*** Pas d’Estrès, (190m, 6b+, 6a oblig) , Paret Bucòlica, Oliana

Divendres, 18 de febrer de 2022

Hi ha vies que en un moment donat estan de moda, lloades àmpliament pels amics no te'n pots estar del desig d'anar-hi. Popularitat, però que té aparellada una òbvia conseqüència, tothom les ha escalades i la via en qüestió queda arraconada tossudament a la llista de projectes pendents.

Aquesta és la meva relació amb la Pas d'Estrès des que me'n vaig baixar fa uns anys i per fi, ara que el seu esplendor llueix amb una intensitat més moderada, hi puc tornar. Quin plaer alçar la vista i saber que els murs grisos de la Paret Bucòlica ens mantindran apartats de l'hivern. M'agrada aquesta roca, aspre com el seu caràcter, però d'una noblesa que et guanya.

Avancem sols, immersos en un matí radiant que porta el cel a la muralla. Passos durs, bells, aeris...creem el buit. Espremem cada llarg amb la fam que dóna l'enyorança de la via llarga i sentim de nou el pols de la paret. Ara, des de la coneixença m'alegro del temps d'espera, n'havia d'aprendre.

I el camí segueix, vertigen oscil·lant que no cessa!

Notes d’interès vertical: Pas d’Estrès, esplèndida clàssica de paret en versió esportiva. Sorprèn, oberta l’any 97, no acusa desgast, el pas del temps no ha fet més que confirmar la seva reputació i donar ímpetu a un traçat que obliga en totes les tirades. La línia busca la dificultat i la troba amb encert.

Magnífics murs verticals que conjuguen tècnica i potència amb un punt picant que trenca tota monotonia, res és forçat ni banal, el resultat una via intel·ligent, elegant i atrevida. L’excel·lent calcari de la paret Bucòlica, aspre i amb peculiars incrustacions de sílex, juga al nostre favor. Placa amb predomini d’adherència i equilibri alterna amb breus desploms i panxes rabiüdes (passos de bloc i cantells roms), les estilitzades franges horitzontals solen ser clau de pas.

La via està completament equipada amb bolts, tan sols necessitem 12 cintes, tot i que estrep i alguna peça petita són útils per trampejar els passos més exigents quedant una via de 6a obligat. Reunions rapelables. Orientació sud-est, bon itinerari per dies freds.

Accés, decisió complicada, venint d’Oliana per la C-14 en direcció la Seu d’Urgell abans s’aparcava en un lateral de l’antiga carretera que sortia just a l’entrada del tercer túnel a la dreta (túnel de l’Obaga Negra) i es deixava el cotxe just davant la canal d’accés a la paret. Actualment, tot i estar la carretera oberta, trobem rètols prohibint circular-hi.

La nostra opció, continuar per la C-14 i un cop creuat el darrer túnel trobem una gran explanada de terra a mà esquerra on aparcar. Aproximació, just davant de l’explanada a l’altre costat de la C-14 trobem l’antiga carretera que voreja l’embassament, caminem per ella uns quinze minuts fins arribar davant la paret Bucòlica, la sobrepassem i al peu d’una marcada canal trobem una fita que ens indica l’inici de la pujada. Remuntem la canal per un sender ben traçat atents a trobar la fita que ens indicarà el moment d’abandonar-la i encarar la pujada cap a la paret (40min).

La Pas d’Estrès discorre a l’esquerra de la muralla, les referències que ens permetran ubicar-la són el característic sostre de la tercera tirada i la marcada diagonal que recorre la paret, la via s’inicia a la seva esquerra. A peu de via trobem una fletxa i les lletres PE picades a la roca.

Descens, la via acaba en una pintoresca feixa per la que baixem en direcció l’oest per un estret corriol (fites). En un moment donat la feixa s’estreny, però les fites marquen el pas. La feixa ens deixa a l’inici del barranc pel que hem pujat al matí, baixem per ell fins enllaçar amb el sender d’aproximació (40 min).

Les vies fan camí i nosaltres amb elles, ha estat un luxe sumar la meva experiència a la història d’una línia amb tant de recorregut. Passes que sumen!

companydeviatgeiatzars:Lau

*** Esportiva des de la mesura, els Roures, Perles

Dimecres, 16 de febrer de 2022

Hi ha parets que et sorprenen, allunyades de tota grandesa comparteixen amigables el seu espai amb bosc i cel. D'aspecte dòcil, reserven temperament per qui les vulgui escalar. Del sector dels Roures n'havia escoltat parlar, però cada cop que visitava Perles la menuda cinglera sabia passar desapercebuda. Avui la improvisació ens hi porta. Excel·lent consellera.

Descobreixo de primera mà aquests murs de roca exquisida i qualsevol recel que la seva brevetat pugui suggerir s'esvaeix davant la fermesa de les vies. Línies esveltes, sorgides amb una naturalitat que es trasllada al gest i fa de l'escalada una dansa. Atrapats en aquests traçats incisius les hores fugen fins fer cap a l'incendi del capvespre.

Notes d’interès vertical: els Roures, petit sector que concentra en un mur d’excel·lent calcari vies rodones malgrat la seva brevetat, capaces de despertar un interès inesperat. La paret és curta, l’extensa franja rocosa que s’inicià al Roc d’en Solà conclou en el seu extrem dret en aquesta discreta cinglera.

Clar predomini de la placa, el primer que crida l’atenció és el seu gris, subtil i de matisos delicats, però retallada amb fermesa per franges horitzontals que auguren una escalada tècnica i expressiva. Verticalitat, regletes i pressa menuda és el que abunda, alguna que altra fissura, petit sostre o diedre aporten varietat a la cinquantena de vies del sector.

Línies curtes (10 - 20m), però ben resoltes i sostingudes, la majoria entorn del sisè. Nom i grau escrit a l’inici d’algunes vies. Assegurances correctes (bolts) i un peu de via idíl·lic garanteixen una agradable jornada. Orientació sud, però cal tenir en compte que la paret és immersa en una bonica roureda que dóna ombra als primers metres.

L’únic que resta popularitat al sector és l’aproximació, un xic costeruda, però per bon camí. L’accés és des del petit poble de Perles (Alt Urgell), aparquem sense entrar-hi en un eixamplament al lateral de la carretera L-401.

Les parets són visibles per sobre els nostres caps, caminem uns metres per la carretera en direcció Alinyà i ja passada l’entrada del poble trobem l’inici del sender (fita) que enfila pel dret cap a elles.

Al poc ignorem un camí que marxa a la dreta planejant i seguim pendent amunt. El sender passa al costat d’un dipòsit i segueix fent ziga-zagues enmig de bosc, pugem sempre amb tendència a la dreta i en poc més de vint minuts som al sector.

L’escalada té encant en aquest racó de món. Tacte rugós i passos intrigants, la mesura de tot és la contenció.

companydeviatgeiatzars:Lau

Urbanisme submarí...

Dimarts, 15 de febrer de 2022

No sabia que els dracs poguessin ser submarins, habitar grutes oceàniques o aliar-se amb guerrers que mediten horitzons urbans.

Somni trencadís.

Viatgem a l'interior d'un ideal.

Un vaixell descrit des de la llum.

Arquitectura erigida des del blau...!

CasaBatlló

companydeviatgeiatzars:Lau

**** Esportiva d'estrena, Mirador del Montsec, Vilanova de Mèia

Diumenges, 6, 20 i 28 de febrer de 2022

Mirador; lloc que ens fa espectadors del paisatge i aquest que avui ens ocupa ens deixa fins i tot participar-hi. Convidats temporals de les alçades del Montsec, contemplem com la bellesa de l’hivern esclata en aquests murs. Ens guanya la seva predisposició al buit.

Buit que emplenem de moviment, arrossegats com estem pel fervent impuls de tocar aquest calcari recent estrenat. Escalar es converteix en do. Franges incisives com fa temps que no recordava, reclamen tècnica i precisió. Que senzill resulta lliurar-se a l’harmonia sintètica del seu gest. Escalem fins la darrera llum...(la més bonica). Escalem pensant ja en tornar al Mirador del Montsec i als seus núvols submarins!

Notes d’interès vertical: Magnífic sector d’esportiva que ens descobreix la noblesa de les carenes més orientals del Montsec de Rúbies. Albert Cortés va començar a equipar aquestes esveltes cingleres tot just fa un parell d’anys i sota el seu impuls han sorgit un centenar de vies de factura impecable.

Assolellades i enlairades sobre la vall, les parets del Mirador esdevenen refugi perfecte per dies de boira i com el seu nom indica són una esplèndida talaia que aporta un plus de bellesa a la jornada. Però l’element més destacable de l’indret és la simetria d’uns murs tan replets de franges horitzontals que per moments ens traslladen a la veïna Roca dels Arcs, però amb una roca impecable.

Clar predomini de l’escalada en placa, per lo general vertical, sostinguda i més variada del que pot semblar per la diversitat de regletes, franges i forats. L’adherència es revela com un dels elements clau i permet treure el màxim partit d’un calcari que mossega. El resultat són vies elegants i pensades per fer escalar, equipament correcte, però amb una certa distancia entre bolts que obliga.

Rutes que ronden la trentena de metres i un grau comprés majoritàriament entre el sisè i setè, tot i que a l’extrem dret del Sector Superior trobem un pany de paret més tombat amb un ampli ventall de cinquens, interessant com a zona d’escola. Croquis dels diferents sectors a la web de LleidaClimbs. En total gairebé un centenar de vies, moltes amb una pedra amb el nom pintat que ajuda a ubicar-les.

Accés, des de Vilanova de Mèia prenem l’estreta carretera L-913,que porta cap a Llimiana, abans d’arribar a la Roca dels Arcs, quan duem uns 3qm prenem una pista en bon estat a l’esquerra (rètol Ermita de Santa Maria de Mèia). Pugem per la pista, als 500m ignorem un primer trencant a la dreta (Pas de Nerill) i als 2qm un segon trencant a l’esquerra que porta a l’ermita.

Seguim sempre per la pista principal, després de passar un gran dipòsit d’aigua la pista puja i ressegueix una extensa tanca metàl·lica. Al poc d’acabar la tanca, la pista planeja entre camps i trobem, a la dreta, un rètol de fusta que marca l’inici d’un sender, Camí Ramader, aparquem en una petita explanada al seu costat.

En total són set quilòmetres de pista de terra en bon estat, tan sols cal anar amb compte després de pluges ja que és fàcil trobar-la enfangada. Les parets són visibles al nostre davant, es distingeixen clarament els tres sectors de la cinglera. Aproximació, prenem el Camí Ramader que primer puja costerut, però un cop s’endinsa al bosc traça amplies esses que ens porten còmodament sota les parets del sector Inferior.

En aquest punt abandonem el camí principal i prenem un corriol (fita) que ràpidament ens deixa al Mirador Inferior (30min). Si volem anar al Mirador Superior tan sols hem de seguir pujant fins la part alta de la muralla (40min).

El lloc és ideal, transmet una sensació de pau que asserena les pulsacions de l’escalada, fluïm. Hi torno una i altra vegada seduïda per la frescor del seu estil i un capvespre màgic.

No cal més.....!!!!

companydeviatgeiatzars:Lau