" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

Manaslu 2013

Aquest passat dimecres en Raul Coromines i en Pere Herms han marxat cap al Nepal amb l'objectiu de fer el cim del Manaslu a finals de maig. Segurament no seria cap noticia a destacar com tantes altres que rebem de gent que anhela trepitjar qualsevol dels cims mes alts de la terra. Pujar cims de mes de 8.000  metres ja no te l'èpica  ni el prestigi de fa unes decades enrrere,  mes aviat s'ha convertit en un objectiu viable si estem disposats a passar algunes penalitats i sobre tot a tenir la butxaca ben plena, no cal dir que un ampli bagatge previ a muntanya avui en dia, no te cap mena d'importància.


I que fa diferents a en Raul i en Pere diferents a la resta? doncs gairebé tot! La manera simple i honesta d'afrontar el viatge, d'apropar-se a les seves gents i les seves muntanyes. No son cap expedició a l'us, son ells dos i les seves il·lusions  tant grans con les muntanyes que volen trepitjar. Marxen 5 mesos abans on intentaran fer una metamorfosis total amb el territori que els acollira. D'entrada, per aclimatar i agafar un bon to físic, marxaran a fer un "petit" treck de 600 quilometres força allunyats dels recorreguts mes convencionals.


Vam coneixer a en Raul, Rusky pels amics durant una calida nit Mendocina envoltats de cerveses i il.lusions. Tots teniem al cap trepitjar el cim d'Aconcagua, ell amb els seus amics de tota la vida per la ruta normal, nosaltres vam optar per la Glacera de Polacos.  Mesos mes tard va apareixer a Bolívia i vam unir esforços per caminar i escalar durant dos inoblidables mesos al cor dels Andes. Aixo li va servir de llavor iniciatica perque dos anys mes tard fes realitat un gran somni, tornar a voltar de sud a nord amb l'objectiu de pujar en solitari els cims mes alts de cada pais andi. Ho va fer realitat i a mes a mes, tambe va assolir diversos cims verges a remotes serralades. En Rusky te una manera molt personal i singular de viure i d'entendre la muntanya, com aixi sovint ho expressa al seu blog. Molts que el coneixem encara ens preguntem si es mes home, o mes isard....


En Pere no tenim el plaer de coneixer-lo encara, pero pel que en Rusky ens ha parlat d'ell es la persona ideal per tirar endavant una aventura d'aquesta envergadura. A part de ser l'anima d'aquest projecte es un bon maratonià i escalador tot i que sense dedicar gaire temps diu molt de les seves capacitats. En Pere te una productora audiovisual anomenada Abissinia Films, que ha fet interessants treballs d'un alt valor cultural, etnogràfic i artístic i que ha venut a diverses cadenes de televisio d'arreu d'Europa


El Manaslu de 8.163 metres, anomenada pel poble sherpa "la muntanya dels esperits" ha estat el cim escollit per ells, no val a dir que ni es plantejam pujar dopats al cim amb oxigen embotellat i que el minimalisme durant l'ascensió sera la seva màxima, reduint al minin l'ajuda externa.



Un cineasta com en Pere no deixara passar l'ocasió per filmar aquest llarg cami de dues persones que per primer cop s'apropen a una muntanya de mes de 8.000 metres, volen estar en contacte directe amb la seva gent i amb els que els hi engresqui el projecte. Han creat un blog de l'expedició  tambe les seves cròniques es podran anar seguint al diari ARA.cat i alla també podem veure un vídeo on explicàvem el seu projecte.


Fins i tot TV3 s'ha interessat pel seu projecte i han arribat a un conveni de col·laboració on segurament podrem gaudir d'aqui a un temps des de el sofa de casa del reportatge que hauran portat des del cor del Himalaia. Moltes forces i sort, us les mereixeu!



2 comentaris:

en Girbén ha dit...

Ara mateix faria la motxilla per a cinc mesos...
La pega és que entenc el viatge com a continuïtat, com a taca d'oli que s'expandeix a partir del punt de partida. Enyoro aquell gran camí possible fins a finals dels 70's: Catalunya > Istanbul > Teheran > Kabul > Caixmir > Nepal >...

Tot i això, espero que puguin fer aquell bany de celebració a l'estany Birendra: -Te n'adones? Venim d'allà dalt, del cim!

laura pi ha dit...

Quina gran sort vas tenir Girben en aquells anys tranquils d'apertures i descobertes el poder caminar per gairebe qualsevols raco del mon amb llibertat, no com ara, que uns pocs en nom dels seus deus et podem posar en seriosos problemes per "infidel".

Per sort el viatge va mes enlla del cami...