Salvador és mar (Bahía), Salvador és oceà. Identitat atlàntica de llum, platges perennes i marees canviants. Cicle marí que per estones ens deixa ser part del seu moviment.
Ens endinsem en la calma transparent de les barreres d'esculls, aigües rases a l'espera de la marea. Fora, cargols d'onades, a l'esquena un perfil de costa que la vista no abasta.
A la badia illes, a l'oceà la distància que fa somiar.
- Este es mi consejo, retén. Retén la belleza (Anne Carson) -
A l'interior de Bahía la Chapada ens converteix en buscadors, però el nostre tresors no són els diamants, el seu temps ja és llegenda, l'aventura és l'aigua que s'obre pas creant bellesa indomable.
Lençóis, Valle do Capão són la vida que s'assenta enmig de la floresta, pobles de colors i música on neixen els camins que busquem. Chapada diamantina, la meseta dels diamants, altiplà que es fractura en un paisatge de cims inacabats i un verd tan dens que es respira.
Ens hi submergim. Seguim el curs de rius d'aigües sempre vermelles. Roig ferrós, primari com la natura que ens envolta, desbordant, continguda tan sols per insòlits monòlits d'arenisca que es reserven una parcel·la d'austeritat mineral.
En aquest territori l'aigua és lliure i sobirana i no se n'està de demostrar-ho. Admirem la seva força.
Garimpeiros reinventats, indaguem la foscor sanguínia de les llacunes i cedim al impuls ancestral de recolliment davant l'atractiu insondable de les cascades. Cachoeira do Fumaça, Sossego, Mosquito... la màgia no coneix d'èpoques, tan sols de misteri.