Diumenges, 6, 20 i 28 de febrer de 2022
Mirador; lloc que ens fa espectadors del paisatge i aquest que avui ens ocupa ens deixa fins i tot participar-hi. Convidats temporals de les alçades del Montsec, contemplem com la bellesa de l’hivern esclata en aquests murs. Ens guanya la seva predisposició al buit.
Buit que emplenem de moviment, arrossegats com estem pel fervent impuls de tocar aquest calcari recent estrenat. Escalar es converteix en do. Franges incisives com fa temps que no recordava, reclamen tècnica i precisió. Que senzill resulta lliurar-se a l’harmonia sintètica del seu gest. Escalem fins la darrera llum...(la més bonica). Escalem pensant ja en tornar al Mirador del Montsec i als seus núvols submarins!
Notes d’interès vertical: Magnífic sector d’esportiva que ens descobreix la noblesa de les carenes més orientals del Montsec de Rúbies. Albert Cortés va començar a equipar aquestes esveltes cingleres tot just fa un parell d’anys i sota el seu impuls han sorgit un centenar de vies de factura impecable.
Assolellades i enlairades sobre la vall, les parets del Mirador esdevenen refugi perfecte per dies de boira i com el seu nom indica són una esplèndida talaia que aporta un plus de bellesa a la jornada. Però l’element més destacable de l’indret és la simetria d’uns murs tan replets de franges horitzontals que per moments ens traslladen a la veïna Roca dels Arcs, però amb una roca impecable.
Clar predomini de l’escalada en placa, per lo general vertical, sostinguda i més variada del que pot semblar per la diversitat de regletes, franges i forats. L’adherència es revela com un dels elements clau i permet treure el màxim partit d’un calcari que mossega. El resultat són vies elegants i pensades per fer escalar, equipament correcte, però amb una certa distancia entre bolts que obliga.
Rutes que ronden la trentena de metres i un grau comprés majoritàriament entre el sisè i setè, tot i que a l’extrem dret del Sector Superior trobem un pany de paret més tombat amb un ampli ventall de cinquens, interessant com a zona d’escola. Croquis dels diferents sectors a la web de
LleidaClimbs. En total gairebé un centenar de vies, moltes amb una pedra amb el nom pintat que ajuda a ubicar-les.
Accés, des de Vilanova de Mèia prenem l’estreta carretera L-913,que porta cap a Llimiana, abans d’arribar a la Roca dels Arcs, quan duem uns
3qm prenem una pista en bon estat a l’esquerra (rètol Ermita de Santa Maria de Mèia). Pugem per la pista, als 500m ignorem un primer trencant a la dreta (Pas de Nerill) i als 2qm un segon trencant a l’esquerra que porta a l’ermita.
Seguim sempre per la pista principal, després de passar un gran dipòsit d’aigua la pista puja i ressegueix una extensa tanca metàl·lica. Al poc d’acabar la tanca, la pista planeja entre camps i trobem, a la dreta, un rètol de fusta que marca l’inici d’un sender, Camí Ramader, aparquem en una petita explanada al seu costat.
En total són set quilòmetres de pista de terra en bon estat, tan sols cal anar amb compte després de pluges ja que és fàcil trobar-la enfangada. Les parets són visibles al nostre davant, es distingeixen clarament els
tres sectors de la cinglera.
Aproximació, prenem el Camí Ramader que primer puja costerut, però un cop s’endinsa al bosc traça amplies esses que ens porten còmodament sota les parets del sector Inferior.
En aquest punt abandonem el camí principal i prenem un corriol (fita) que ràpidament ens deixa al Mirador Inferior (30min). Si volem anar al Mirador Superior tan sols hem de seguir pujant fins la part alta de la muralla (40min).
El lloc és ideal, transmet una sensació de pau que asserena les pulsacions de l’escalada, fluïm. Hi torno una i altra vegada seduïda per la frescor del seu estil i un capvespre màgic.
No cal més.....!!!!
companydeviatgeiatzars:Lau
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
