*** George Harrison (75m, 6a+), Agulla del Romaní, Frares Sud i UME 40 Aniversari (80m, 6a), Cap del Guerrer, Agulles, Montserrat

Diumenge, 26 de maig de 2024

Em ve de gust una escalada d'agulles menudes, d'aquelles que són jardí i et permeten perdre't en les canals que duen a les seves obagues. Avui no és dia de grans parets, però sí de bona roca. Encarat a ponent, el llençol perfecte de l'Agulla del Romaní, té tacte de bosc. Llum verd submarí i còdol compacte de relleu apretat.

El llampec daurat de la George Harrison, però trenca el sortilegi i ens guia per una placa d'aparença impenetrable. Verticalitat que es va fent generosa fins ser una autèntic festí de cantells insignes. El seu cim se'ns queda curt i tornem a la cerca d'un perfil que ens tempti. El Cap del Guerrer promet escalada robusta i de bons arguments. Només cal seguir al peu de la lletra la línia que ens proposa la UME per fer-nos addictes al tacte rugós del seu conglomerat.

Passos que es dispersen en l'amplitud d'aquesta aresta on els còdols bons mai són agrupats. Interessant descobrir com fer-los encaixar. La vista queda relegada a un segon pla, són els dits els que ens guien fins un cim des d'on sentir-nos de nou súbdits privilegiats d'aquest reialme prodigiós de vent i agulles. Improvisar en els seus dominis sempre és un bon pla.

Notes d’interès vertical: George Harrison (ressenya original), línia breu de caràcter directe i estètica elegant. Una placa impol·luta per més modesta que sigui sempre vesteix i més en una agulla solitària d’excel·lents vistes.

- Oberta per G. González, A. González i A. Gibernau el maig de 2010.

- Ben equipada amb espits en bon estat, pel que fa a les reunions la primera és d’espits i la segona a muntar en alguna savina del cim. Assegurances correctes, properes en els trams inicials més exigents i a una distància que ja fa anar més atent quan la dificultat baixa. Manté el concepte de clàssica.

- De material necessitem catorze cintes.

- Conglomerat ben ferm, placa feta d’una sola peça de còdol menut al principi que es va fent generós a mida que guanyem metres. Roca que no dóna pistes, cal descobrir-la des del tacte.

- Grau sense sorpreses, concorda amb el que la paret insinua (V+ oblig).

- Compromís baix, breu i ben equipada, la via tan sols té delicada la breu desgrimpada del cim.

- Orientació plenament oest i peu de via dins de bosc garanteixen ombra fins ben entrada la tarda.

- Traçat sense misteri, tot i que aquest conglomerat compacte resulta difícil de llegir, la línia la marquen les expansions (foto DesventurasyMilagros). Tot i així té la seva lògica, tan sols cal navegar bé per trobar les preses adequades. El recorregut es compon de dues úniques tirades absolutament plaqueres i verticals, tècnica i d’escalada fina la primera i de cantell gran perfecte per gaudir la segona. Elegància no faltarà.

- Accés, des de l’aparcament de Can Maçana (enllaç maps), de pagament festius i caps de setmana (6€, amb targeta de federat 3€. 

- Aproximació, seguim el GR passant pel Coll de la Portella fins el refugi Vicenç Barbé i continuem direcció Coll de Porc. Un cop passem el Pas del Príncep seguim el camí atents a trobar el Torrent del Lloro. Pugem pel torrent seguint un sender amb marques blaves i abans que es redreci fort fent zetes fins l’estretament del Dit entrem a la canal de la dreta i la remuntem sense camí fins la bases de l’Agulla del Romaní. La George Harrison comença en el costat esquerra de la paret, corrua d’espits daurats visible.

- Descens, desgrimpem uns metres pel vessant est (III) i arribem a una àmplia collada des d’on baixem per la canal arbrada de l’esquerra. Un cop al final de la canal tombem a l’esquerra i resseguim la paret fins tornar de nou a peu de via (10min).

UME 40 Aniversari (ressenya Manel&Ita), la força del pedestal i l’esveltesa de l’aresta combinats en un recorregut breu i rodó. El plaer d’una escalada senzilla amb l’atractiu d’un cim tan expressiu com el del Cap del Guerrer.

- Oberta l’any 2004 per J.C. Moreno, E. Viana i A. Romero.

- Ben equipada amb parabolts i amb totes les reunions muntades. La primera assegurança està una mica alta i és finet arribar-hi, la resta col·locades on toca per fer escalar sense perdre l’hàbit de moure’s per la paret.

- De material tan sols necessitem vuit cintes.

- Conglomerat del bo, relliscós tan sols a l’inici. Còdols que s’alternen amb forats per brindar tot un ventall de presses i cantells que fan de l’escalada un joc interessant. Placa i aresta el defineixen.

- Grau franc, és el que toca (oblig V+).

- Compromís baix, ruta ben equipada, ràpida i amb bona roca.

- Orientació sud, vessant de sol, l’ombra ni s’insinua.

- Traçat que sap trobar el camí, evita les baumes del pedestal del Guerrer amb enginy per guanyar la sensata verticalitat de l’aresta. Atractiu i amb un punt de navegació que manté el toc clàssic (foto DesventurasyMilagros). Primera tirada la més exigent, el pas més obligat de la via és arribar al primer bolt, demana una bona dosi de finura i abans de la reunió una breu sortida de panxa ens farà buscar bé els cantells per anar amunt. Segon i tercer llarg s’enfilen pel bell mig d’un mur de còdols cada cop més generosos col·locats amb amb exactitud per gaudir de l’escalada.

- Aproximació, des del refugi Vicenç Barbé pugem a l’esquerra per buscar el sender que remunta la Canal del Cirerer. Ràpidament sobrepassem la primera agulla, la Màquina del Tren i pugem cap al coll entre aquesta i el Cap del Guerrer. Des del coll baixem uns metres pel vessant contrari i localitzem la via que comença a l’esquerra de les baumes (bolts visibles) (10min).

- Descens, un ràpel volat de 20m pel vessant nord fins un collet, la instal·lació es troba lleugerament per sota del cim. Des del coll baixem cap a l’oest seguint un sender desdibuixat que ens deixa al camí amb marques vermelles de la Canal del Cirerer. Anem a l’esquerra i en pocs minuts arribem al refugi (20min).

Escalar no sempre són grans vies, també és el plaer simple d’agulles modestes amb línies que et fan tocar de peus a terra. Jornades disteses on escalar i caminar és romanticisme vertical.

conspiradorsdelavertical:Lau&Maira

π