La nostre ideia inicial es enfilar-nos a l'esvelta agulla de la Clocher de Plampra, per la seva via Cocher-Cochon. cap de nosaltres ha estat abans aqui, un espes nuvol ens priva d'un minim de visio per situar aquesta linea i aixi anem fent cami sense saber cap a on ens duran les nostres passes. Al final decidim enfilar cami amunt i ens apareix per sorpresa una linea de lluents parabolts, no es pot escollir gaire en un dia aixi. Quan ja estem per feina, els nuvols es van esvaint i descobrim que el nostre objectiu inicial fa molta estona que ho hem passat de llarg. Estem a l'espero de la dreta de l'Aigulle de Charlaron, per una via mes assequible i força romantic-climbing, pero nomes per les vistes que poc a poc es van obrint al darrera de les nostres esquenes, ja val la pena haver vingut fins aqui.
Els primers llargs, son força mes interesants del que pot semblar desde lluny, a traves de plaques i fissures, on les xapes son ben prescindibles majoritariament. Sobre tot la primera tirada es força estetica fins guanyar el fil de l'espero.
A la part intermitja de l'aresta trobem el tram mes aeri, passatges totalment verticals, pero amb un cantell escandalos que fa que la seva progresio sigui un autentic gaudiment. Just superats aquest passatges, fem un curt rapel i la via va perdent molta intensitat, una cresta horitzontal on cada cop suavitza mes i mes, i cada cop es mes ajardinada. A estones ens recorda esta cavalcant sobre la cresta de Castellets al Montseny.
Com diuen els ciclistes, avui dia de descans actiu, que dema tenim examen de "final de curs". Aixo si.... amb un marc natural dificilment superable. Arribar a Chamonix a hores "civilitzades" tambe te les seves ventatjas en forma de petits (o grans...) capricis gelats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada