pels més magnànims bandolers.

laura pi ha dit...

Girbem , gracies per les teves paraules. Els que no vam neixer fa 20 o 30 anys abans i no vam tenir la sort de tenir parets i parets verges per satisfer les nostres ansies de curiositat i exploracio, sempre ens queda tenir un cop de sort (com es el cas...) o caminar mooolt (que haver-les ailas), sigui com sigui es un acte creatiu que satisfa plenament.
Gracies pels "cromos", no se si mes aptes per bandolers o submarinistes... et dec un mail!

salut i tapia!

Carles ha dit...

ei! que no és cap "món nou per estrenar". Aquí ja fa temps que s'hi escala. Tant a Cabrerola com al Castell de Fogueres hi ha una bona col·lecció de vies, unes esportives i altres no, fetes pels escaladors locals. El que passa és que han estat poc o gens ressenyades. Aquí l'excepció: http://www.cefarners.cat/sortides/sortida.php?id_sortida=163
http://www.cefarners.cat/sortides/sortida.php?id_sortida=265

Carles ha dit...

bones companys,
he penjat informació del sector a la web del C.E.F: http://www.cefarners.cat/seccions/seccio.php?id_seccio=46
Com podeu veure, la via d'en Serrallonga es troba a la dreta de la via dels Trabucaires i crec que us agradaria.
Vinga, felicitats pel blog i les ressenyes tan treballades!

laura pi ha dit...

Hola Carles, el primer cop que vam estar alla vam descobrir els dos unics pitons de l'espero d'en Serrallonga, pero es veia dur de nassos i no sabiem que ens trobariem, felicitats per una apertura tant valenta amb aquella roca "amb sorpresa". Trabucaires es una via mes amable, tot i que tambe cal tibar, esperem que us agradi. L'indret es d'aquells que enamoren tant punt ho trepitges, pero que no crec que mai estigui de moda, just pel seu aillament.

Salut i Guilleries!

laura pi ha dit...

Per cert Carles, he adjuntat l'info que m' has passat al meu blog.

Oriol ha dit...

Varem fer la via aquest diumenge, temperatura agradable, lloc sensacional i una via que està molt i molt ben trobada. Requereix d'aquell esforç just i necessari per gaudir escalant, i on cada llarg té una estètica particular, sempre amb unes vistes immillorables per als qui darrerament busquem tranquil·litat i solitud.Enhorabona, qui hauria dit mai que en aquest indret sortiria una via així!

laura pi ha dit...

Gracies Oriol! aixo d'obrir vies a llocs exòtics on no hi ha d'altres al costat generalment queden condemnades per sempre mes a les catacumbes.
A vegades cert esperit curios ens pot donar les mes grans alegries. Quan no esperem res de res es possible trobar gairebé tot.
Crec que has fet una descripcio amb molt d'encert de la via i l'entorn.

Salut i tapia!