Dissabte, 29 de gener de 2022
Sempre havia pensat que Malanyeu era la calma i després de tastar per primer cop la seva faceta esportiva n'estic ferventment convençuda. Cal calma i molta per navegar les plaques eixutes de les Taules de la Llei. Quina lliçó companys! Les assegurances no et distreuen del gest concentrats com estem en trobar el camí correcte, el que ens deslliuri dels designis de la gravetat.
Bellesa que pot semblar hostil, és la distància que enganya la perspectiva. La saviesa amb que estan cisellats aquests murs és clau per mantenir el pols a la seva verticalitat insistent. La nuesa de l'hivern els emplena de llum. Quedem presos del seu gris de vellut, tan sols cal entendre i fluir... (o volar)!
Notes d’interès vertical: Malanyeu ens reserva un espai per l’esportiva a les magnífiques plaques de les Taules de la Llei, vies on encara és ben patent el tarannà auster amb que van ser obertes. Escalada espartana, minimalista en assegurances i rigorosa en la tècnica, els graus conserven encara l’esperit dels vuitanta.
Les Taules són dos vistosos panys tallats a plom i separats per una marcada fissura que els confereix la seva característica forma de llibre obert. Dos murs d’excel·lent calcari amb el segell inconfusible de Malanyeu, forats de totes les formes i mides que garanteixen varietat en els passos i gest.
L’element diferencial de les Taules és una marcada verticalitat i alguna petita panxa que fan necessària una certa resistència per negociar-les, dificultat sostinguda. A la placa de l’esquerra predomina el sisè, mentre que la de la dreta és territori del setè grau. No cal dir que ens decantem netament per l’esquerra, una desena de vies que ronden la trentena de metres, algunes d’elles fins i tot més (reunions intermèdies).
El 2011 es va dur a terme un re-equipament (bolts inox) que va donar nova vida al sector recuperant línies que s’havien deixat d’escalar per la precarietat de les assegurances. Això sí, es manté la tònica de bons alejes, així que algun tricam o peça petita pot ser útil. Orientació sud, a l’hivern resulta un luxe escalar al seu recer.
Accés, per la C-16, passada l’antiga central tèrmica de Cercs seguim en direcció nord i al poc trobem a mà dreta el trencant de la carretereta que puja a Malanyeu. Aparquem en una petita explanada davant l’església, les parets ja són visibles tancant la vall.
Aproximació, per la pista que passa per darrera l’església, gira a la dreta i baixa fins el riu, el creuem i just a l’entrada d’una masia surt a la dreta un corriol que s’enfila paral·lel al torrent. Al poc el sender tomba cap a les parets, abans d’arribar-hi creuem el torrent i tan sols ens queda remuntar el curt pendent que hi porta. Les Taules de la Llei són a l’extrem dret de la muralla (25min).
L’escalada a Malanyeu sempre és bona, però aquí hi té un plus, vuitantera i allunyada de les modes, esperit rebel!
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada