Benvinguts al Paradís: 11/25

Diumenge, 15 de setembre de 2024

Les boires fan de l'altiplà de Presles una successió inconnexa de gris resplendent i verd, però quan t'atanses al penya-segat descobreixes com el taronja ocupa territoris cada cop més amplis de paret. Panys on la verticalitat adquireix una nova dimensió i que la Fhara Kiri incorpora amb inquietant naturalitat a la ruta contradient la benvolent simplicitat de la ressenya.

Clàssica vuitantera amb raser propi de dificultat, concebuda per treure el millor partit de les magnífiques plaques que avui ens ocupen. Donem fe que ho aconsegueix, amb un estil, lògica i atreviment admirables que ens obliguen a obrir la ment i relativitzar aquesta paret que cada cop es va fent més gran al nostre voltant. Navegar-la és increïble.

La Fhara Kiri sap el que es fa, no crea expectatives, sinó que et guanya amb puny de ferro a mida que l'escales. Bella i dura, ens exigeix fins el darrer pas i se't fica dins amb una força capaç de deixar-se notar en la distància dels dies. Els Vercors s'ha guanyat un parell d'adeptes.

Notes d’interès vertical: Fhara Kiri (ressenya final post), ruta magnífica, verticalitat incendiària feta placa, en surts doctorat. Oberta en solitari l’abril de 1983 per Bruno Fara.

- Via pràcticament equipada (bolts). Expansions col·locades estratègicament per protegir el pas, però no solucionar-lo (A0 no hi té cabuda). L’escalada és obligada i als flanquejos i trams on la dificultat baixa les assegurances són distants.

- De material necessitem quinze cintes i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C1), estrep opcional.

- Roca per norma excepcional, calcari fanàtic. Predomini gairebé absolut de placa compacta i de cantell petit, en conjunt extremadament tècnica i de lectura difícil. Plenament sostinguda en la vertical amb algun pany desplomat. Els trams trencats o passos polits són els mínims. No hi falta alguna fissura que sol resultar atlètica.

- Grau estratosfèric, als anys vuitanta es tenia un raser de màniga ampla. Ruta homogènia en el 6a/6b, anar-hi amb la ment oberta (6a+/Ae oblig).

- Compromís baix/mitjà, ruta equipada en un entorn de verticalitat i ambient impactant.

- Orientació entre sud i sud-est, tan sols a les primeres tirades dins bosc trobem ombra i en dies de boira un punt d’humitat incòmode.

- Traçat, intel·ligent i atrevit. La línia solca amb un aplom admirable les esplèndides plaques del cor de la muralla. Descripció acurada blog Camptocamp (foto traçat final post).

- Accés, agafem l’estreta carretera (D292) que puja al poble de Presles i després de creuar el túnel de les Falaises de Presles sortim a l’altiplà i aparquem a mà esquerra en un espai condicionat (enllaç maps).

- Aproximació còmoda i a l’inici en baixada (40 min), bona descripció per arribar sector Fhara Kiri al blog Camptocamp (croquis general final post). Per accedir-hi hem de recórrer la base de la paret, més extensa del que pot semblar a primera vista. Primer creuem per sota el sector Buis, seguim per una zona desplomada groguenca amb bivacs i accedim a una vira (vire aux chèveres), continuem per ella, la paret és ara al gris i pugem a un coll des d’on arribem a una zona de desploms (Pilier du Souvenir).

Baixem, el sector Fhara Kiri comença després del pilar. La nostra via discorre pel bell mig del sector, una corda fixa en mal estat ens permet pujar al pedestal on trobem la R0 (placa metàl·lica i nom pintat). La corda pot costar de veure, si ens passem de llarg trobarem la via Le Temps des Guenilles que comença uns metres a la dreta del pedestal.

- Descens, ràpid i còmode per mig de bosc (15min), descripció enllaç anterior Camptocamp.

Escalar són moltes coses, però la Fhara Kiri és a més vibrar de valent. La línia permet apreciar de primera mà la bellesa salvatge de la paret i sentir el foc que hi batega. Trasbalsa.