*** Donec Perficiam, (425m, 6b/A1, 6a+/6aoblig), Cap del Ras, Àger

Dijous, 7 d’abril de 2022

- Donec Perficiam: fins a aconseguir-ho, fins a reeixir -

Aquest cop la insistència és el camí. A base d'indagar sorgeix una línia que ens porta més enllà de la barrera de sostres i no contenta en eludir els desploms ens endinsa a la muralla. Ben mirat és aquesta una escalada feta d'extrems. Arrencada robusta, colpeja breu i fort.

Intensitat mineral però, que s'esvaeix, desmentida per un flanqueig que és gairebé viatge en el seu peregrinar per la paret. L'exotisme però, no està en el pla horitzontal, sinó en la cicatriu que intriga només veure la ressenya. Explorada ja fa temps pel company, la xemeneia desperta el goig de la novetat i la bellesa soterrada del desconegut.

I encara ens manca el misteri d'unes plaques que es naveguen seguint el rastre de cantells mínims. Donec Perficiam, la via més llarga del Cap del Ras, tenia curiositat i cercant lo obvi, allò del que tothom parla ve el cop de gràcia que n'allibera l'essència. No ha estat el que esperava... millor, la descoberta és sempre més plena!

Notes d’interès vertical: Donec Perficiam, de la seva mà ens convertim en passatgers de Cap del Ras, singular travessa que recorre la paret sempre al fil de la intriga d’on ens portarà el proper pas. En el 2019 trobar espai a la muralla per encabir-hi una nova ruta no resulta fàcil, però Hita insisteix i troba camí amb l’auxili d’un llarguíssim flanqueig que permet sortejar la franja de desploms que barren el pas a la línia recta.

No tot és terreny verge, però, un dels millors llargs de la via pertany a la Inquietud de Quietud (la més exòtica de les xemeneies) i torna a flirtejar amb ella a la darrera tirada. Itinerari semi-equipat amb bolts, pitons i algun pont de roca, les reunions estan muntades (bolts) llevat la R6 a la que li falten els dos pitons, actualment té un pont de roca a l’interior de la cova i es pot reforçar.

En conjunt trobem forces assegurances, però cal completar les tirades, necessitem 14-15 cintes, joc de tòtems/friends fins C3, tricams i estrep, el C4 resulta molt útil per A1 del primer llarg, però després ja no l’utilitzarem més. Graduació amb sabor clàssic, ajustada i mantinguda, els trams de placa són els més obligats, correctament equipats, però pensats per fer escalar (6a+/6a obligat) i a l’igual que la part final del flanqueig no resulten fàcils de llegir. L’A1 del primer llarg ronda el 6c+/6c en lliure.

Qualitat de la roca tan variable com la mateixa via, delicada al primer tram, et manté en vil a les travesses i es converteix en excepcional als murs superiors. Petit peatge de terra a l’entrada de la pintoresca cova que allotjala xemeneia, punt d’inflexió de la via. La Donec Perficiam arrenca a la part dreta de la muralla del Cap del Ras, just a l’esquerra de l’Agulla de l’Embut i de la gran canal de baixada.

Aproximació, aparquem a la pista uns cent metres abans d’un gran bloc característic i un cop ubicada la ruta busquem el corriol que ens dugui a la base de la paret (15min). A l’inici trobem les lletres DP picades a la roca i es veuen els bolts del diedre amb que arrenca el primer llarg. Descens, continuem per la feixa on acaba la via en direcció est (dreta) seguint fites que primer per una vira pedregosa i amb alguna desgrimpada flanqueja en descens fins deixar-nos a la gran canal que porta a la pista (40min).

És ara, de nou a peu pla, quan te n’adones del viatge que hem emprès, no en va la Donec Perficiam és la via més llarga de Cap del Ras. Certament s’hi recrea. Pelegrins de la vertical deixem que sigui la paret la que ens marqui el destí. Atractiu alienígena el d’aquest rumb.

conspiradorsdelavertical:Lau&Lluís

*** Esportiva reincident, Penya Roja, la Riba

Dimecres, 27 de març de 2022

Ens cal color, en el format que sigui i sense mesura, tot i que a vegades cal acotar-ne la intensitat. Tornem a la Riba, vers el record latent de Penya Roja, esportiva que conviu amb fissures clàssiques de manual. Circuits llaurats pel temps i el criteri auster d'oberturistes visionaris. Línies rebels, on grau i estil estan passats de moda, combinació que se'ns fa irremeiablement atraient.

Indaguem les plaques de la Penya Darrera el Piló i la roca se'ns arrapa, ascètica en moviments desmenteix qualsevol rumor de desgast amb la seva elegància atemporal. Avancem amb la mirada encesa per aquests murs de tonalitats lleugeres, però escalada rotunda, tastant vies i reservant-ne d'altres que mantindran l'espurna que ens farà tornar-hi. Magnetisme subversiu el d'aquest indret...!

Notes interès vertical: Penya Darrera el Piló, curiós nom el d’aquest sector que ens reserva una roca d’aspecte intrigant. A primer cop d’ull, però no puc dir que les seves línies resultin suggerents, l’atractiu sorgeix quan s’escalen. És des del tacte que es descobreix el seu encert, cantells que la perspectiva amaga, fissures treballoses i moviments que faran afinar l’enginy.

Una quinzena d’itineraris de sisens ben posats on gaudirem de sol fins el migdia (orientació sud-est) i que ens permeten descobrir el vessant menys freqüentat de la Riba. Rutes exòtiques pels forans que desmenteixen la seva fama de mala roca. Bon fer que ens posa a lloc.

Dades pràctiques per descobrir els seus encants en l’enllaç del blog que ja vaig publicar al seu dia. Per arrodonir la jornada tan sols cal vorejar la paret i escollir. Línies que no deceben i van sempre un pas més enllà de la seva aparença.

Intenses, amb una sofisticació pròpia de parets amb solera ens lliuren al plaer de la controvèrsia: - Què fer? contradir rumors o mantenir silenci per preservar la calma que respira aquest racó de món. Hi haureu d’anar per decidir!

conspiradorsdelavertical:Lau&Joan&Susanna

**** Barón Rampante, (210m, 7b, 6boblig) , Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

Dissabte, 26 de febrer de 2022

Sovint és la lectura d'un llibre la que et porta cap un altre, però aquest cop l'escalada és qui m'hi aboca. Barón Rampante, de bona lògica penso que el nom ha estat escollit com a símil de la sofisticació d'aquesta explosiva ruta, però resulta que també és una invitació vers un peculiar aristòcrata que vivia als arbres com a signe de rebel·lia.

Ambdós, llibre i via, suggereixen un viatge trepidant que et submergeix en la intimitat d'un món lliure de convencionalismes. Avui és el torn de la Roca dels Arcs, territori de verticalitat constant i gest agosarat, sentim la seva mossegada. El traçat no dóna descans, ni el volem. Presos de l'aèria bellesa de l'instant, tan sols podem estar agraïts als esperits rebels que tenen el do de portar-nos sempre un pas més enllà!

Notes d’interès vertical: Murs atlètics, desploms i verticalitat implacable, la Roca dels Arcs exhibeix els seus millors atributs per definir una via que porta el seu segell, el Barón Rampante. Oberta l’any 90, és capaç de sortejar en lliure la inquietant zona de sostres vermells dela dreta de la paret.

El traçat es revela dur. Directa i tenaç, la via no dóna treva. Equipada amb parabolts, fa gala de concepció esportiva als quatre primers llargs, però als dos darrers la distància entre bolts s’incrementa i fa un gir cap una mentalitat més clàssica. A tenir en compte l’aparició d’una via més recent que en els dos últims llargs discorre just a l’esquerra de la nostra i amb bolts tan a tocar que en un moment donat confonen el traçat a seguir.

Dificultat sostinguda, les tirades són homogènies en el grau i tot i que les quatre primeres són les més exigents, les dues darreres tampoc permeten abaixar la guàrdia, vigoroses i amb aire entre assegurances. De material necessitem 15 cintes, camalot C3 per la primera tirada, friends petits/tricams útils pels dos darrers llargs i estrep opcional (6b/Ae).

Accés, des de Vilanova de Meià prenem la carretera L-913 en direcció Tremp i als sis quilòmetres, després de passar un pont, aparquem en un lateral, sota les parets del Pas Nou.

Aproximació l’habitual de la paret, senzilla i evident (20min), prenem el sender que baixa al riu i s’enfila al vessant oposat per recórrer tota la base de la Roca dels Arcs.Un cop localitzada la ruta tan sols hem de buscar el corriol que ens apropi a peu de muralla. La Barón Rampante discorre pel pany dret de la Roca dels Arcs, l’inici és just a la dreta de la vistosa fissura de l’Anaconda, per un mur de roca taronja que es desploma sobre els nostres caps.

Descens, no cal fer cim, per la mateixa feixa on acaba la via anem en direcció est fins que la paret ens permet girar a l’esquerra. Seguim per un marcat sender que baixa pel dret amb alguna desgrimpada pel vessant oposat de la Roca dels Arcs fins portar-nos de nou a la carretera (30min).

Reincident en aquesta via, aquest cop la gravo a la memòria de la pell, roca roja envoltada de gris. Ambient que crea adeptes i es sincera en el gest. Endinsats a la paret naveguem el buit!

conspiradorsdelavertical:Lau&Joan