*** Escorpora, 60m, V+, Cala Montgo, L'Escala

diumenge, 26 de maig del 2013

Definitivament, aquest extrany hivern hem canviat el blanc de la neu i el gel pel blau del Mediterrani i el major culpable d'aquesta heretgia te un nom, l'Ivan. Tot ell pura curiositat i energia concentrada en un petit cos. Aquest cop ens dirigim a parets ignotes, un penya-segat del que no teniem cap constància que s'escales, pero no es fins que estas al mig de la paret que no veus aquesta increïble roca de formes i cantos simplement impossibles d'imaginar abans no els veus i els tastes. Te n'adones que simplement ha estat un miracle que amb aquest tresor a tocar del cotxe ningú hi hagi deixat la seva petjada fins fa pocs mesos. No podien ser cap altres que els Rumba Team, dotats amb un nas especial per ensumar singulars i sorprenents parets a casa nostre, els qui han obert la veda. Al seu blog trobareu una acurada explicació de la via i de com arribar.

En menys de cinc minuts en baixada ens plantem al peu de l'Escorpora, i ràpidament ens adonem del festival que tenim per davant. Una paret de mides reduïdes  pero de verticalitat i cantells escandalosos, aixo si... per arribar al pastis primer toca un primer llarg tot en travessa, cos enrrere i lleugerament descendent que en algun punt ens obliga a passar molt a prop de l'aigua, per tant millor evitar de totes totes els dies de mala mar.

Tot i tenir l'agradable sorpresa de ser la primera cordada que repetim la via (segons el pot de piades), ens adonem a quina velocitat en mig d'aquest ambient marí s'arriba a degradar i rovellar qualsevol mena de material que es col·loca, tot i que val a dir que s'ho han currat i gairebé tot el que s'ha deixat fixe es inox. Aportem el nostre petit gra de sorra fitant una mica la canal de baixada i canviant la baga del primer pont de roca que abans d'haver entrat en servei ja ha quedat fora de joc.

1. 

Despres de la mítica travessa "suca-suca" cal encarar sense cap mena de vergonya recte amunt i ara es Laura qui al·lucina amb la facilitat que es supera qualsevol desplom aqui gracies a aquesta sorprenent roca. La via esta semiequipada i cal anar afegint "catxarrus" que entren amb tota facilitat i fiabilitat, a mesura que ens separem de l'aigua la via va guanyant en ambient fins que ens topem amb una gran i curiosa cova al bell-mig de la paret on fem la R2

Es el torn de l'Ivan que li tocara treure'ns de la paret, la linea puja sense cap mena de vacil·lació pel mig d'un petit esperonet i quan aquest comença a cedir la verticalitat, es quan trobem el pas clau de la via, una curta placa on just s'acaba el cantell escandalós que tant be ens tenia acostumat fins ara.

Via sorprenent per l'entorn, verticalitat i la qualitat de la seva roca, pero que ens sap a ben poc, ideal per combinar  amb un dia de platja i que la família no ens trobi gairebé a faltar. Pero per nosaltres, que avui ni portaven tovallola, ni ens espera la família, no ens hem pogut estar, som massa curiosos. Avui s'ha obert el pot de les essències....