*** Dani Vera (200, 6a/A1), Achar de Alano (pilar NE), Ansó

Divendres, 12 d’agost de 2022

És inevitable, cada cop que vinc a Anso cedeixo a l'atractiu d'Achar de Alano. No sé quin magnetisme té aquesta serralada que m'atrau irremissiblement tot i saber que l'hivern és despietat amb la seva roca. De dimensions íntimes i aire remot, no resulta fàcil escollir-hi via.

Pocs itineraris solquen aquesta muralla tan capaç d'ostentar plaques inexpugnables com quedar-se't a les mans en el moment més inoportú. Però no sóc l'única en estimar-la, línies sagaces donen fe de la tasca d'aperturistes visionaris. Dani Vera, per mi la més bonica, instint pur, així que m'aventuro de nou vers aquest perfil encrespat de passos ocults.

Bogeria de via que ens endinsa al cor del pilar mantenint-nos al límit de l'acrobàcia i el suspens. Ens en salvarà la intuïció i la predisposició natural del traçat a la lògica. Clàssica flagrant, no podia ser d'altra manera!

Notes d’interès vertical: Dani Vera, ambient de cara nord i voluntat alpina la d’aquest itinerari on la franquesa de les fissures contrasta amb la insòlita xemeneia que ens marca el pas. Rigorosa i ben resolta, aprofita sempre l’elegància natural d’aquest calcari albí. Clàssica de format modern i com a tal semi-equipada amb material divers (bolts i pitons) als passatges més exigents o difícils de protegir (ressenya Nezkas ho deixa clar).

Reunions muntades amb un parell de bolts, excepte R3 (bolt i pitó). La darrera reunió R6 costa de trobar ja que es troba uns metres per sota la cresta. R2 comú amb la via Fantasma. Si bé les plaques resulten gairebé monolítiques, les fissures donen joc i són les que demanen material, necessitem setze cintes, joc de tòtems/ friends (des de tòtem 0,5/negre fins C4), tascons i estrep.

Bona roca en general i compacta, llevat de l’últim llarg que activa totes les alertes i com era d’esperar en un vessant obac, l’adherència no és el seu fort, però a canvi ens obsequia amb taxatives fissures i regletes minucioses que fan menys impenetrables les plaques.

Escalada variada i amb girs sorprenents, més tècnica del que esperàvem sobretot a les xemeneies, espectaculars, exòtiques i exigents, veritable clau de pas del recorregut. La primera és una autèntica obra d’art, el seu aspecte llis intimida fins que li descobreixes el gest i la segona requereix decisió i perícia a parts iguals. Els flanquejos són l’altre tret diferencial del traçat, aeris i ben trobats, tot un encert que suma. Grau correcte, tot i que és una via que no permet baixar la guàrdia, doncs els passos no solen ser evidents, el sisè és obligat (6a) i l’artifo vol traça (A1).

Orientació nord-est, si entrem d’hora l’ombra ens atraparà a mitja via, al tombar del pilar. Accés, just abans de l’entrada del càmping de Zuriza prenem una pista ampla i en bon estat que surt a la dreta i que en uns tres quilometres ens porta al pàrquing de Taxeras on aparquem.

Aproximació, creuem el riu i deixem la pista per seguir el sender (marques GR) que puja per mig de bosc creuant-la fins una primera granja on retrobem la pista. Passada la segona granja és quan deixem definitivament la pista per seguir el camí que s’enfila per pendents d’herba cap a les parets ben visibles al nostre davant. El Achar de Alano és la magnífica torre que s’alça separada al mig de la muralla, el sender va a buscar la marcada bretxa que el delimita per l’esquerra. Gairebé al capdamunt de la bretxa és on deixem el camí per dirigir-nos amb un curt flanqueig a la base de la paret (1h15min).

La via comença en una desdibuixada vira horitzontal rematada per un peculiar bloc quadrat al seu extrem dret, un pitó difícil de veure i un bolt daurat en una placa vertical marquen l’inici. Atents a no confondre’ns amb la via Fantasma (6b/A1), situada uns vint metres més a la dreta a tocar del bloc quadrat, ni amb una línia desconeguda (burins) més a l’esquerra de la nostra.

Descens, des de la darrera reunió, situada uns metres per sota la cresta a tocar del punt on l’aresta es redreça podem fer un ràpel per una gran placa tombada (50m) i anar a buscar les pendents d’herbes que ens retornen al fons de vall o bé desgrimpar per grades de roca trencada (incòmode).

Un cop a la pradera trobem el marcat camí que ens retorna a la bretxa per la que hem aproximat i des d’on tornem al cotxe (1h30min). La via no acaba a cim, però existeix la possibilitat de seguir crestejant per l’aresta (III, roca trencada) fins dalt del Achar (30min).

Dani Vera es deixa guiar per una evidència que resta oculta fins ser immersos al traçat, escalar és comprendre. Del que no parla la ressenya és de la serena bellesa de la Sierra de Alano, voluntat de silenci la d’aquest indret.

companydeviatgeiatzars:Lau&π

*** De Ansó a la Eternidad (150m, 6a/A1), Espolón de Paso, Ansó

Dijous, 11 d’agost de 2022

Sóc de jardins salvatges, espais que respiren. Potser per això m'agrada tant Ansó. Verd incessant, escalar-hi és una pausa. Freqüentada per multitud de visitants de pas, les parets, però, cada cop esdevenen més solitàries, un retorn a la calma. Contagiats de l'estat d'ànim de la vall, no ens en podem estar, De Ansó a la Eternidad i que sigui el que la paret vulgui.

Resulta difícil endevinar línies al Espolón del Paso, així que quan comencem a enfilar el seguici de fissures que és la via, a cada qual més esplèndida, ens rendim a la seva evidència oculta. Lluny de ser esveltes tenen una estètica silvestre que ens endinsa al seu traçat.

Sorgeix l'elegància. Calcari del bo, del que té fam de ferralla i emplena de creativitat els passos. Aquests murs deslliurats de convencions converteixen l'escalada en gest natural, gaudim. Que breu resulta l'esperó, gloriós equilibri amb la mística de la vall.

Notes d’interès vertical: De Ansó a la Eternidad, nom de western per una via impregnada de l’esperit silent que té l’escalada en aquesta vall. No busca agradar, sinó aprofitar tot el que aquesta roca té de bo per oferir un traçat forjat a cop de fissura.

Via semi-equipada amb generositat i material divers, bolts, pitons i algun pont de roca, sempre en punts difícils de protegir o bé útils per marcar itinerari. Reunions de bolts i rapelables. El recorregut deixa marge per fer treballar la ferralla, necessitem catorze cintes, joc tòtems/camalots (des de tòtem 0.5/negre fins C4), tascons i estrep opcional.

Grau correcte, 6a/A1 obligat, bonic i variat, repartit entre placa, fissura i desploms breus que l’itinerari sempre aconsegueix sortejar, però que donen ambient. Calcari de tacte exquisit (llevat de l’inici) i aspecte dubtós en els trams més senzills, però sanejat per gaudir d’una roca aspre, adherent i amb unes fissures i bústies de les que donen categoria.

El traçat mostra una sensatesa que delata el bon ull dels oberturistes i sorgeix amb naturalitat a mida que escales, tot i que es reserva les seves sorpreses, com la magnífica fissura de punys del quart llarg. Primera i segona tirada s’enllacen sense problemes. La subtilesa de la placa de la tercer llarg i el diedre desplomat que la corona també mereixen menció apart. Sorpresa en la darrera tirada, moviments exòtics i verticals.

La via acaba uns vint metres abans del cim del pilar i el descens el fem rapelant, primer per la mateixa via amb dos ràpels d’una sola corda (R6 a R5 i de R5 a R4) i després dos ràpels més directes pel mig de la paret (50m i 40m) tal com indica la ressenya de les Neskas. La paret mira al sud, però entrant-hi d’hora escales els primers llargs a l’ombra.

Accés, quan portem uns deu quilometres per la carretera que des del poble d’Ansó va al càmping de Zuriza passem per dos ponts consecutius, just abans del congost. El segon pont té a la dreta un mur de pedra i a l’esquerra una tanca senyalitzada amb un panell de ratlles blanques i blaves. Al poc de creuar-los, veiem una fita a l’esquerra que puja cap a la paret, aparquem en un eixamplament situat un centenar de metres més enllà de la fita.

La paret és senzilla d’identificar, ja que l’Espolón marca l’inici del congost pel seu marge esquerra i es caracteritza pel vistós diedre de la Directa Ansó. Aproximació, reculem per la carretera fins la fita i pugem pel dret per una tartera (fites). Poc abans de la paret el camí gira a l’esquerra i ens deixa al peu del pilar (15min).

De Ansó a la Eternidad és la primera via que trobem, comença en un petit gendarme adossat on un pont de roca dóna la pista. A peu de via trobem les lletres AE mig esborrades, els bolts del primer llarg són visibles. A l’acabar la via, el darrer ràpel ens deixa en una curiosa cova situada a uns deu metres més a l’esquerra del seu inici.

Genuïna i amb un toc rústic, resulta autèntica, capaç de demostrar personalitat enmig d’unes parets que si d’algo van sobrades és de presència. Et fa participar de la vall!

companydeviatgeiatzars:Lau&π

** Pilichan (75m, 6a) i Barón Rojo (90m, V+), Narieda Oest, Alt Urgell

Dimecres, 20 de juliol de 2022

L'oest també té el seu atractiu, minimalista i concentrat en els pocs metres d'un pany de paret que ens regala sacrosanta ombra. No sé ni com definir aquesta porció de Narieda, esquitx de muralla amb un parell de plaques prou trempades per xalar sense compromís.

Deslliurats de convencions, escalem. Pilichan i Barón Rojo, collita dual llaurada en aquest calcari de curiosa adherència i fissures conciliadores. Distracció vertical a l'espera que el sol faci el seu camí.

Notes d’interès vertical: A l’Alt Urgell es treu profit de cada pany de roca que tingui un mínim de verticalitat, la Pilichan i el Barón Rojo en són un bon exemple. Vies senzilles i agradables que ens permeten tastar el calcari del sòcol que es dreça al recer del vessant oest de Roca Narieda.

Ambdues estan ben equipades amb bolts, tan sols necessitem una dotzena de cintes per escalar-les, tot i que es pot portar alguna peça petita (aliens/tòtems) pels alejes dels trams senzills. Totes les reunions són rapelables. Fins aquesta primavera l’única línia d’aquesta porció de paret era la Barón Rojo (actualment re-equipada amb bolts), però ara ja hi trobem dos itineraris més, Pilichan i El Nostre Amic que permeten completar la jornada amb un parell d’escalades del mateix estil.

La norma és un primer tram assequible i tombat seguit d’una part final més atlètica sobre bons cantells alternats amb algun pas d’adherència que et fa rumiar. Pilichan al ser més recent i anar per un pany més discontinu té encara terra a algunes lleixes que incomoda i li treu interès al primer llarg, el segon però ja et retorna a la verticalitat contundent, sostingut i ben executat. Barón Rojo, més homogènia i amb roca més noble et fa gaudir d’escalada i gest durant tot el recorregut.

L’orientació oest de la paret permet escalar a l’ombra fins el migdia. L’accés és per la C-14, des de Coll de Nargó abans d’arribar a Organyà girem a la dreta per la carretera que porta a Alinyà i Cambrils i tot just creuar el pont agafem el trencant a l’esquerra que va cap Fígols i Organyà. Conduïm fins aparcar en la segona explanada gran que trobem a l’esquerra, just al costat d’on neix una pista que baixa cap al pantà. NO aparcar a la primera explanada, reservada per vehicles d’emergències i serveis (rètol).

Aproximació, creuem la carretera i pugem per un corriol (fites) que primer pel dret i després en flanqueig a l’esquerra ens apropa a la paret (10min). Localitzar les vies és fàcil ja que les dues tenen el nom escrit a la base. Descens, en ràpel per la mateixa via.

Vies que ens regalen una escalada espontània, resolta amb franquesa i la naturalitat del qui sap apreciar la senzillesa. Ombra matinal per compartir amb corda i bons amics!

conspiradorsdelavertical:loromànticguerrerParce&π