**** Camí del Tro (150m, 6a), Pollegó Inferior (cara sud), Pedraforca

Dijous, 6 de juny de 2024

La paret sud del Pedraforca té la capacitat de fer creure als més incrèduls, però perquè el sortilegi funcioni primer és necessari escalar-la. Abans resulta impossible imaginar que rere una aparença tan monolítica hi pot haver camí. Aproximant des de prat de Reo copsem sencera la bellesa albina de la muralla. Esplèndida perfecció que imposa respecte reverencial, la necessitat de tocar-la, però és innata.

I és precisament aquest impuls el que revela el seu secret. Un calcari que fa meravelles. Llamp de roca, tan compacta que qualsevol indici de cantells és un rastre que seguim amb devoció. El Camí del Tro, però ens ho posa fàcil, uns espits que ja comencen a tenir els seus anys ens guien amb fermesa per unes plaques que fan elegant al més maldestre.

Passos que requereixen l'esforç constant de ser subtil. Aquí la claredat amb que s'expressa l'adherència crea escola. Regletes de tacte exquisit i una urpada de bones fissures justifiquen la reputació certa de la via. De la seva mà solquem un pany d'aquesta paret que dóna a la verticalitat la dimensió d'ingravidesa. Escalada nítida i franca amb sensació d'estiu que arriba. Que bo haver trobat per fi algú que m'hi acompanyi!

Notes d’interès vertical: Camí del Tro (ressenya TopoRoc), clàssica actual capaç de concentrar en poc més d’un centenar de metres la particular bellesa i tarannà de la sud del Pedra. Un format ideal per un primer tast d’aquestes plaques on l’adherència adquireix la màxima expressió.

- Collita dels noranta, oberta el 1993 per Joan Boter, Francesc Pañella i Francesc Suñol.

- Pràcticament equipada amb espits, claus i un pont de roca. Els passos difícils estan ben protegits, trobem alejes només quan la dificultat baixa i solen anar acompanyats de bones fissures per protegir. Alguns espits de la via acumulen força rovell, però els de la tercera tirada ja són nous. Als trams més senzills algun pitó casolà no dóna gaire confiança. Reunions rapelables (tres espits o més força nous).

- De material necessitem setze cintes i un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C0.75), opcionals C1 i C2, útils si enlloc de rapelar la via optem per sortir per dalt escalant un darrer llarg de IV+/V gairebé net.

- Roca magnífica, calcari gris clar de tacte excepcional que no necessita més presentació que la seva visió. Domini absolut de placa compacta fins intimidar i ultra adherent. Cantell petit i romos alternats amb bones bústies i fissures que donen varietat als passos. S’insinua alguna canalera, el toc diferencial del Pedra.

- Grau enèrgic que no acusa desgast tot i el rodatge que ja porta la via. Dificultat sostinguda a les tirades amb trams puntuals més apretats (V+ del bo obligat). Bona tècnica d’adherència fa els passos més amables.

- Compromís mitjà, la paret Sud del Pedra ja té cert caràcter alpí per aïllament i solitud, a més el desgast d’alguns espits és un factor que condiciona. Sense flotants tenim trams exposats on la dificultat baixa per la distància entre assegurances, res que no es pugui gestionar amb algun friend.

- Orientació sud, vessant encarat a ple sol que només fa nosa mentre aproximem ja que per la paret sempre hi corre un aire que refresca encara que estem a ple estiu. Malgrat el que la orientació pot donar a entendre, és una bona opció per mesos calorosos.

- Traçat brillant que s’ha de descobrir, la sòlida extensió de la placa aboleix qualsevol rastre de línia. El Camí del Tro posa de manifest una lògica feta d’equilibri i adherència. Quatre tirades tècniques, d’escalada majoritàriament de finura sobre una verticalitat mai excessiva i amb bones fissures que aporten varietat en forma de bavaresa, diedre i algun que altre encastament.

El primer llarg ens posa en situació, el segon i tercer són els més difícils i elegants i en el quart llarg ja hem pres el pols a la roca i es gaudeix de cap a peus. La via acaba aquí, però es pot escalar un llarg més sortint recte de la reunió amunt per muntar-nos sobre una aresta que tomba a l’esquerra i ens porta fins una gran vira diagonal on muntem reunió amb friends (55m, IV+ i passos V, un bolt i un parell de pitons).

- Accés, des de la carretera B-400 que va de Saldes a Gósol prenem la carretera que puja al Mirador de Gresolet/refugi Lluís Estasen i quan portem 1.7qm aparquem en una esplanada de terra a mà esquerra (enllaç maps). Amb un tot terreny es pot pujar fins al final de la pista que surt a l’extrem de l’aparcament, 1qm aproximadament.

- Aproximació, prenem la pista en forta pujada fins que aquesta acaba en una gran esplanada d’herba. Seguim per una antiga pista en desús que surt a l’extrem dret de l’esplanada i que en un parell de llaçades ens deixa a l’inici d’un marcat sender (fita i rètol Prat de Reo) que puja pel bosc en direcció a la paret. Pugem pel sender que sense treva avança decidit amunt, quan arribem a una font en un abeurador de vaques estem atents perquè uns metres més endavant hem de trobar una bifurcació on anem a la dreta.

Avancem ara per un sender més estret senyalitzat amb marques vermelles i blaves difuminades anant sempre en direcció a la paret (foto TopoRoc). Salvem un contrafort i arribem als pendents herbosos de la base que remuntem fins peu de via. El Camí del Tro va pel característic triangle de la part dreta de la paret (1h/1h30min depenent d’on deixem el cotxe) (croquis TopoRoc). L’inici és a l’esquerra d’un curiós forat/tub rodó, inscripció Tro mig borrada i primers espits són visibles. Important no confondre’ns amb la línia de bolts de la dreta, corresponen a la via Llamp de Tro.

- Descens, tenim dues opcions, rapelar la via o bé escalar un llarg més fins l’ampla vira de la part final de la paret. Un cop a la vira pleguem cordes i remuntem per ella fins trobar una canal ampla a la dreta per la que pugem. Abans que s’acabi la canal flanquegem a la dreta per una vira fàcil i sortim a l’ampli crestall de les Costes del Dou.

Baixem mantenint-nos sempre prop de la carena (fites), quan el pendent s’accentua no entrem a bosc, sinó que baixem per la cresta (marques pintura). Deixem enrere una primera canal estreta i passat un tall a la cresta arribem a una ampla i senzilla canal per la que baixem i ens porta ràpidament a la base de la paret. La resseguim fins enllaçar amb el camí d’aproximació que desfem fins el cotxe (1h15min/1h30min).

Del Camí del Tro en surts amb la sensació que la màgia existeix, sinó expliqueu-me com és possible escalar la monolítica cara sud del Pedra. Factoria d’adeptes a la placa.

conspiradorsdelavertical:Xavi&Marc

π