*** Diedre de Hoz de Jaca, 125m V+, Valle de Tena, Osca

dimecres, 30 de juny del 2010

Parafrasejant al cantautor de Xativa, tambe podem dir que al meu pais no sap fer calor, ahir erem voltant pels Ports evitant els xafecs de tarda del Pirineu i resulta que amb aquesta calor tot allo que no sigui una severa cara nord te pinta de que acabarem derretits, tal com ens va pasar al intent a la KRT en que vam a arribar al seu peu, pero ni vam gratar la seva roca, com no podia ser d'un altre manera acabem als Estrets combinant paret i riu. Al final la meteo dona un parell de dies de treva i cap a les valls Pirenaiques que marxem. De cami a Ordesa que es el nostre desti, recordem una curta i rapida ruta que algun cop hem intentat escalar, pero la seva orientacio oest mai va acabar de ser una bona ideia en ple hivern, pero ara es una opcio genial per gaudir d'un mati a la fresca.

Possiblement sigui la via llarga amb menys aproximacio que hem fet mai i a sobre es comença en baixada! Tant punt atravesem el poblet de La Hoz de Jaca ens diriguim al desafiant mirador, ben visible quan passem per la carretera que remonta el Valle de Tena poc abans d'arribar la muralla de Telera. No deixa de cridar l'atencio el cartellet que trobem on comença el corriol de baixada, pero despres un cop a peu de via i veure tot el que han fet baixar per alla, trobem completament util tal recomanacio.

Aixo d'entrar a una via rapelant, sempre te certa dossis d'emocio i no deixem de pensar en la darrera experiencia similar a la Neuroniun i com van acabar la jornada (sic). Quan llençem les cordes a cegues ja veiem de que va aqui el tema..., verticalitat total!! tanta que a la parella de picoletos que estan escalant li passen aquestes per sobre. Ens passem el primer rapel de llarg i hem toca fer una R de fortuna. Desde lluny el diedre es evident, un cop dins seu hia moltes alternatives i variants de rutes, millor anar amb una ressenya!

El darrer rapel (nostre) arribem a terra apurant el xiclet de la corda i al nostre voltant un patetic bosc recobert de tota mena de deixalles que li donen prou vigor al cartell del mirador. Com que sembla que el bacalao es talla al primer llarg, cap alla que va en Victor...

La tonica d'aquesta tirada es terreny i dificultat força mantingudes amb algun curt i explosiu pas que desploma, pero en tot moment trobem presses d'autentic escandol sobre aquesta caracteristica pissarra. El pas clau de la via esta als darrers metres de la primera tirada, quan despres de sortir del diedre on progresem encastant tot el que podem i una mica mes, arribem a una fina placa en travessa lateral i ja ens hem oblidat de que va el terme adherencia.

El seguent llarg es per a mi, un llarg ben llarg! amb passos molt macos on no cal patir el mes minim amb tant de parabolt, que fins i tot sense adonar-te alguns els passes de llarg. Cap el final de la tirada quan s'estreta per una desplomada xemeneia, veig una R a la meva dreta que en lia i munto alla, craso error!! es el que passa per ser un sense papers... Un cop aqui els 3 ens adonem de l'errada pero un desplomat sostret amb presses irreals de bones que son, hem crida amb forçes cap a ell i cap alla que hi marxo... semblava dur i resulta ser un 6b!! quan deixo el mes dur enrrera i amb la cua entre cames, faig una exposada travessa en busca de la linea original

Un cop a la reunio i donat que he gastat poca corda segueixo amunt per un tram increible de bavaresa que tot i la seva verticalitat si li llenças morro es passa prou be, fins i tot jo em quedo sorpres amb la soltura que he pujat aixo, Yosemite m'espera!!! sols manca una curta travessa per sota del sostre que barra el pas al allargassat diedre i ja hi som on fa poca estona hi erem llençant cordes sobre la benemerita! Una via ideal per tenir una estona morta si venim per aquestes contrades, llastima que nomes siguin 3 llargs! Un entrenament idoni per dema...