**** Fhara Kiri (290m, 6c+-6a+/Ae oblig), Presles (sector Fhara Kiri), Vercors

Diumenge, 15 de setembre de 2024

Les boires fan de l'altiplà de Presles una successió inconnexa de gris resplendent i verd, però quan t'atanses al penya-segat descobreixes com el taronja ocupa territoris cada cop més amplis de paret. Panys on la verticalitat adquireix una nova dimensió i que la Fhara Kiri incorpora amb inquietant naturalitat a la ruta contradient la benvolent simplicitat de la ressenya.

Clàssica vuitantera amb raser propi de dificultat, concebuda per treure el millor partit de les magnífiques plaques que avui ens ocupen. Donem fe que ho aconsegueix, amb un estil, lògica i atreviment admirables que ens obliguen a obrir la ment i relativitzar aquesta paret que cada cop es va fent més gran al nostre voltant. Navegar-la és increïble.

La Fhara Kiri sap el que es fa, no crea expectatives, sinó que et guanya amb puny de ferro a mida que l'escales. Bella i dura, ens exigeix fins el darrer pas i se't fica dins amb una força capaç de deixar-se notar en la distància dels dies. Els Vercors s'ha guanyat un parell d'adeptes.

Notes d’interès vertical: Fhara Kiri (ressenya final post), ruta magnífica, verticalitat incendiària feta placa, en surts doctorat. Oberta en solitari l’abril de 1983 per Bruno Fara.

- Via pràcticament equipada (bolts). Expansions col·locades estratègicament per protegir el pas, però no solucionar-lo (A0 no hi té cabuda). L’escalada és obligada i als flanquejos i trams on la dificultat baixa les assegurances són distants.

- De material necessitem quinze cintes i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C1), estrep opcional.

- Roca per norma excepcional, calcari fanàtic. Predomini gairebé absolut de placa compacta i de cantell petit, en conjunt extremadament tècnica i de lectura difícil. Plenament sostinguda en la vertical amb algun pany desplomat. Els trams trencats o passos polits són els mínims. No hi falta alguna fissura que sol resultar atlètica.

- Grau estratosfèric, als anys vuitanta es tenia un raser de màniga ampla. Ruta homogènia en el 6a/6b, anar-hi amb la ment oberta (6a+/Ae oblig).

- Compromís baix/mitjà, ruta equipada en un entorn de verticalitat i ambient impactant.

- Orientació entre sud i sud-est, tan sols a les primeres tirades dins bosc trobem ombra i en dies de boira un punt d’humitat incòmode.

- Traçat, intel·ligent i atrevit. La línia solca amb un aplom admirable les esplèndides plaques del cor de la muralla. Descripció acurada blog Camptocamp (foto traçat final post).

- Accés, agafem l’estreta carretera (D292) que puja al poble de Presles i després de creuar el túnel de les Falaises de Presles sortim a l’altiplà i aparquem a mà esquerra en un espai condicionat (enllaç maps).

- Aproximació còmoda i a l’inici en baixada (40 min), bona descripció per arribar sector Fhara Kiri al blog Camptocamp (croquis general final post). Per accedir-hi hem de recórrer la base de la paret, més extensa del que pot semblar a primera vista. Primer creuem per sota el sector Buis, seguim per una zona desplomada groguenca amb bivacs i accedim a una vira (vire aux chèveres), continuem per ella, la paret és ara al gris i pugem a un coll des d’on arribem a una zona de desploms (Pilier du Souvenir).

Baixem, el sector Fhara Kiri comença després del pilar. La nostra via discorre pel bell mig del sector, una corda fixa en mal estat ens permet pujar al pedestal on trobem la R0 (placa metàl·lica i nom pintat). La corda pot costar de veure, si ens passem de llarg trobarem la via Le Temps des Guenilles que comença uns metres a la dreta del pedestal.

- Descens, ràpid i còmode per mig de bosc (15min), descripció enllaç anterior Camptocamp.

Escalar són moltes coses, però la Fhara Kiri és a més vibrar de valent. La línia permet apreciar de primera mà la bellesa salvatge de la paret i sentir el foc que hi batega. Trasbalsa.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya impecable Luichy

foto traçat Michael Mounier

croquis aproximació i descens blog Camptocamp

**** Point Trop n’en Faut (275m, 6a - 6a+oblig), Presles (sector del Buis), Vercors

Dissabte, 14 de setembre de 2024

La neu i el fred ens han tancat les portes de Dolomites, però ens queda Presles. El regal inesperat del viatge, la descoberta de la muralla perfecta. Sembla impossible que una paret pugui concentrar tanta verticalitat.

Un bosc silenciós, brillant encara per la pluja caiguda, dissimula el veritable caràcter de l'indret. Escalada vigorosa i d'una intensitat que no coneix descans i això que des de peu de via les fissures de la Point Trop n'en Faut són d'una enganyosa docilitat.

Dificultat vuitantera i estil clàssic donen a la via un registre que funciona. Variada, s'ha de saber llegir, calcari lluminós que té el seu gest. Et posa a lloc. En aquest penya-segat la sensació de grandesa batega fort i clar. Respecte màxim per una via tan ben feta.

Notes d’interès vertical: Point Trop n’en Faut (ressenya final post), incitació a la clàssica. Oberta l’any 1992 per M. Debernardy, J.M. Leroux i L. Papin.

- Semi-equipada amb bolts i criteri espartà, farem anar flotants i sentit de navegació. Totes les reunions muntades, excepte la penúltima (R6) que fem en un arbre després de creuar la feixa.

- De material necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3) i tascons.

- Bon calcari amb denominació d’origen pròpia i merescuda. Tot i ser terreny d’aventura predomina placa compacte amb magnífiques fissures i verticalitat que no perdona. Algun tram polit que no desmereix l’atractiu de la roca.

- Grau sever al que se li ha de prendre la mesura, esperit dels vuitanta que perdura. Molt sostinguda en el sisè (6a/6a+ oblig).

- Compromís baix/mitjà, estem en el que els francesos anomenen una via TATA (Terrain D’Aventure Tres Aménagé), tradicional semi-equipat on es reflexa el caràcter de Vercors.

- Orientació plenament sud, tan sols a les primeres tirades dins bosc trobem ombra.

- Traçat, propi d’una via clàssica. Lògic i elegant, fa bon ús de fissures i plaques. Descripció acurada blog Camptocamp i foto al final post.

- Accés, agafem l’estreta carretera (D292) que puja al poble de Presles i després de creuar el túnel de les Falaises de Presles sortim a l’altiplà i aparquem a mà esquerra en un espai condicionat (enllaç maps).

- Aproximació còmoda i en baixada (25min), bona descripció per arribar sector Buis al blog Camptocamp i croquis general al final post. La via comença uns quinze metres a la dreta de la Béatrix. Nom pintat a l’inici.

- Descens, ràpid per mig de bosc (15min), descripció enllaç anterior Camptocamp.

Només escalant te n’adones de la veritable dimensió de la paret, Point Trop n’en Faut ens n’obre les portes i ens deixa meravellats per una potència i caràcter capaces de forjar un estil que obliga a parlar del lloc amb majúscules. Una clàssica sense edulcorar, s’hi ha a de venir amb ganes.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya impecable de Luichy

croquis vies general blog CamptoCamp 

foto panoràmica blog CamptoCamp

croquis aproximació i descens sectors Presles blog CamptoCamp

Venècia, l’eterna sereníssima...

Dimarts, 10 de setembre de 2024

No se pueden creer las cosas imposibles! - Será porque no lo has intentado -

(Lewis Carroll)

Després de mes i mig tornem a nivell de mar. Venècia sacseja la imaginació plena ja a vessar de les infinites històries que ronden la ciutat. Sereníssima encara, malgrat l'assalt diari de milers de turistes ansiosos del seu exotisme aquàtic.

Canals, góndoles, incomptables ponts i una bellesa que lluny de la decadència ha sigut capaç de renovar la fesomia, la mantenen viva i li donen una nova identitat que s'emmotlla al seu passat. Són tants els seus racons que la caminem sencera meravellant-los de l'esforç i enginy necessari per fer sorgir una ciutat de les aigües i dotar-la de tanta gràcia.

Sobirana i senyorial és una insinuació al viatge, perquè d'ell ve la seva riquesa i misteri. Venècia, la ciutat del mar.

companydeviatgeiatzars:Lau

π