" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

***** Teixonera MD+, 85º/M5+, 350m, Roca Punxeguda, Cadí

dimecres, 18 de març del 2009

A vegades hian vies, que et xuclen con un poderós iman cap a elles i sense cap mena de dubte la Teixonera ha estat una d'elles aquest hivern, des de el primer dia que van veure la piada al gener. que havia estat escalada, un calfred ens va recórrer el cos i vam estar a punt de sortir en aquell mateix moment cap a ella, després les setmanes passaven, el mal temps es mantenia i quan arribava la calma, nosaltres també ens ho preníem amb calma i sempre acabàvem darrera d'alguna cordada en la nostra cursa cap aquest exquisit pastis Cadilenc, cada dia miràvem les informacions i totes coincidíem, via genial i cada cop li queda menys...!!! tenien clar que aquesta era la nostre darrera oportunitat i cap allà que marxem, a mes a mes portem una bala a la recamara, aquest cop anem ben acompanyats amb en Marcel, tant sols hem compartit amb ell un cop la corda, però sabien que era un bon element per fer una escalada d'aquesta mena. Després de molts dies aquest potent anticicló que porten a sobre, fa que les mínimes nocturnes siguin estiguin sota zero i això ens fa avançar confiats pel camí de Prat de Cadi sota la llum dels frontals. Un cop a aquest espectacular racó panoràmic, la vista de la Roca Punxeguda fent honor al seu bon nom apareix davant nostre, els dubtes si serem capaços de pujar per aquella paret tant vertical on el gel brilla per la seva absència es torna a apoderar de nosaltres.

Dura just fins el moment de fer la primera picada del piolet, aquí desapareixen els dubtes i nomes tenim al cap de gaudir i guanyar metre a metre a aquesta espectacular ruta. Ens repartim amb en Marcel la via en dos trams i jo escolleixo la primera meitat, goulottes estretes i verticals tapiçades de gel molt prim, amb algun que altre tram desplomat on calia treure de dins nostre el funambulista que tots creiem ser. Fins aquí es un constant gaudir i progressar ràpid si tenim en compte les poques assegurances que podem col·locar en aquesta singular roca. A partir del quart llarg tot canvia per complert, el gel esquifit ha deixat pas a la roca cutre i desenganxada per un terreny que cada cop es posa mes i mes vertical. I just en mig del “fregao” es el torn de Marcel, per sort la ressenya ens diu que nomes un o dos llargs de dificultat i cada cop serà mes fàcil el que ens queda per davant, travesses per terreny leprós e incert, tirades verticals sobre roca compacta impossible d'assegurar i passos desplomats al limit del que suporta el gel quan tracciones d'ell, cada llarg ens fa suar de valent, però les arribades a les reunions son eufòriques, les nostres ressenyes diuen que cada cop trobarem terreny mes ajagut i fàcil i l'autentica veritat es que cada llarg supera al anterior, en dificultat, exposició, treball o finura. Pocs cops he anat tant just de segon en una via alpina, per moments pensava que ni amb la corda per dalt seria capaç de superar alguns passos. Quin titan Aquest Marcel! Quina habilitat i sang freda la seva. Quan 10 hores mes tard trepitjàvem l'aresta final i deixàvem aquest inoblidables 8 llargs al calaix dels bons records

experimentarem tots tres un dolç i agradable sentiment d'haver fet una escalada que segurament la recordarem durant llarg temps.


Llarg 1: PER GAUDIR, fina i vertical linea de gel, max 85º al començament i mes suau al final, reunió a pont de gel i friend, 50m.


Llarg 2: A PELO, començament vertical i fi, gel de molt poc gruix, cada cop es va tombant mes pero la segona meitat del llarg es impossible de protegir, reunió de dos friends, 60m.


Llarg 3: ATLETIC, les ressenyes marcaven per l'esquerra, ara no hi havia res muntat, i anem a la dreta per un primer ressalt vertical en roca leprosa i gel simbòlic, que ens deixa sota un petit desplom que cal superar amb els peus penjant del buit i punxant un ínfim gel després d'estirarnos a tope, reunió muntada de pitons, 50m.


Llarg 4: DESCOMPOST, fem mitja tirada per estretes lineas glaçades i algun desplom on cal tibar de valent, quan acaba l'efímer element, progressem per una vertical xemeneia de roca completament trencada, reunió en un niu d'àligues amb dos friends, 55m.


Llarg 5: TRAVESSA, la ruta original s'enfilava ràpidament amunt per gel, ara no queda res de res per intentar-ho, seguin fent una aeria travessa a traves de roca molt delicada, reunió muntada amb pitons, 20m


Llarg 6. PAS CLAU, tirada d'incertesa, pero l'encertem a la primera, curt corredor de glaç i travessa a traves d'un espero de roca força compacta durant uns 10 metres amb peus de gat un passeig, amb grampons travessa taquicàrdiaca!, per sort troben en el moment just algun pito que li donem petons! Segueix després per una elegant goulotte de gel a 70º, reunió d'un pito i reforçar amb friends, 60m.


Llarg 7: XIMENEIA VERGLASSEJADA, superem una curta xemeneia, que ens fara suar de valent, grampons sobre verglaç que no ens aportan cap confiança, fins que podem punxar amunt i per fi respirar, reunió amb tascons i aliens, 40m.


Llarg 8: PASOS DE FE, una goulotte molt estreta i completament vertical en el punt que no te continuïtat cal confiar totes les nostres forces en un piolet mal clavat i resar que aguanti, un pito salvador que trepitjarem ens permet passar, mes amunt un curt i diabòlic pas d'adherència amb grampons, reunió a cos a l'aresta, 70m.






La pel.licula de l'ascensio:

8 comentaris:

Unknown ha dit...

Com hi va el Marcelus Wallace!! Aviat us el requisaré ja, que ja pota dies fent massa l'alpin i s'em descantilla.
Ja li toca uns montrebeis. Que sinó el nen s'em ginya encabat!

Apa, quina via més guapa heu fet!!

Salut!

laura pi ha dit...

Eii kletterer! En Marcelus esta fet un crack! tot i que crec que contra la seva voluntat... a la ressenya que portaven es veien mes suaus els seus llargs, pero va sortir rana i força mes dur. Despres van seguir uns dies de passeig pel Piri o sigui que es possible que ara per ara tingui ganes de desintoxicar-se de tanta neu.

Bones escalades!

linus ha dit...

Eiii que no n'hi ha per tant!! A veure si la gent es pensarà el que no és jejeje.
Doncs em sembla que de moment t'hauràs d'esperar kletterer, que mentre pugui agafar les eines... xD
Au mos veiem!

edunz ha dit...

felicitats per l'activitat, el regust és més bò encara quan ja van varis intents...

si ja us va bé us he linkat al blog
salut!

PGB ha dit...

Heheheh jo crec que el Marcel va treure el millor de sí degut al seu nou equipament, que el va fer levitar i pujar sol! ;)

Enhorabona als 3 per l'ascensió... quina por! :D

laura pi ha dit...

eii Marcel... agafat-ho com vulguis, pero no diem cap mentida quan diem que et vas portar com un titan en aquells darrers llargs,a vegades fins que no estem davant de les dificultats que no coneixem els nostres limits.
Gracies Edunz! tambe seguin el teu blog, es de molta utilitat i referencia.
PGB, poder va ser motivat per tenir una estrena d'alçada, aquest negocis que teniu a mitjes que el va fer levitar i passar per alla con si res.
Bones escalades!

Unknown ha dit...

El marcel esta fet un Lince! Loq e passa es q el nen és molt modest.

Anònim ha dit...

Felicitats per l'ascensió Josep i Laura, en les fotos i el vídeos és veu que ha de ser una senyora via, quin nivellas, felicitats!