Vidal-Farreny, 565m, V+/A1, Paret de les Bagasses, Tarradets

divendres, 24 de maig del 2013

- A ver mi brigada..., proceda a ejecutar las maniobras correspondientes de progresion en terreno vertical-

- Mi teniente, segun la documentacion en mi poder, se encuentra usted en la ruta establecida, proceda a la localizacion y aseguramient en el equipamiento fijo de la ruta-

- Mi sargento, extreme al maximo su atencion aqui abajo, que me estoy jugando la vida!-

- Mi capitan, haga usted el favor de volver a la ruta correcta para evitar males mayores -

- Autoaseguradomisargento!, procedan a subir segun el protocolo-

No, no us heu equivocat, ni aixo es "El jueves", ni jo soc l'Ivà escrivint les "historias de la puta mili". Aquestes converses i d'altres encara mes surrealistes les vam escoltar l'altre dia a la paret de Les Bagasses, si si no us equivoqueu pas, som a l'any 2013!!. Avui Terradets ha estat invadida per un bus de militars, suposadament d'un destacament de muntanya d'elit, que a mes d'enfilar-se amb mes o menys fortuna i soltura, feien por, riure i vergonya aliena al mateix temps. Una activitat tant intima com escalar es va veure alterada aquest mati per crits, ordres i un batibull de gent que a pesar del color "camuflatge" de les seves robes, no pasavem precisament desapercebuts. Tinc molt clar que en aquest temps difícils que estem vivint i abans de passar les tisores per la sanitat o l'educació, poder caldria passar la segadora a fons per aquelles relíquies del passat que han deixat de tenir el seu lloc a l'actual mon globalitzat i fa mal als ulls veure al preu que pagem els cursets d'esports d'aventura a aquest boy-scouts profesionalitzats. 

Si algu vol saber l'amplitud de la frase -assetjar una paret- que amplii la següent foto, pero sobre tot recordi que cada cercle vermell es un sou public.

Be... a mes d'estar entretinguts i de veure la cara al·lucinats d'una cordada d'anglesos que tenien al nostre costat i que no paraven de buscar la "camara oculta" d'aquesta surrealista escena, tambe vam escalar una mica. Avui era el torn d'un altre gran clàssica a aquesta paret, la Vidal-Farreny que ataca pel pany central i surt pel costat esquerra per on transcorre l'Anglada-Guillamon. Inici indefinit en terreny tombat pero que si fem servir la lògica ens porta sense contemplacions a l'inici de les dificultats d'aquesta via.

La majoria de llargs tenen el seu punt picant, generalment per superar compactes plaques on es dificil trampejar per progressar i toca escalar si o si. La ruta es d'una lògica aclaparadora que va seguint un sistema  evident de fissures i s'acaba colant pel punt feble de la paret en la seva primera meitat. Equipament correcte amb pitons i parabolts, on podrem ficar catxarros a discreció.

El tercer llarg, en teoria es el clau i es tracta d'una travessa facil amb força ambient, despres puja sense cap mena de vergonya unes verticals plaques, a les que no li vaig veure gens de color en lliure i vaig tenir que recorrer al recurs barat del pedal, afegint de premi algun pas de A1. Qui opti per aquesta estratègia que porti mes cintes dels que marquen les ressenyes per no tenir que despenjar-se a buscar mes en travessia com em va tocar fer a mi.

Tirades molt maques, atletiques i exigents tot i el grau "suau" sobre el paper, on els catxarros trauran fum i faran molta feina. Quan semblava que tot anava rodat...., un dia assolejat, pero fresc, bon horari, millors sensacions i tal i tal.. Arribem a la feixa que es el punt on coincideixen uns llargs amb la CADE i ens trobem dues cordades atascades que no tenen prou soltura per resoldre els trams d'artificial que es van trobant. 

Despres d'una bona estona de gaudir de les vistes optem per baixar, total... el que queda gairebe tot correspon a la CADE i l'Anglada-Guillamon que ja hem fet i despres de tres dies de bones escalades no anem precisament afamats de roca. Trobem 4 llargs rapels equipats a l'extrem esquerra de la feixa que ens deixan en no res al terra. Bona via i millor excusa per tornar-hi.