El que prometien ser uns dies replets d'arestes nevades i escalades alpines acaba sent una setmana de núvols i mal temps. Un viatge llampec a Zermatt no fa més que confirmar el que ja intuíem, que de moment estem en un any amb excés de neu que fa inviables bona part de les vies que ens rondaven pel cap. No defallim i ens dediquem a voltar per Chamonix, tastar formates i vins i assetjar la casa de guies en busca d'informació. Estem a l'espera d'una finestra de bon temps que ens permeti fer alguna via més a part de l'aresta Midi-Plan que vam fer a principis de setmana pensant que era per aclimatar i si la cos no canvià acabarà sent l'única activitat amb cara i ulls d'aquests dies. No desesperem, som optimistes i divendres, finalment, quan la nostra paciència és gairebé al límit, els elements es conjuren per fer possible una nova temptativa d'escalada. No ens compliquem la vida i anem a lo segur, això equival a atansar-nos a alguna de les múltiples vies de gel del Tacul. Repetim la coneguda rutina del telefèric, inclòs el distret exercici d'esquivar les cordades que baixen per l'aresta amb els conseqüents crits d'ànims dels guies! i en no res som en terreny planer, sota el refugi de Cosmiques.
Analitzem les diferents alternatives que tenim, la Chèré queda ràpidament descartada, ja que hem pujat amb el tercer telefèric i a hores d'ara ja és a petar de gent, així que només tenim una vintena de vies on escollir. La Contamine-Mazeaud fa bona pinta, però també hi ha gent, a més fa un vent de mil dimonis que no dóna treva en una via tan oberta. Al final ens fixem en una fina línia de gel a la dreta de la Contamine, sembla tenir continuïtat i ens resulta estranyament atractiva i elegant. Una ràpida consulta a la guia (és que avui pugem d'allò més preparats) ens revela que estem davant la goulotte des Allemands, les dificultats semblen al nostre abast i a hores d'ara no hi ha ningú enfilat, així que no hi ha res més a dir.
El vent cada cop és més fort i gelat, resulta difícil estar una estona aturat sense quedar-te atordit pel fred, així que haurem d'anar per feina escalant o ens quedarem tiesos. Remuntem la pala de neu que du a l'inici de la goulotte sense problemes, però avui hi ha quelcom que no acaba de rutllar. En Josep s'està mirant i remirant massa el primer llarg, s'enfila, però no s'acaba de decidir a tirar amunt. El gel permet progressar bé, però no té prou consistència per col·locar cargols fiables i el fort vent s'està convertint en insuportable. La Laura d'esperar a la reunió s'ha quedat congelada i en Jordi, tot hi ser molt solvent, no té prou experiència per afrontar una via en aquestes condicions.
Total que quan s'ajunten tantes coses i li dones tantes voltes al tema el millor en anar avall, perquè per fer una via amb assegurances simbòliques te l'has d'agafar amb ganes i confiança, els dubtes no hi tenen cabuda. Un rapel i avall, estem una mica decebuts, però tenim clar que la decisió és l'encertada. Com que no és massa tard i encara tenim moral ens plantegem fer l'aresta de les Còsmiques de camí a l'estació del telefèric i així aprofitem mínimament el dia. Però quan les coses es giren no hi ha res a fer i en Josep, que de normal va arrossegant tothom rere seu, avui va l'últim a ritme de vuit mil i el millor està per arribar! Donada la desgana d'en Josep i el vent emprenyador passem de llarg l'aresta i enfilem les rampes que pugen cap al telefèric i aquí és on en Josep es revela incapaç de donar tres passes seguides. El seu cap és a punt d'explotar i té un cansament infinit, entre incrèduls i perplexos ens adonem que té un atac de mal d'alçada fulminant, però si tan sols estem a 3.600m! Realment avui no és el nostre dia, amb paciència i vigilant-lo a cada pas refem l'aresta fins l'estació del telefèric.
Al final no hem escalat gairebé res, però vist com estava el pati ens sentim tan feliços com si haguéssim assolit un gran repte i és que realment la muntanya és la primera a posar-te al teu lloc. Avui hem aprés que davant les condicions adverses l'humiliat i la sensatesa són la millor estratègia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada