diumenge, 10 de juliol del 2011
Aquest diumenge tenim ganes de fer metres i mes metres verticals, pero no podem marxar gaire lluny de casa. Fa temps que em corre pel cap el projecte d'enllaçar en una sola jornada les 4 vies obertes a les Agudes, totes elles properes entre si, a prou alçada per fugir de la calor estival i prou ben conegudes per nosaltres com perque aquest encadenament sigui exitos. La nostra estrategia es escalar primer les vies mes llargues i dificils i aixi a messura que les forçes van minvant, les dificultats tambe ho facin.
Terra incognita 230m, 6b, 3hores i 3 minuts, feta en 6 llargs.
A les 8.40h. Laura ja esta enfilant el primer llarg del dia, durant tota la jornada ens anirem canviant escrupulosament el torn de cap de corda. No trobar a ningu i coneixer tant be la via ens fa avançar molt rapidament, el que no comtem es que el sol en aquestes dates va tan alt que fins i tot a aquesta paret nord tan obaga on el sol mai treu el nas, avui ens ha torrat de ple. A l'acabar la ruta ens adonem que ja em esgotat mes de la meitat de reserves d'aigua que teniem previstes. Dos rapels de 30 metres pel "Vol" i cap a la seguent!
El vol del home ocell, 215m, 6b, 1 hora i 31 minuts per fer 3 llargs + ensamble
Mentres baixem a peu de via, pel nostre cap passa deixar-ho estar, estem força xafats per culpa de la calor i la xafogor que avui patim aqui dalt. Veiem una cordada fent el segon llarg i cap a ells que marxem, els atrapem al tram facil de l'aresta intermitja, resultan ser companys de Mataro
i ens deixan passar amablement sabent la neura que avui duem al cap. Quan arriben els llargs mes delicats, el cansament i la calor es deixan notar, fins ara hem patit de ple el sol. Quan arribem al final de la ruta ens sorprenem una mica per l'horari que hem invertit, hora i mitja! i pensar que el el primer cop que Laura va venir a fer aquesta via, va arribar a casa negre nit!!!
i ens deixan passar amablement sabent la neura que avui duem al cap. Quan arriben els llargs mes delicats, el cansament i la calor es deixan notar, fins ara hem patit de ple el sol. Quan arribem al final de la ruta ens sorprenem una mica per l'horari que hem invertit, hora i mitja! i pensar que el el primer cop que Laura va venir a fer aquesta via, va arribar a casa negre nit!!!
Desde el cim fem una mossegada a seques, ja no ens queda ni una gota d'aigua, mentres departim amb altres amics que han acabat l'Itzi. Quin espectacle avui veure gent per tot arreu amunt i avall. Marxem fins el final de l'antiga "Airun", ara rebatejada simplement com a "Mar d'estels" desde que fa poc la van tornar a equipar amb longlifes, amb un llarg rapel a tope de corda ens plantem a sota de la paret, una mica de selva i anem per la tercera....
Mar d'estels, 160m, 6a+, 1 hora 47 minuts per fer 4 llargs i ensamble
Per fi ens toca l'ombra i ens recuperem una mica, d'aquesta via recordem poca cosa i mes ara que alguns trams del recorregut han estat variats per donar-li mes continuitat a l'escalada, tambe han desaparescut els innecesaris pasamans. La trobem força mes dura del que la recordavem, poder es el cansament acumulat, potser es que no va ben be pel mateix lloc, tan es... algun que altre A0s i problema resolt!
Itzi, 150m, Vº, 56 minuts per fer dos llargs i ensambles
La llum groga de la reserva ja fa una estona que esta encesa. Tenim la boca pastosa per culpa de no tastar cap liquid des de fa unes hores i segurament aixo ens ha fet davallar força fisicament, sincerament ens fa una mandra total pujar i tornar a baixar, pero ara si que li tenim el peu al coll del nostre encadenament a les Agudes, fa tanta mandra que ni ens posem els peus de gat i amb aquesta guisa arribem els dos al final de la via.
Molt cansats, pero tambe molt contents arribem per enesima vegada avui a aquest avantcim. Veient la seqüencia de fotos de despres de cada via, es facil comprovar com a alguns el cansament ens fa mes lletjos encara. Gairebe 11 hores despres tornem al cotxe, un dia ben aprofitat i amb una sobredosis de Montseny que fara que ens oblidem d'ell per una temporada. Despres de passar tanta sed, el nostre pensament numero 1 no es cap altre que una superbirra que avui ens la hem benguanyada!
Aupa la merescuda super-gerra.
ResponEliminaEi maresmencs!!! Felicitats per l'empalmada de vies!! Una consulta, la mar d'estels no la van desequipar? com està ara? I enhorabona per les activitats que feu, que són uns viots tremendus!!!!!! Apa siau, i fins a la pròxima!!!!!!
ResponEliminaHola Josep i Laura
ResponEliminaEl 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant.
Avui divendres 29 de juliol li ha tocat al teu. Ho pots veure aquí:
http://www.3cat24.cat/blogs
I aquí un llistat de tot el que hem recomanat des que vam començar el 9 d'octubre del 2008.
http://www.3cat24.cat/noticia/326283
Si tens cap problema o vols que no el destaquem, només ens ho has de dir.
I si ens pots recomanar un altre blog en català que consideris bo, ho farem en nom teu.
A més, t’informem que promocionarem el teu blog a través de la nostra pàgina de Facebook (http://www.facebook.com/elmeu3cat24), el nostre Twitter (http://twitter.com/elmeu3cat24).
Salutacions
tot aixo sense drogues ......no m'ho crec.....jjajajjaaj ......felicitats per tot plegat,ke no pareu mai.
ResponEliminauna abraçada ,sergi.Alella.
Aupa Cesc! res millor despres de la guerra que una bona gerra!
ResponEliminaLlembreskus, empalmar sempre es un plaer i que duri!! La mar d'estels, va ser desmantelada fa uns 3 anys, fa pocs messos s'ha tornat a equipar amb longlifes variant algun tram de recorregut.
Vosaltres si que esteu mes forts que el vinagre! aneu per les parets nords de ka la montse, com si fos casa vostre.
Sergi, No es el lloc ni el moment de confesar si estavem sota l'efecte de les drogues per fer aquest encadene. El que no podem negar es que al acabar i marxar del bar, millor no ens fessim bufar, maleit calor!!
salut, tapia i bon temps ja!
Heyyy!!! fenomanal iniciativa.. No se'm havia acudit mai.... De veritat que M'heu posat un cuquet a l'estomac! jejeje
ResponEliminaPrenc nota!! I Crec que no tardaré en posarm-hi.
Moltes felicitats pel bon-tute.
QUO... Projectant la resta d'estiu.
Oriol, amb una mica d'imaginacio i ganes, ja veus que no cal fer grans quilometrades a les grans parets del nostre pais. Si vas finalment, crec que van encertar prou l'ordre de les vies a escalar per proximitat i dificultat minvant.
ResponEliminasalut i moltes tapies estivals!